Un document històric trobat per Josep Capdeferro, professor de la UPF, revela una intensa "guerra cultural" entorn de la bruixeria a Catalunya a principis del segle XVII. Localitzat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, aquest document és una al·legació jurídica signada per 14 advocats destacats en defensa de Caterina Freixa, acusada de bruixeria. L'al·legació contrasta amb un tractat obscurantista escrit per Felip Vinyes, l'advocat acusador, marcant un punt crític en el debat sobre les acusacions de bruixeria que va marcar "l'inici del final" de la cacera de bruixes a Catalunya.
L’acusació relata la denúncia d’una veïna, qui inculpava l’acusada de bruixeria per haver extirpat part del fetge d’un infant mitjançant pràctiques diabòliques, sense deixar rastre de cicatriu. Aquest escrit s’integra i amplifica un altre document preexistent, fins ara no analitzat, que ara, amb la troballa de Josep Capdeferro, revela la seva contrapartida. Aquest, recollia el testimoni de 14 dones, presumptament confesses de bruixeria, que van testificar i incriminar l’acusada en cadena, “possiblement sota coerció o tortura”, amb l’objectiu de garantir la condemna a mort de Caterina Freixa.
El document defensiu, segons Capdeferro, està meticulosament fonamentat des del punt de vista tècnic i usa la ironia per rebutjar les supersticions, en contrast amb l’obscurantisme del tractat acusatori que sembla ser més una obra de demonologia que un argument jurídic.“Mai no havia pensat que enmig d’impresos jurídics com aquests, que se solien presentar a tribunals de primer ordre, un dia hi trobaria un document sobre bruixeria”, confessa Josep Capdeferro.
Aquesta troballa històrica, que data entorn de 1620, reflecteix una divisió d'opinions entre bisbes i advocats, llançant llum sobre una autèntica "guerra cultural" en la societat catalana de l'època. L'estudi forma part d'un projecte finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación i l'Agencia Estatal de Investigación, centrat en la investigació de conflictes judicials i arbitratges històrics. Es destaca la importància de comprendre les dinàmiques culturals i judicials del passat per a la comprensió del present.
