Des que viu a Barcelona, Banegas sempre ho ha fet a Gràcia. Ha viscut de lloguer i també d'hipoteca. Els problemes per pagar, però, van deixar-la sense habitatge i va optar per l'ocupació. "Si no, em quedava sense res, amb una nena petita i dos adolescents", explica. Amb l'ajuda del Banc Expropiat, ara desallotjat, va ocupar un pis al conjunt del bloc conegut com l'Armadillo, al carrer Sant Salvador, i s'hi va estar sis anys amb el suport del Sindicat d'Habitatge de Gràcia.
La història de l'Armadillo serveix per resseguir les conseqüències de la crisi de l'habitatge iniciada el 2008 a Barcelona. L'edifici el va aixecar el 2010 la constructora Vega 70, que el va abandonar quan encara no disposava de tots els certificats necessaris per entrar-hi a viure ni s'havia garantit l'arribada de subministraments energètics. Mai es va arribar a posar en venda.
[noticiadiari]2/212423[/noticiadiari]
Abans de marxar, però, la constructora s'havia hipotecat amb Caixa Terrassa. Va ser aquesta entitat qui es va quedar la finca en primera instància i després de la seva desaparició, la titularitat va passar a ser d'Unnim Caixa. Després de la intervenció del Banc d'Espanya, Unnim va passar a mans del BBVA.
El 2013 el banc va vendre l'Armadillo al fons d'inversió estatunidenc Cerberus i la gestió la va assumir Divarian. Es tracta de la companyia gestora d'immobles creada per Cerberus i el BBVA després que el primer comprés bona part del negoci immobiliari del segon. El fons controla el 80% d'aquesta societat i el banc el 20% restant.
Amb Cerberus agafant el control de l'Armadillo, va arribar el desnonament de Banegas i de 28 persones més, entre les quals cinc menors. Va ser el 20 de febrer del 2019 i el van executar els Mossos d'Esquadra per una ordre judicial amb data oberta. Fins aquí, la història de Banegas sintetitza bona part de la crisi de l'habitatge a la capital. Constructores que fan fallida, desmantellament del sistema de caixes català, compra d'habitatges per part de bancs i aparició dels fons voltors.
"No vull que decideixin on he de viure"
Inicialment l'Ajuntament va estudiar comprar l'edifici per convertir-lo en habitatge social però l'opció no va tirar endavant. Després del desnonament, Cerberus es va comprometre a oferir un lloguer social a quatre famílies. Una d'elles era la de Banegas.
Ana María Banegas, durant l'entrevista. Foto: Helena Margarit
L'Ana María assegura que el fons va adquirir el compromís que l'habitatge fos proper a Gràcia, on hi ha l'escola dels seus fills i on ella ha desenvolupat tota la vida a Barcelona. "No vull acceptar pagar un lloguer social i marxar. Hem de poder viure dignament al barri", reclama. És per això que ha demanat per carta a Cerberus que compleixin el compromís d'oferir-li un pis a prop de Gràcia. Per ara, el fons ha plantejat l'opció d'un trasllat a Trinitat Nova i no ha respost la carta de Banegas. Cerberus tampoc ha respost la petició de NacióDigital sobre el cas.
Després del desnonament, va passar per diverses pensions temporals facilitades per l'Ajuntament i fa uns mesos que ha tornat a ocupar. "No vull que sigui una immobiliària qui decideixi on ha de viure la meva família", argumenta. La seva és una aposta política, sorgida a partir de la necessitat i enfortida a través del moviment per l'habitatge de Catalunya.
Cerberus, adversari en comú
El moviment per l'habitatge de Catalunya, integrat per múltiples actors que van des de les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca al Sindicat de Llogaters passant per sindicats i grups d'habitatge dels barris, va celebrar el novembre del 2019 el seu primer Congrés.
Un dels punts acordats va ser iniciar una campanya contra Divarian. Segons càlculs dels participants al congrés, Divarian controla 30.000 habitatges a Catalunya i si alguna cosa comparteixen totes les plataformes, grups i sindicats és que a les seves assemblees hi ha persones afectades per les decisions d'aquesta societat controlada per Cerberus i el BBVA.
Amb la Guerra a Cerberus, la campanya contra el fons ja ha començat. El 30 de novembre el moviment per l'habitatge va ocupar a Barcelona l'oficina d'Haya Real Estate, immobiliària de Cerberus. L'objectiu era que el fons designés un interlocutor vàlid amb qui negociar l'aturada de desnonaments i exigir el compliment de la llei catalana, que obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desallotjar. L'objectiu no es va complir, però la campanya continua i Banegas té clar quin és el seu objectiu. "Vull transmetre la meva experiència a la gent i que vegin que cal lluitar", conclou.
Ana María Banegas. Foto: Helena Margarit
