La troballa es centra en sis cavalls, dels quals se n’han trobat quatre cranis, situats en fosses que s’haurien fet expressament per a dipositar les restes dels animals. “Ens ha sorprès, per a un prehistoriador té una gran importància, perquè comencem a trobar una presència del cavall cada cop més arrelada, i ja a Can Piteu vam trobar-hi restes d’arnesos, cosa que ens apunta la presència de cavalls domèstics, que no només s’utilitzen per al món agrícola, també per a muntar-los”, explica Antoni Palomo, arqueòleg de l’empresa Arqueolític.
Amb les restes trobades, ara la Universitat de Barcelona durà a terme una investigació sobre els isòtops per a determinar si els animals eren de la zona o bé s’havien dut d’altres punts del territori. Això es pot saber gràcies a saber quin tipus d’aigua bevien o el menjar que ingerien.

Restes d'una cabana localitzada a Can Roqueta. Foto: Albert Segura
56 estructures
Els resultats obtinguts el converteixen en un dels jaciments arqueològics de la prehistòria recent – edat del bronze i edat del ferro, des de fa uns 4.000 anys fins fa uns 2.500 anys– més important del sud d’Europa i del llevant peninsular. Tota aquesta àrea del terme municipal està catalogada com a Espai d’Expectativa Arqueològica al Pla Especial de Protecció dels Béns Arqueològics, Mediambientals i Arquitectònics de Sabadell.
La intervenció arqueològica al sector de Can Roqueta - Can Revella forma part dels treballs encetats l’any 2005-2006 i que es van reprendre l’any 2009. L’àrea es centra en una petita parcel·la situada a l’oest del carrer de Ca n’Alzina i una altra petita àrea situa en una parcel·la de Can Llobateres.

Restes de cerànica trobades a Can Roqueta. Foto: Albert Segura
En total s’han posat al descobert un total de 56 estructures arqueològiques de diversos tipus i cronologies, majoritàriament prehistòriques i adscrites a l’horitzó del bronze final - ferro I (1300-750 aC), amb major incidència al període del ferro I. Hi destaca la documentació d’un petit conjunt d’estructures adscrites a l’inici de l’edat del bronze (2000-1500 aC) i dos enterraments de l’antiguitat tardana (segles VII-VIII dC).
En aquesta excavació, hi predominen les sitges emprades inicialment com a lloc d’emmagatzematge i que posteriorment es van reutilitzar com a abocadors i petites fosses tipus cubeta. També hi destaca una cabana i la recuperació de restes de vasos ceràmics de formes i dimensions diverses, que assenyalen funcions diferents com l’emmagatzematge i la cuina. També són molt nombroses les restes d’elements fets de terra cuita com recipients, forns, i també parts de les cabanes com paviments, sostres o prestatges.

Visita a les troballes arqueològiques. Foto: Albert Segura