A mesura que avançava la investigació sobre la mort a Montserrat de l'empresari propietari de Mango, el multimilionari Isak Andic, les sospites entorn del seu fill Jonathan, amb qui havia tingut enfrontaments, anaven a més. El que eren comentaris privats o que s'havien de llegir molt entre línies en algun diari va saltar ràpidament als titulars. A l'upper Diagonal es va passar de la confiança en el fill i la indignació amb alguns mitjans a la incredulitat. Els detalls que van anar transcendint de la investigació policial i del sumari i que consten a la interlocutòria van obrir la veda i, fins i tot, es va presentar com un acarnissament necessari i un atac a la presumpció d'innocència exhibir l'hereu de la coneguda marca de roba emmanillat a Martorell.
Davant la gravetat de les acusacions i el clima que s'estava creant, la família, que disposa de recursos i palanques de pressió gairebé il·limitades, va passar a l'acció. Del silenci (que els va portar fins i tot a ajornar primer i suspendre després l'homenatge que Josep Sánchez Llibre volia fer al magnat a Foment) i de guardar les formes es va transitar cap a una estratègia de defensa més agressiva.
La defensa que lidera l'advocat Cristóbal Martell -expert en casos mediàtics i que recentment ha defensat Dani Alves o els Pujol- es va complementar amb la contractació de l'agència de detectius Método 3, que dirigeix Francisco Marco. Aquesta agència va guanyar enorme notorietat amb el cas de la Camarga, que va començar a mostrar evidències de l'operació Catalunya contra els líders independentistes.
Marco s'ha passejat aquests dies pels dos grans programes matinals de ràdio (El Món a Rac1 i El Matí de Catalunya Ràdio) per defensar el seu client. Ho ha fet amb un discurs contundent que projectava ombres sobre la investigació policial i els seus mètodes i sobre la recepció que n'ha fet la Justícia. És la seva feina i és la dels mitjans de comunicació donar també veu de forma equilibrada i sense deixar-se utilitzar als representants de la defensa. Més en un assumpte que té interès evident per un públic cada cop més enganxat al true crime amb programes -també a les cadenes públiques- que evidencien la importància de les percepcions. L'altra part, en aquest cas els funcionaris públics (Mossos, Fiscalia i jutgessa), no va als mitjans, però s'explica a través d'interlocutòries i informes policials que, per via ordinària o extraordinària, la premsa acaba difonent.
El show mediàtic pot incomodar els més puristes i al·lèrgics al morbo, però s'emmarca en la lluita pel relat que el fill d'Andic vol donar, que es pot permetre i que sosté la seva estratègia de defensa en un cas per ara sense testimonis. Si acaba en judici per homicidi serà amb jurat popular i fixar en l'opinió pública el marc de la culpabilitat o la innocència és obligat per les parts.
Això implica despullar-se (airejant fins i tot els detalls de les converses amb la terapeuta familiar) i exhibir sentiments que reforcin sensacions i s'imposin a les ombres, que són diverses. És el cas de l'últim material que ha transcendit, en aquest cas difós per Catalunya Ràdio. Són les trucades de Jonathan a Emergències per demanar ajut visiblement afectat, hiperventilant i entre llàgrimes. No sembla que hagin de tenir valor real de prova (si és innocent és normal que plori i qualsevol culpable que obri amb fredor està obligat a sobreactuar), però alimenten el relat del fill colpit per la desgràcia. Martell i Marco en saben i tenen traça i complicitats en alguns mitjans. En sentirem a parlar del nostre particular cas OJ Simpson.
Avui no et perdis
- Perfil: José Luis Rodríguez Zapatero, el president de les oportunitats perdudes; per Ferran Casas.
- Els regals als presidents, una regulació estricta però sense limitacions clares; per Lluís Girona.
- Entrevista a Jordi Martí: «Les primàries de Junts a Barcelona existeixen gràcies a mi»; per Oriol March.
- Enric Puig, una peça clau perquè el Papa parlés més català del previst a Barcelona; per Pep Martí.
- José Miguel Contreras avança detalls de la nova televisió privada: què en sabem de la programació o el nom del canal?; per Víctor Rodrigo.
