[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Dimarts vinent hi ha ple del Congrés. Per primer cop, els diputats podran usar, amb normalitat, la llengua catalana, la gallega i la basca. Ha trigat anys, però el que era impossible i que ha requerit vint anys de reivindicacions (des de les batusses del republicà Joan Tardà amb el socialista Manuel Marín fins a les de l'anterior legislatura d'Albert Botran amb Meritxell Batet, entre d'altres) serà per fi realitat. Alfredo Pérez Rubalcaba havia dit a Tardà, quan tots feien de portaveus al Congrés, que "de pinganillos [orelleres per la traducció simultània] ni parlar-ne". Doncs se n'ha parlat i, en temps rècord, a la cambra que presideix la mallorquina Francina Armengol serà possible.

El PSOE i Sumar van acordar amb ERC el passat agost que s'hi podria parlar en llengües oficials diferents del castellà, i amb Junts que promouria l'oficialitat de la nostra llengua a Europa. Es debatrà el 19 de setembre al Consell Europeu i, malgrat que algun país, com ara Suècia, posa pegues a la necessària unanimitat, hi ha cert optimisme. Serà el mateix dia que s'inauguri el Congrés plurilingüe. No s'hauria entès que Espanya demanés a Europa el que no s'aplica a casa seva.   

L'esquerra espanyola no s'ha mogut en aquests dos assumptes pel seu compromís amb el plurilingüisme, sinó per les seves necessitats. Pedro Sánchez vol ser investit i ha de fer concessions. Amb la llengua, però també amb l'amnistia i també les hauria de fer amb els trens de rodalia o la regulació dels lloguers. En el cas de l'amnistia, que sembla ja fruita madura segons els negociadors de les dues parts, els socialistes estan disposats a comprometre-s'hi i ERC ho acceptaria, però els juntaires pretenen per ara que, com passarà amb el reglament del Congrés, la solució legal s'aprovi abans d'investir Sánchez. 

Reformes com la que ahir va aprovar la mesa gràcies als recursos de què disposa el Congrés i donant curs a un mandat polític són de les que canvien inèrcies. I, com passa sempre que hi ha canvis que aprofundeixen en la democràcia o la plurinacionalitat, arriben enmig de traves i protestes. Els lletrats del Congrés, que són alts funcionaris de l'Estat, hi posaven molts peròs i demanaven posposar la decisió en el seu informe, que per sort no és vinculant. I el PP deia que s'hi oposarà fins on pugui. El mateix farà amb l'amnistia. En aquest cas, convençuts com estan que Alberto Núñez Feijóo no té opció de ser investit, sortiran al carrer. El cap de setmana abans de l'intent d'investidura del seu president ho faran a Madrid i el 8 d'octubre amb Societat Civil Catalana a Barcelona.

Fer canvis és possible si, com és el cas, hi ha voluntat i el temps els consolida primer i els fa irreversibles després. És el que va passar amb el matrimoni homosexual, que no limitava drets de ningú i en donava a persones que fins aleshores no en tenien, o amb el divorci. En el seu moment, la dreta s'hi va oposar, però el pas del temps les va integrar al paisatge. El mateix passarà amb l'ús del català a Europa i al Congrés. Sempre que la nova situació tingui temps d'afermar-se i suport polític i popular. Espanya acumula, segons José María Aznar, "energia cívica" per aturar els canvis (en diria involucionar), però n'hauria d'acumular encara més per resoldre políticament els conflictes i per assumir la seva realitat plurinacional i plurilingüe. Veurem si l'esquerra, que té l'incentiu de seguir al govern, juga igual de fort que la dreta.

» Ahir us vaig convidar a apuntar-vos a la conferència-esmorzar que el filòsof Daniel Innerarity farà el pròxim dia 20 a Barcelona organitzat per Acció Catalana i Nació. Alguns lectors em vau comentar que l'adreça de correu donava problemes. En aquest enllaç us hi podeu inscriure directament.     
 

---

Avui no et perdis

» El català, el basc i el gallec ja es podran utilitzar al Congrés la setmana vinent.

» Suècia posa en perill l'oficialitat del català a Europa pocs dies abans del debat; per Maria Rabella.

» Feijóo cedeix a l'«aznarazo» i atia la catalanofòbia als carrers; per Pep Martí

» ERC reclama a Sánchez un calendari per l'amnistia si no s'aprova abans de la investidura; per Carme Rocamora.

» La reunió Capella‑Sánchez no serveix per avançar en el traspàs de Rodalies; per Carme Rocamora.

» L'Estat talla les ales a la Generalitat i frena l'arribada de la regulació de lloguers a Catalunya; per David Cobo.

