La invasió d'Ucraïna, però, va ser l'esdeveniment que va expressar els canvis que s'estan generant en l'escena mundial i que es poden resumir en la crisi de l'ordre internacional sorgit de la Segona Guerra Mundial. Del món bipolar nascut amb la Guerra Freda es va passar el 1989, amb la fallida de l'URSS, a un triomf ideològic d'Occident que al capdavall ha resultat efímer. El món està en un procés de transformació encara incert i que posa a prova l'eficàcia de les institucions internacionals sorgides el 1945, començant per les mateixes Nacions Unides. Aquí es recullen, dels EUA a la crisi del Níger, cinc punts de tensió que centraran l'atenció mediàtica aquesta tardor i que expressen la inestabilitat global.
Seguirà sent "popular" la guerra d'Ucraïna?
Superats els 500 dies des de l'inici de la invasió russa, no apareix en l'horitzó cap indici que s'estigui entrant en una resolució del conflicte. Aquí es pot llegir l'anàlisi d'Antoni Segura quan es va complir el primer any de la guerra. La contraofensiva anunciada per Volodímir Zelenski contra les posiciones russes del sud d'Ucraïna no semblen haver donat fins ara el resultat esperat. Malgrat que el Kremlin ha fracassat estrepitosament en els seus objectius, la solidesa rocosa de l'exèrcit rus no ha estat anul·lada per Kíiv.El mateix Zelenski ha admès que les seves tropes no avançaven tot el ràpid que esperaven. L'OTAN va refermar el suport a Ucraïna en la recent cimera de Vilnius, a Lituània, i els EUA van anunciar l'enviament de les controvertides bombes de dispersió al país envaït. Però el dubte creixent entre el lideratge atlantista -que s'ha compromès en un increment del 2% de la inversió en defensa- és fins a quin punt l'opinió pública aplaudirà l'esforç bèl·lic.
La "caiguda" del Níger: una cruïlla de crisis
Mai un cop d'estat militar a l'Àfrica havia tingut l'impacte del produït al Níger la matinada del 26 al 27 de juliol, que ja ha topat amb la resposta de l'Aliança de l'Àfrica Occidental, que ha mobilitza tropes per una eventual intervenció militar. Peça clau en el joc d'interessos de França al Sahel -i de retruc d'Occident-, la junta militar triomfant apareix com una peça més que s'afegeix a altres estats com el Mali, Burkina Faso o la República Centrafricana, ahir aliades o, millor dit, vassalles de París i avui aspirants a protagonitzar una nova geopolítica, sota la mirada amiga de Rússia i de la Xina. Aquí se'n poden recuperar algunes claus.[noticia]261030[/noticia]
La importància estratègica i energètica del Níger -un dels països productors d'urani, essencial per a l'energia nuclear francesa- i el seu paper de gendarme a la zona enfront la pressió islamista, han fet del cop militar l'inici d'una crisi internacional. L'enderrocament d'un règim profrancès ha posat el focus sobre un Sahel que pateix una sequera cruel. Ja fa temps que des de l'ONU s'adverteix de la gravetat del canvi climàtic al centre d'Àfrica, amb estralls sobre l'agricultura i el pasturatge, essencials per a la supervivència. La inestabilitat política no ha fet més que agreujar el drama del desplaçament de la població i la crisi alimentària. Les Nacions Unides han alertat que 48 milions de persones estan en risc de fam a l'Àfrica central aquest estiu.
Una suavització de la política xinesa?
La pugna per l'hegemonia econòmica i tecnològica entre els EUA i la Xina és una dinàmica que no s'aturarà. Però caldrà seguir els moviments efectuats per Pequín. Després de l'entronització de Xi Jinping en el XX congrés del partit comunista, iniciant un tercer mandat, l'agressivitat dialèctica entre Washington i la el gegant asiàtic es va incrementar. Però en les darreres setmanes hi ha hagut esdeveniments interessants, amb diverses visites diplomàtiques dels Estats Units a la Ciutat Prohibida. El secretari d'estat Anthony Blinken va entrevistar-se amb Xi i també ho va fer el centenari Henry Kissinger, molt preocupat per les tensions entre les dues superpotències. Poc després, era cessat el ministre d'Exteriors, Qin Gang, considerat un dur. Fa pocs dies també es va anunciar la destitució dels caps militars responsables de l'arsenal nuclear. Fets relacionats? Una simple purga per afiançar el poder de Xi? Una inflexió cap a posicions més diplomàtiques per evitar que els EUA continuïn en el seu intent de desacoblar les dues economies, com apuntava el sinòleg Xulio Ríos?
Un poder mundial cada cop més fraccionat
Un tret del moment actual en les relacions internacionals és l'emergència de potències mitjanes amb capacitat creixent d'influència. Ja no es pot mirar només a dues capitals per entendre la realitat global. L'Índia està liderant una mena de sud global i el lideratge de Narendra Modi, el primer ministre, d'ideologia hinduista conservadora, s'ha reforçat (celebra eleccions l'any vinent). L'Aràbia Saudita, fins fa ben poc un aliat disciplinat de Washington, aixeca el cap i reclama protagonisme: acaba de llançar una iniciativa de pau a Ucraïna. També Turquia i el Brasil aspiren a parlar de tu a tu amb els grans. Després de ser revalidat a les urnes, el turc Erdogan, tot i ser dins de l'OTAN, es permet jugar a una mena de tercera via a Ucraïna. Són actors que jugaran un paper creixent.[noticia]261091[/noticia]
