"Quan lliures aquest estiu?", pregunta el doctor Monteagudo. "El juny, que el juliol i l'agost em requereixen a l'hospital. Tu també marxes ja, no?" -rebota la pregunta el doctor Mayer. "El juliol ja em jubilo, sí. Per fi", només la mascareta pot dissimular el somriure del sénior. Les situacions vitals i professionals dels dos metges de medicina interna de l'hospital Parc Taulí de Sabadell són molt diferents. Malgrat això, comparteixen els mateixos diagnòstics sobre l'estat del sistema sanitari a Catalunya i Espanya.
La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va escollir el Ple extraordinari del Consell Territorial del Sistema Nacional de Salut per a presentar l'"Informe Oferta-Necessitat d'Especialistes Mèdics 2021-2035", que preveu que el 2027 s'arribarà al pic de dèficit de metges a l'Estat, amb una manca de 9.000. "Els meus pares són metges i fa anys que escolto a casa que faltaran professionals", recorda Mayer. El seu col·lega i tutor MIR coincideix que hi ha hagut una "evident" falta de previsió i lamenta que "ara ja pot ser massa tard per aplicar determinades solucions".
L'estudi analitza que el col·lectiu ha envellit, fins al punt que els majors de seixanta anys representen el 21% del total, el 15,1% a Catalunya. El 46% dels metges de la xarxa pública tindria més de cinquanta anys. En el mitjà termini, conclou que seran necessaris canvis profunds i estructurals per a fer front a l'allau de jubilacions. Fins al 2027, proposa algunes mesures superficials. A banda de l'augment de la convocatòria de places MIR per a determinades especialitats, apunta que cal promoure la immigració de metges formats a altres països. "Qui ve de fora treballa en condicions encara pitjors", sentència Monteagudo.
La majoria de Metges Interns Residents estrangers són llatinoamericans, ja que no es topen amb la "barrera lingüística" per accedir a una plaça fixa. Amb la barrera burocràtica sí. Àlex Mayer explica que arriben amb un visat d'estudiant, "quan els MIR estem treballant", i tenen problemes per quedar-se si no poden empalmar la residència amb un contracte.
El doctors Mayer i Monteagudo reflexionen sobre l'estat del sistema nacional de salut. Foto: Juanma Peláez
Un altre recurs seria la flexibilització de l'edat de jubilació. "Jo em jubilo per anticipat i perdent diners", explica Monteagudo. "La pandèmia ens ha afectat a alguns més que a altres i no puc seguir treballant com quan era resident". L'alta càrrega assistencial, l'estancament professional, la manca de reconeixement i la bretxa digital suposen desincentius addicionals per a la dilatació de la vida laboral dels metges. "No pots enviar els metges veterans a la jungla d'Urgències", considera Mayer. En comptes de mantenir-los dins la "cadena de muntatge" que assegura que esdevenen moltes àrees de l'hospital, seria preferible destinar-los a la formació, la investigació o la consulta, entén.
La medicina familiar i l'Espanya buidada, oblidades
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) preveu que el 2035 la població haurà envellit. La proporció de persones majors de 75 anys incrementarà, en detriment de la d'infants. L'informe interpreta, a partir d'aquestes dades, que la medicina interna, l'especialitat de Monteagudo i Mayer, guanyarà importància dins el sistema sanitari. De la mateixa manera, la medicina de família. Si bé, la segona és l’especialitat amb uns pitjors pronòstics de dèficit. Any rere any, ocupa les darreres places en la llista de preferències dels graduats de medicina que es presenten a l’examen MIR. Per molts no és una disciplina atractiva.
La manca de reconeixement, de condicions laborals i de mitjans poden explicar-ho. "El que fa atractiva una especialitat són les condicions de treball", defensa el doctor Monteagudo. "Si la medicina familiar no és resolutiva, no s'utilitza, mentre que hauria de ser la porta d'entrada al sistema sanitari", diu. "Passa el mateix amb l'Espanya buidada", analitza el doctor Mayer.
L'estudi assenyala que l'augment de professionals mèdics no seria suficient per a abastar tota la població. Només es pot afrontar el conflicte de l'Espanya buidada sanitàriament amb la millora dels incentius professionals i econòmics pels metges. "Cal tenir molta vocació per anar a treballar a determinades zones ara mateix", valora Monteagudo. "Si poguéssim fer la medicina que fem al Taulí a tot arreu, no hi hauria aquest problema", afirma.
La fugida cap al sector privat i a l'estranger
L'informe de Sanitat també detecta un increment de la contractació privada en un 7% des de 2018, el qual contrasta amb la caiguda de l'1,7% de la pública. Al voltant d'un 30% del professional metge exerceix al sector privat. "Mai he fet privada, però entenc que és una bona opció per molts joves que prioritzen les condicions", expressa Manuel Monteagudo. "A la pública estem fent d'administradors, d'educadors socials i de psicòlegs, en comptes de metges", es queixa.
"Jo el que em podria arribar a plantejar és marxar fora", explica Àlex Mayer. "M'he estat mirant Austràlia i els metges internistes novells cobren molt més que aquí", lamenta. "Et fa la sensació que t'estan prenent el pèl". Altres joves també opten per marxar més a prop. França, Alemanya i el Regne Unit són les seves destinacions principals.
El sindicat Metges de Catalunya va sol·licitar formalment el novembre, fent ús del dret d'accés a la informació pública recollit per la llei de transparència, les dades sobre el nombre de facultatius que treballen a la sanitat pública catalana al Departament de Salut. Davant la seva sorpresa, van rebre el desconeixement com a resposta. Tot i que el termini legal per a proporcionar aquesta informació és de trenta dies, encara no se'ls ha traslladat. Metges de Catalunya ho considera "escandalós" i lamenta que si l'Administració desconeix aquestes dades, "difícilment podrà resoldre la problemàtica de dèficit de metges".