El passat 25 de febrer, aquesta família de la Garriga, al Vallès Oriental, va rebre una trucada de l'ara jove soldat. "Ens deia que entrava en guerra. Es va acomiadar perquè no sabia què podia passar. Ens donava les gràcies per tot el que havíem fet per ell i ens demanava un últim favor: ajudar a sortir la Vladislava, la Soriana i l'Sviatoslav, la seva dona i els seus dos fills", recorda en Joan Carles Torelló en conversa amb NacióDigital.
La família vallesana no s'ho va pensar dues vegades i van preparar-se per anar fins a la frontera entre Polònia i Ucraïna. Tenien clar que el noi que havia passat tants anys amb ells els necessitava. "Al Maksym el conec des que tinc dos anys, he crescut amb ell a casa. És com el meu germà i ho faria tot per ell. Quan els meus pares m'ho van dir no m'ho vaig pensar. Jo sé que ell, per mi, també ho faria tot i més", recorda en Roger.
El Maksim, primer per l'esquerra, en un dels seus estius a Catalunya. ND
L’operació, però, no va ser fàcil. Primer van haver de marxar abans del que tenien planejat perquè la Vladislava, la filla de 16 mesos i el fill de tres anys van acabar agafant un tren abans del que estava previst. A més, van estar unes hores il·localitzables perquè els seus mòbils es van quedar sense bateria.
Per sort, gràcies als contactes de la família, dos periodistes catalans els van recollir a l'estació i els van resguardar en un hotel mentre la família de la Garriga arribava. I van arribar després de patir una avaria al cotxe que els va aturar durant unes hores més en una petita localitat polonesa.
Els Torelló, a Polònia, fent parada a un taller mecànic camí de la frontera amb Ucraïna.
Al final, però, es van trobar. Un moment que recorden com a molt emotiu. I, després d'unes hores de descans, van tornar a la Garriga. Ara rumien què més poden fer.
[h3]Compromès amb el seu país[/h3]
Reconeixen que voldrien que el Maksym estigués amb ells, tot i que per ara ho veuen complicat. "Ell ni es planteja venir. Li vam dir que deixés les armes i que vingués, però ell vol lluitar pel seu país i creu que ara no pot abandonar-lo", explica en Joan Carles.
La dona i els dos fills del Maksim aquesta setmana a la Garriga amb la Lídia, que els acull. ND
De fet, expliquen que això concorda amb el caràcter d'aquest jove que encara no ha fet els trenta anys: "D'inici és molt reservat, però quan el coneixes t'ho dona tot. Per ells, la vida no té valor. És més important el país. I no és una cosa d'ara, eh? Sempre ha estat així. Li volíem treure del cap i no ho vam aconseguir", lamenta en Joan Carles.
Tot i això, els Torelló declaren que en Maksym acabava aquest mes de març el seu contracte amb l'exèrcit. I, fins i tot, que ja s'havia comprat una casa a Ivankhiv: "Volia treballar del que ha estudiat, enginyer informàtic. Però amb la guerra tot ha canviat. I li han bombardejat la casa", lamenten.
[plantillaucraina]
