Un 10% dels autònoms que van rebre ajuts durant la pandèmia han hagut de tornar-los perquè no els han pogut justificar o no complien els requisits. Cinc anys després del confinament, que va obligar a tancar els negocis no essencials, uns 70.000 treballadors per compte propi s’han vist obligats a retornar els recursos, segons una estimació de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya. Alguns, denuncien que no van tenir temps de recórrer contra la decisió perquè la comunicació la van rebre per correu electrònic i quan se’n van adonar ja havia passat el termini.
Ara fa cinc anys, el govern espanyol aprovava la prestació per cessament d’activitat als treballadors autònoms afectats per la declaració de l’estat d’alarma per la gestió de la pandèmia de covid-19. L’ajut era doble: d’una banda, es bonificaven les quotes dels autònoms i de l’altre es donava un ajut directe per compensar el tancament del negoci. En total es van concedir ajuts a 1,48 milions de professionals per 3.741 milions a tot l’Estat.
Els requisits inicials eren estar donat d’alta a la Seguretat, al corrent de pagament o formar part d’una activitat que no podia obrir per les limitacions sanitàries. En un informe emès a finals del 2023, el Tribunal de Comptes va assegurar que la mesura presa per l’executiu estatal va ser “eficaç” però “ineficient” per les incidències i incompliments detectats.
Després de la publicació d’aquest informe, les mútues van accelerar el procés de revisió amb milers d'autònoms rebent cartes i correus. Encara hi ha alguns treballadors afectats que estan rebent els avisos. El termini de revisió dels ajuts establert a la normativa era de quatre anys.
Segons càlculs de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), de mitjana s’han reclamat 3.000 euros per autònoms, fet que ha suposat un problema per la tresoreria dels treballadors per compte propi perquè les transferències s’havien de fer “d’un dia per l’altre”. Davant l’allau de queixes rebudes, les entitats en representació dels autònoms van pactar amb el govern espanyol perquè el retorn es pogués fer amb quotes mínimes de 100 euros de fins a 60 mensualitats sense interessos.
D’altra banda, molts autònoms no van ser conscients que se’ls havia enviat una comunicació demanant justificar els ajuts i s’han trobat que no han pogut fer-hi res. “Ens hem trobat moltes consultes que ens han passat informació i ja estava fora de termini i ja no podíem fer cap acció que els pogués sortir a compte en lloc de tornar els diners”, ha dit Dani Garcia Tenorio, president de CTAC.
Un “periple” per reclamar
D’altres han passat per un “periple” per aconseguir que els retornessin els diners. És el cas de l’Elena Pérez, que quan va esclatar la pandèmia de covid-19 tenia una copisteria a Gavà, però va acabar tancant el negoci el gener del 2021.
Segons relata, el juny del 2024 va rebre amb sorpresa un correu electrònic de la seva mútua que li deia que tenia 20 dies per fer una reclamació a la documentació que havia entregat. “Jo no havia entregat cap documentació. En teoria havia d'haver rebut unes notificacions prèvies per poder justificar que l'ajuda em pertocava, però en cap moment vaig poder presentar aquesta documentació perquè no vaig rebre cap comunicat. Tot ho vam fer a través de correu i se'm va quedar al correu brossa”, detalla.
A partir d’aquell mes, li van cobrar 1.200 euros “de cop” i el següent mes quatre cobraments de 300 euros cadascun, i tot “sense enviar cap notificació ni liquidació”. Durant uns mesos va viure amb “neguit” l’inici de mes perquè desconeixia si li continuarien descomptant quantitats. “Et podien deixar el compte buit a principi de mes i ja està”, explica.
Segons relata, “després d’una feina d’investigació sobre com reclamar” i de posar-se en contacte amb la CTAC va poder presentar la documentació necessària a la mútua, que va emetre un certificat assegurant que li pertocava l’ajut i va poder reclamar les quotes a la Seguretat Social. “El pitjor de tot és la desinformació, la falta de transparència, de dir-te que has de tornar l’ajuda, d’informar-te bé, que et truquin per telèfon, que et donin una carta en paper certificada si més no”, lamenta.
Els instal·ladors, un dels col·lectius més afectats
Un dels col·lectius més afectats per aquesta situació són els instal·ladors. El gremi que els agrupa ha rebut “moltes queixes” per part dels autònoms i denuncia que la situació és “un desgavell” provocat per una decisió política. De mitjana, els han reclamat entre 4.000 i 6.000 euros per cada treballador per compte propi -varia en funció de la facturació-, amb comunicacions rebudes amb "comptagotes".
Els instal·ladors denuncien que la normativa era difícil d'interpretar per un sector com el seu que en el qual hi havia treballadors que es van considerar essencials i d'altres que no. A més, els representants dels instal·ladors lamenten que els requisits de les bases es canviessin diverses vegades i asseguren que els ha “costat molt” justificar els pagaments. “Era molt complexa la demostració”, defensa el president de l’Associació Professional d’Empresaris Instal·ladors, Ramon Casas.
Els instal·ladors són un dels col·lectius que busca mobilitzar el màxim de denúncies possibles per elevar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. En concret, s’estan plantejant acudir conjuntament amb diverses plataformes d’autònoms a la via judicial i plantejar una demanda perquè s’apliqui la doctrina Cakarevic. La doctrina estableix que si el ciutadà ha actuat de bona fe no se li pot exigir un reemborsament de prestacions rebudes indegudament quan l’error s’ha d’imputar a les autoritats i suposaria una càrrega pel beneficiari.
“Confiem en els tribunals, que seguint la doctrina puguem demostrar que ha estat el govern el que no ha ajudat els autònoms”, ha dit Casas. Amb tot, són conscients que el procés es podria allargar fins a dos anys i que “no serà fàcil”, ja que d’entrada també els està costant quantificar quants afectats hi ha en el seu sector. “De moment, el que queda clar és que la gent haurà de pagar, si no tindrà un deute amb la Seguretat Social”, ha afirmat.
