Descobreixen un fàrmac que alenteix el deteriorament cognitiu de l'Alzheimer

Un equip de científics de Suïssa dóna un pas de gegant en el tractament de la malatia | El compost aducanumab redueix les plaques d'amiloide dels pacients afectats

Publicat el 01 de setembre de 2016 a les 08:03
Científics de la Universitat de Zurich (UZH), a Suïssa, han desenvolupat un nou anticòs monoclonal capaç de reduir considerablement les plaques de beta-amiloide en pacients amb Alzhéimer en una fase inicial, segons dades publicades per la revista Nature. L'acumulació d'aquestes proteïnes en el cervell són un signe clàssic de la malaltia i contribueixen a la degeneració progressiva de les cèl·lules cerebrals que pateixen els pacients.

Els investigadors han demostrat, amb un assaig clínic amb 165 pacients, després d'un any de tractament amb el compost aducanumab s'aconsegueix alentir el deteriorament cognitiu de manera significativa. Aquest compost està desenvolupat en col·laboració amb Biogen i l'spin-off de la universitat suïssa, Neurimmune.

Tot i que l'origen de l'Alzheimer encara es desconeix, se sap que la malaltia comença amb l'acumulació progressiva de plaques beta-amiloide  en el cervell entre 10 i 15 anys abans que comencin a aparèixer els primers símptomes clínics, com la pèrdua de memòria.

Segons han constatat els investigadors, l'anticòs desenvolupat s'uneix selectivament a les plaques amiloides del cervell i permet que les plaques microgliales les eliminin. De fet, després d'un any de tractament es va aconseguir la neteja gairebé completa de les plaques presents en els cervells dels participants.

A més, a l'estudi es va veure que la reducció de la placa amiloide cerebral depenia de la durada del tractament i la dosis utilitzada, de manera que les plaques dels pacients que van prendre una dosis més alta gairebé no es podien detectar. 

Avenç en el tractament

“Els resultats d'aquest assaig clínics ens fan ser optimistes ja que poden suposar un gran pas endavant en el tractament de l'Alzheimer”, reconeix Roger Nitsch, de l'Institut de Medicina Regenerativa de la UZH.

A l'estudi es van aïllar les cèl·lules del sistema immune, els anticossos del qual són capaços d'identificar les plaques però no la proteïna precursora de la seva formació. Així mateix, van observar que el compost presentava un bon perfil de seguretat que podia atribuir-se a la seva capacitat específica per unir-se amb el fragment de la proteïna beta-amiloide, que està mal doblat.

A més, i tot que no era l'objectiu inicial d'aquesta fase de la investigació, l'ús d'uns qüestionaris estandarditzats va permetre evaluar les capacitats cognitives dels participants i observar la millora en els símptomes clínics. 

Alguns dels participants van presentar anomalies en la formació de plaques identificades mitjançant ressonància magnètica, que en alguns casos es va acompanyar d'un dolor temporal de cap, de lleu a moderat.

Amb aquests efectes prometedors, el fàrmac continuarà el seu desenvolupament clínic per provar la seva eficàcia i seguretat en un major grup de pacients de diferents països.