El grup d'arqueòlegs del jaciment de Can Roqueta, a Sabadell, ha trobat les restes de sis cavalls enterrats en fosses excavades a la primera edat del ferro. Els investigadors destaquen la importància del fet i ara indaguen si procedien d’altres indrets de la geografia catalana.

La troballa es centra en sis cavalls, dels quals se n’han trobat quatre cranis, situats en fosses que s’haurien fet expressament per a dipositar les restes dels animals. “Ens ha sorprès, per a un prehistoriador té una gran importància, perquè comencem a trobar una presència del cavall cada cop més arrelada, i ja a Can Piteu vam trobar-hi restes d’arnesos, cosa que ens apunta la presència de cavalls domèstics, que no només s’utilitzen per al món agrícola, també per a muntar-los”, explica Antoni Palomo, arqueòleg de l’empresa Arqueolític.
 
Amb les restes trobades, ara la Universitat de Barcelona durà a terme una investigació sobre els isòtops per a determinar si els animals eren de la zona o bé s’havien dut d’altres punts del territori. Això es pot saber gràcies a saber quin tipus d’aigua bevien o el menjar que ingerien.
   
56 estructures
 
Els resultats obtinguts el converteixen en un dels jaciments arqueològics de la prehistòria recent – edat del bronze i edat del ferro, des de fa uns 4.000 anys fins fa uns 2.500 anys– més important del sud d’Europa i del llevant peninsular. Tota aquesta àrea del terme municipal està catalogada com a Espai d’Expectativa Arqueològica al Pla Especial de Protecció dels Béns Arqueològics, Mediambientals i Arquitectònics de Sabadell.
 
La intervenció arqueològica al sector de Can Roqueta - Can Revella forma part dels treballs encetats l’any 2005-2006 i que es van reprendre l’any 2009. L’àrea es centra en una petita parcel·la situada a l’oest del carrer de Ca n’Alzina i una altra petita àrea situa en una parcel·la de Can Llobateres.
 
En total s’han posat al descobert un total de 56 estructures arqueològiques de diversos tipus i cronologies, majoritàriament prehistòriques i adscrites a l’horitzó del bronze final - ferro I (1300-750 aC), amb major incidència al període del ferro I. Hi destaca la documentació d’un petit conjunt d’estructures adscrites a l’inici de l’edat del bronze (2000-1500 aC) i dos enterraments de l’antiguitat tardana (segles VII-VIII dC).
 
En aquesta excavació, hi predominen les sitges emprades inicialment com a lloc d’emmagatzematge i que posteriorment es van reutilitzar com a abocadors i petites fosses tipus cubeta. També hi destaca una cabana i la recuperació de restes de vasos ceràmics de formes i dimensions diverses, que assenyalen funcions diferents com l’emmagatzematge i la cuina. També són molt nombroses les restes d’elements fets de terra cuita com recipients, forns, i també parts de les cabanes com paviments, sostres o prestatges.