El Cafè-Bar Avinyó del barri Gòtic de Barcelona ha hagut d'abaixar la persiana per sempre. Dit així, podria semblar una desaparició més entre el degoteig de tancaments que pateix el petit comerç, però amb ell s'ha perdut un bar amb més de mig segle d'història i, sobretot, un reducte veïnal en un dels indrets amb més massificació turística de la ciutat. El bar era d'aquells llocs que segurament no han cridat mai l'atenció, però que actuen de garants de l'ànima de la ciutat. Que fan que Barcelona encara sigui Barcelona. El seu últim dia va ser el 31 de juliol, i el regent, Francisco Escudero, ja ha trobat una altra feina. En la ciutat de l'augment imparable de visitants, ara fa d'informador turístic. Alguns dies a la Font Màgica i en d'altres davant l'estació que connecta el Funicular i el Telefèric de Montjuïc. Amb tot, se sent afortunat perquè ja té feina d'una cosa que li està agradant, i treballa menys hores.

"L'èxit del turisme ha fet que sortís d'aquí", ha afirmat a NacióDigital Escudero, de 56 anys. Ell creu que també s'ha vist arrossegat per la tendència de renovar els locals destinats a la gent de barri i convertir-los "en uns locals més de cara al turisme". El seu cafè estava al número 11 del carrer Avinyó. Abans que el fessin tancar en qualsevol moment, ha optat per fer un traspàs de la llicència, ja que no ha pogut negociar amb la propietat per continuar-hi llogat. El motiu que li han donat és que cal ampliar el magatzem del supermercat del costat, però al barri també es rumoreja que les intencions podrien unes altres. El temps dirà si el local acaba convertit en un establiment més pensat només per a turistes.
 
El bar tenia una forma ovalada peculiar, i un aforament de només 11 persones. S'havien de repartir entre la barra i un banc encoixinat amb taules fixes de fusta. Era quasi impossible no creuar-se alguna mirada amb el client del costat o abstreure's de les converses mentre es prenia un cafè o un entrepà. Entre els habituals, algunes de les mares que anaven a buscar els seus fills al col·legi Sagrada Família. El secret perquè el bar hagués aguantat després de més de mig segle era potser ser un lloc de trobada amb preus raonables. "Segurament és difícil trobar una cafeteria de barri al Gòtic a bon preu", sosté Escudero. L'altre dia li van cobrar 1,50 euros per un cafè sol, quan ell el tenia a 1,10.

Colau hi anava quan era desconeguda

De turistes, també n'hi entraven, però no s'atrevien massa. El mobiliari no havia canviat gaire des dels anys seixanta, i fins i tot cobrava amb una vella caixa enregistradora. Això sí, "el turista que provava un dia, repetia tota la setmana", relata. El local no està gaire lluny de l'Ajuntament, cosa que ha contribuït al fet que hi fessin el cafè alguns funcionaris i regidors. El coneixen com el "Quesito", un sobrenom que li ve donat per la forma del local. Molt abans de sortir diàriament a tots els mitjans de comunicació, l'ara alcaldessa, Ada Colau, hi anava per fer-hi reunions. Xavier Trias saludava sovint quan era a l'oposició i passava pel davant. Un cop va ser escollit alcalde (ho va ser entre el 2011 i el 2015), Escudero el volia convidar a un cafè, però no el va tornar a veure més.
 
El local ha estat bar com a mínim des de la dècada dels seixanta. El 1975 el va començar a portar el seu pare, que havia tornat de Colòmbia després de molts anys de concerts per Llatinoamèrica. A Bogotà, on va néixer Escudero, la família ja havia regentat dos locals, com el reconegut Hostería Don Quijote. Al voltant del 1994, quan estudiava per ser realitzador audiovisual, Escudero es va haver de fer càrrec del bar, i allà es va quedar, fins que 20 anys després s'ha esgotat aquell contracte de lloguer. Es va fer un nou contracte d'un any prorrogable, però ara el propietari podia obligar a deixar-lo en el moment que volgués. Escudero ha aconseguit traspassar la llicència, de manera que una cafeteria naixerà al carrer de la Mercè.

El Gòtic ha perdut un 45% d'empadronats

El carrer Avinyó i els voltants han canviat molt des que ell va arribar a Barcelona quan tenia 15 anys. Rememora que, abans dels Jocs Olímpics del 1992, era "molt perillós" per la droga i les estrebades de bosses. A partir de llavors els comerços es va transformar i van obrir botigues de roba moderna (com Adidas i American Apparel) i un hotel (el Catalonia Avinyó), però també ha marxat molta gent a viure a altres barris. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, va recordar-ho amb una dada el dilluns en una roda de premsa sobre l'actuació municipal contra els pisos turístics il·legals: en pocs anys el barri Gòtic ha perdut el 45% dels empadronats.