Un 21% de les persones que dormen al carrer a Barcelona vivien, abans d'arribar a pernoctar al ras, de lloguer. És la primera vegada que Arrels Fundació pregunta per aquesta informació en les entrevistes que realitza durant el seu recompte habitual, i la conclusió és que una de cada cinc d'aquests ciutadans han passat directament de viure autònomament en un habitatge de lloguer a trobar-se sense sostre. A més, els desnonaments es converteixen en el quart motiu més habitual per acabar al carrer. A banda, en el 19% dels casos les persones abans feien vida a un recurs institucionalitzat, com albergs i altres centres. 

A part d'aquesta novetat, la presentació de l'informe Viure al carrer a Barcelona - Radiografia d'una ciutat sense llar del 2022 exposa també com un alt percentatge dels enquestats no tenien cap esperança de viure pròximament en un allotjament. Concretament, un 68% dels entrevistats. El director de l'entitat, Ferran Busquets, ha emmarcat aquesta realitat en el fet que "molta gent es queda fora perquè no pot complir els mínims que se li demanen" i subratlla que "és un doble càstig, perquè no tenen casa i és molt complicat que accedeixin a un centre". També quatre de cada deu persones pensen que estan soles, un percentatge que s'eleva al 47% entre els menors de 25 anys. 

[noticiadiari]2/253330[/noticiadiari]
També preocupen les xifres de cronificació del temps que les persones allarguen la seva estada al carrer. Segons les 354 entrevistes fetes per a l'informe, aquesta mitjana se situa ara en quatre anys i quatre mesos per cada persona. Queda molt per sobre dels tres anys i cinc mesos de mitjana registrats l'any previ a la pandèmia.

La manca d'atenció social: "cada vegada més greu"

A més, una altra pista que de l'origen i situació prèvia de les persones que acaben pernoctant a la via pública és que el 70% dels enquestats asseguren que només han viscut al carrer a Barcelona. Un apunt que lliga també amb el fet que, d'una banda, la capital catalana afavoreix les complicacions per mantenir-se en un habitatge estable o accedir-hi i, d'altra banda, la ciutat atreu persones que es queden en situació de sensellarisme per molts factors. Un d'ells, els recursos disponibles.

Pel que fa a la situació personal que els ha portat a viure al carrer, els principals motius exposats són la pèrdua de la feina (25%), la separació amb la parella (21%), problemes familiars (19%), un desnonament (15%) o haver arribat d'un altre país (13%). 

[noticiadiari]2/232421[/noticiadiari]
En matèria d'atenció a les persones sense llar, cal destacar que només una tercera part dels enquestats asseguren haver estat rebut acompanyament social en els sis mesos anteriors a l'entrevista. Ara bé, entre els que sí que havien rebut assistència, en un 93% dels casos era a càrrec dels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona i en un 3%, dels serveis d'altres municipis. Això, per a la cap d'acollida d'Arrels, Marta Maynou, evidencia que "anem molt tard" i que "les persones triguen cada vegada més a ser ateses". En aquest sentit, s'alerta que la situació és "cada vegada més greu".