» Els comuns constaten la passivitat del PSC per fer govern a Barcelona: «Han passat massa dies»; per David Cobo.

» El Suprem torna a escena: es poden revocar els indults dels presos polítics?; per Bernat Surroca.

» Cent anys del cop d'estat de Primo de Rivera, organitzat amb l'escalf de la burgesia catalana; per Pep Martí.

» Memòria nacional: Joaquim Juanola, l’alliberament nacional; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Opinió: «Torni demà, necessita cita prèvia»; per Marc Arza.

» La Setmana, el gran festival del llibre en català on tot comença; per Mar Riera.
 

---

 El passadís

La vella nació occitana, que l'Estat francès encara intenta esborrar, va tenir una relació cultural i política molt intensa amb Catalunya. Dels vincles amb Occitània en parlaran, en un acte a Berga organitzat per la secció local d'Esquerra, el president del partit, Oriol Junqueras, i el vocalista de Brams, Francesc Ribera, Titot, el pròxim dilluns dia 18 a les set del vespre al convent de Sant Francesc de la capital del Berguedà. Així, l'exregidor de la CUP al municipi -en va ser tinent d'alcalde entre 2015 i 2019- i destacat militant de l'esquerra independentista participarà en un acte dels republicans. Titot va musicar fa uns anys els poemes de Guillem de Berguedà del provençal al català modern (aquí els podeu escoltar). El mes de novembre de l'any passat tots dos ja van tractar aquest tema en un acte a Girona. Aquell cop l'organitzava l'entitat El Foment. Ara, ho farà el partit de Junqueras.    

Vist i llegit


L'amnistia ha desfermat una allau de posicionaments en favor i en contra. També entre els qui han destacat per una posició bel·ligerant contra el procés. Si abans-d'ahir era Xavier Vidal-Folch qui es manifestava favorable a una amnistia des de les pàgines d'El País, aquest dimecres l'escriptor Javier Cercas expressava la seva opinió rotundament contrària des de les mateixes pàgines. Cercas, que va votar Pedro Sánchez a les eleccions del 23-J, titula el seu article "No hi haurà amnistia" i assegura que seria un "disbarat" que contribuiria a "enquistar el problema català donant la raó als delinqüents".

Cercas compara la proposta d'una amnistia ara amb la del 1977, que segons ell deia que el franquisme era il·legítim, cosa que, de fet no diu. De fet, en l'article 2 va amnistiar els membres dels cossos policials que van reprimir els actes antifranquistes. Cercas considera que una amnistia als independentistes "seria una condemna de la democràcia sencera" i assegura que va votar socialista (la seva germana és diputada del PSC per Girona) perquè estava convençut que enfortiria la democràcia, assegurant que Sánchez no té el mandat democràtic per a una amnistia perquè no figurava en el seu programa. Amb tot, es mostra confiat que no ho farà: "No desaprofitarà l'ocasió", diu, de donar una lliçó als seus detractors.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1855 es fundava la Maquinista Terrestre i Marítima, una de les indústries més emblemàtiques del nostre país i de Barcelona. Va néixer com la fusió de diversos tallers dedicats a la construcció de maquinària pesant. Les seves fàbriques, que es van ubicar en diversos barris de la ciutat al llarg de la seva història, van donar feina a milers de treballadors i expliquen el nostre moviment obrer. Als terrenys de la de Sant Andreu hi ha ara un centre comercial que duu el nom de l'empresa. La companyia va sortir de la ciutat als 90 per anar cap al Vallès i va canviar de nom després d'una fusió i una absorció per part d'una empresa francesa. Ara és Alstom. A la Maquinista va començar a treballar, abans de dedicar-se professionalment al sindicalisme, l'actual líder de la UGT espanyola, Josep Maria Álvarez. Així es presentava la companyia poc abans de canviar de nom.

 L'aniversari

El 14 de setembre de l'any 1923, avui just fa 100 anys, naixia a Portbou l'economista Fabià Estapé, que va morir a Lleó el 2012. Va ser rector de la Universitat de Barcelona entre finals dels 60 i principis dels 70 vivint una època molt convulsa. Estapé era un personatge polifacètic. Economista destacat i innovador, va ser assessor del govern franquista en l'elaboració dels "Planes de Desarrollo" però també militant del PSUC i de CCOO, a més de comptable de la junta directiva del Barça. Va guanyar diversos premis i té una extensa obra publicada. Aquí podeu veure l'entrevista que el 1978 li va fer a TVE l'escriptora Montserrat Roig. Va publicar unes interessants memòries a cura de la periodista Mònica Terribas.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l