Les marques de talls en un crani de fa 4.000 anys podrien ser indicis que els antics egipcis van intentar operar el creixement excessiu de teixits o, com a mínim, el van estudiar amb cadàvers de pacients per aprendre sobre el càncer. Ho descriu un treball d'investigadors internacionals publicat a Frontiers in Medicine, que matisa que, tot i que eren capaços de bregar amb fractures cranials complexes, la malaltia seguia sent una frontera del coneixement mèdic.
Tatiana Tondini, investigadora de la Universitat de Tubinga (Alemanya) i primera autora de l'estudi, coincideix amb el professor Edgard Camarós, paleopatòleg de la Universitat de Santiago de Compostela a celebrar que la troballa és una "prova única" que obra una "nova perspectiva extraordinària" en la comprensió de la història de la medicina. Els investigadors van examinar dos cranis conservats a la Col·lecció Duckworth de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) que daten d'entre el 2.687 i 2.345 aC -d'un individu masculí en la trentena d'edat- i d'entre el 663 i 343 aC -d'una dona major de 50 anys-.
El que va sorprendre els investigadors va ser el descobriment de marques de talls al voltant de lesions, que probablement van ser fetes amb un objecte punxant com un instrument metàl·lic. Sembla que els antics egipcis feien algun tipus d'intervenció quirúrgica relacionada amb la presència de cèl·lules canceroses, fet que "demostra que la medicina de l'antic Egipte també realitzava tractaments experimentals" o exploracions mèdiques en relació amb el càncer, explica el coautor, el professor Albert Isidre, oncòleg quirúrgic de l'Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona especialitzat en Egiptologia.