El Dinem i en parlem és un projecte radiofònic que faig aquest estiu a COMRàdio. Bé, que fem amb la Judit Porta, el Lluís Sánchez, el Joan Nebot i tants altres companys de la ràdio que ens han ajudat a tirar-lo endavant. Cada setmana visitem la cuina d'un restaurant i allà, amb els fogons en marxa, convidem personatges d'àmbits diversos amb qui parlar de cuina i de la vida mentre el xef prepara un plat inspirat en cadascun d'ells. El programa s'emet a les tres de la tarda de dilluns a divendres i a banda de l'aparell de ràdio convencional el podeu seguir per Internet –a través del bloc del programa- o saber que s'hi diu en el minut a minut del Twitter. A banda de tot això, aprofitant aquesta finestra que m'ofereix el Nació Digital per parlar de cuina, he pensat a acostar-vos-en més coses. Impressions més personals. Així, cada divendres a un Salsassec amb bolets, dinaré i us parlaré de com m'ha anat la setmana...

El restaurant Capritx de Terrassa és el primer dels escenaris del programa. L'Artur Martínez, el seu xef, és un bon amic del Salsassec i un home amb una filosofia que m'agrada. Em va agradar quan, tot i essent un gran defensor dels productes del Vallès, reconeixia que la proximitat i l'ecologisme no són sinònims de qualitat per ells mateixos. El concepte de la qualitat més propera substituint integrismes és valent i sensat. “El pernil ibèric, per exemple, el compro a Huelva perquè entre Huelva i nosaltres no hi ha cap lloc on facin un pernil millor”, vaig reproduir. I em vaig deixar el salmó a la llibreta! L'Artur diu que, si pot triar, és home de productes quotidians. "Sóc més de treballar amb cogombres i tomàquets que amb gambes de Palamós o caviar", assegurava fa uns mesos. Després d'haver estat una setmana cuinant amb ell en dono fe i hi afegeixo una consciència que em va passar per alt quan el vaig anar a entrevistar. M'ha agradat descobrir un gran cuiner d'anomenada que es preocupa, per exemple, pels celíacs. Així, ja sigui per enfarinar la botifarra agredolça dedicada a en Jordi Llompart o per fer croquetes de sobrassada amb el Tortell Poltrona, al Capritx es prioritza la farina de cigrons que, a més, us he de dir que és deliciosa. El Tortell en va quedar encantat, amb les croquetes i amb els rovells d'ou de “gallines felices del Vallès”, com els hi diu el cuiner, farcits de sopa de farigola i coronats amb dauets de cansalada. Que bèstia!, vam pensar tots mentre els tastàvem. "Amb això lligo", deia el convidat. Alguns encara no els hem oblidat.

Més que terrassenquisme, que també, l'Artur fa sobretot vallesanisme. Quan dimarts va passar per la porta del Capritx l'actor i director Pep Pla –amb qui són amics- tota la cuina del Capritx va començar a fer olor d'olla vallesana. És una mena d'escudella on hi regnen els cinc ingredients principals de la comarca. Ha dit cigrons menuts de la cooperativa de Sabadell?, vaig pensar. Definitivament els temps han canviat, i molt, no? “El temps en què l'avi anava a la frontera entre Sabadell i Terrassa a llençar canyes ja ha passat”, assegurava en Pep Pla amb un somriure per sota el nas. No m'ho vaig acabar de creure gaire. En Pep, que dirigeix el Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, va explicar que ell i l'Artur estan preparant un espectacle i que el farà pujar a l'escenari. El cuiner en aquell moment exhibia modèstia. “Serà un espectacle amb sinergies emocionals que van a tocar la fibra, però millor que t'ho expliqui en Pep que jo no m'expresso gaire bé”, deia. Mentida, no us el creieu. L'Artur és extravertit, un bon comunicador que farà d'actor tan o més bé del que ha fet d'amfitrió.

L'altre terrassenc que aquesta setmana s'ha posat el davantal al Dinem i en parlem és el ninotaire Miquel Ferreres. Per a ell, en clau visual, l'Artur va preparar un bacallà confitat amb oli de cendra de farigola i romaní servit amb puré d’all escalivat i flors d’all silvestre. “Molta gent es pensa que són ornamentals, però a la cuina del Capritx no hi ha mai cap ingredient que no tingui una funció", advertia el xef. I és veritat que no són per fer bonic. Te les poses a la boca i tenen realment un gust d'all important. Són bones. Una troballa realment interessant que els serveix un micòleg. Vaig oblidar demanar-n'hi les dades però si hi ha algun lector cuinetes amb curiositat només ho ha de dir... Li vam preguntar al Miquel Ferreres si en les seves vinyetes ha fet moltes incursions en cuines. “He dibuixat a l'Arguiñano, la meva dona diu que és un ximplet però a mi em sembla molt divertit”, contestava. L'Artur és un gran defensor dels col·legues bascos que surten per la tele: David de Jorge, Martin Berasategi o el mateix Arguiñano. “Val a dir que els acudits que fa són una mica dolents”, admetia el ninotaire en veu baixa. Amb l'humor català passa el mateix? “Hi ha un humor català, més irònic i menys insultant que d'altres, però és cert que s'ha aigualit perquè hem perdut moltes expressions”, creu Miquel Ferreres.

El Capritx és això... un capritx. Així vaig acabar l'entrevista que li vaig fer a l'Artur Martínez fa uns mesos. El restaurant, de només 15 comensals, és petit. La cuina també. És un espai allargassat, amb una finestra que dóna al carrer i permet recollir el brogit del barri on és. Cuinar al Capritx requereix grans dosis de logística i organització però es cert que després d'una estona t'hi mous amb més fluïdesa. La dimensió del restaurant li va venir donada: “Era el bar on els avis hi feien patates braves i seitons”. Però tot i que l'Artur insisteix que no vol aventures grans, tot repetint el mantra de val més poc i ben fet, em crida l'atenció una xifra. “No faré mai més de 25 comensals”, deixa caure. 25? Perque 25? Ha rebutjat dues ofertes importants a Barcelona però potser en porta alguna de cap... És només una impressió però, Artur, si té fonament, et desitjo tota la sort del món.

Si teniu algun comentari o un bloc de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça salsassec@me.com o, via Twitter, a @annamurgadas.

PD La setmana vinent ens traslladem a la cuina del restaurant Gresca, a Barcelona, amb el seu xef Rafa Peña. Us hi esperem, de dilluns a divendres a les tres de la tarda amb...