L'Estat talla les ales a la Generalitat i frena l'arribada de la regulació de lloguers a Catalunya

Mentre la conselleria atribueix la manca d'entesa a les reticències de l'Estat a acceptar les eines catalanes, el Ministeri de Transports assegura que el Govern no ha fet tots els deures necessaris a l'hora de tramitar la petició

Pisos en venda i lloguer en una immobiliària, en imatge d'arxiu
Pisos en venda i lloguer en una immobiliària, en imatge d'arxiu | Hugo Fernández
13 de setembre del 2023
Actualitzat a les 19:38h
Fre als plans de la Generalitat per regular els lloguers, i un polsim d'embolic polític. Així es podria resumir el resultat de la trobada d'aquest dimecres entre la ministra de Transports, Raquel Sánchez, i la consellera de Territori, Ester Capella, en la carpeta d'habitatge. "No hi ha hagut acord pel que fa a la contenció de rendes", ha etzibat Capella a la roda de premsa posterior a la reunió. Això vol dir que encara no hi ha cap data perquè es regulin els lloguers Catalunya, malgrat que el Govern assegura haver fet tots els deures. El gran escull és la diferència de parers al voltant d'una eina clau: l'índex de preus que ha de marcar el topall dels contractes. A més, des del ministeri acusen l'executiu català d'haver badat i no haver presentat tota la documentació necessària. La Generalitat, al seu torn, considera innecessàries les exigències afegides de Madrid.

Sigui com sigui, el cert és que les ambicions temporals de la Generalitat per tenir una regulació de lloguers no es veuen correspostes per un govern espanyol que segueix en funcions, i que no té garantits els suports per tornar a tenir Pedro Sánchez com a president. Precisament amb aquest element circumstancial al cap, el Sindicat de Llogateres exigeix "que no es contempli la investidura" del candidat del PSOE "fins que el seu govern rectifiqui i la regulació de lloguers sigui vigent"als 140 municipis declarats com a zones tensionades d'habitatge.

El missatge es dirigeix especialment a comuns i ERC, tot i que cap de les formacions s'ha compromès a aquest extrem. Fonts dels comuns, però, subratllen a Nació que ho entomen "com a màxima prioritat". Els republicans, al seu torn, assenyalen que és evident que els socialistes no tenen "cap ganes de pedalar" per la regulació, però que "per això hi ha ERC arrossegant-los".

La fricció pel topall dels lloguers

Des de l'entitat pel dret dels llogaters s'acusa el Ministeri de Transports d'estar "bloquejant" aquesta contenció de rendes. De manera més diplomàtica, hores abans Ester Capella quan s'ha referit a què "el punt de divergència és en quin índex ha de ser aplicat". Les paraules de la representant del Govern fan referència a l'eina que marcaria el topall dels preus dels contractes en els casos de pisos en mans de grans tenidors -més de cinc propietats-. Aquest índex, que estudia les condicions i la situació de cada habitatge per marcar un preu màxim, ja existia amb la regulació catalana. Amb la feina avançada, doncs, la Generalitat esperava que el govern espanyol validés l'instrument autonòmic. Per contra, la consellera ha assegurat que "la voluntat que ells tenen és un índex homogeni per a tot l'Estat, mentre que nosaltres reclamem que pugui ser aplicat l'índex català".

De fet, en el moment d'anunciar que ja s'havia fet tota la feina necessària des de Catalunya i que es quedava pendent de la validació del govern espanyol, Capella ja referir-se a aquesta situació. "Un índex no s'improvisa. S'ha de treballar i l'has de tenir molt clar", va dir, fa un mes. Fins i tot es va permetre una llicència informal a l'hora d'exposar el debat sobre aquest instrument. "És una mica de tontos. Si tens un índex que funciona, no cal que ens inventem altres coses", va resoldre, abans de subratllar que l'eina catalana és especialment precisa.

Els retrets del Ministeri

En aquest sentit, tant el Govern com les entitats pel dret a l'habitatge esperaven una resposta àgil de l'Estat. I la trobada d'aquest dimecres era una oportunitat per exhibir-la. Tanmateix, s'han trobat un altre escenari. Fonts del Ministeri de Transports atribueixen a la Generalitat una intencionalitat "política" en l'assenyalament de la manca d'acord sobre l'índex, i insisteixen que hi ha una coordinació entre equips tècnics catalans i estatals per fer una homologació de l'eina. Igualment, es recorda que fa quatre mesos de l'aprovació de la llei i que és un procés "complex". En aquest sentit, des de l'executiu estatal es considera que els treballs interns van en la bona direcció i i a un ritme més que adequat.

Igualment, en una comunicació oficial, el ministeri retreu a la Generalitat la manca d'una part del procediment. "Respecte a la declaració d'àrees tensionades, la ministra ha recordat a la consellera que la Generalitat encara no ha remès tota la documentació necessària", diu l'escrit. El tràmit al qual fa referència el govern espanyol, però, no convenç el Departament de Territori, que considera que aquesta exigència és innecessària si hi ha "voluntat política". 

Després de les friccions exhibides, totes les parts coincideixen a mantenir els últims passos d'avenç de la llei en l'àmbit tècnic i en la col·laboració entre adminsitracions. De moment, però, sense posar cap data sobre la taula.