Els fets van passar quan els dos agents, en ruta al Polígon de Bufalvent, van rebre l'avís que hi havia un home en el viaducte de Rajadell de la C-37 (eix diagonal) que feia la intenció de buscar la manera de saltar al buit. Els agents van encendre el pilot sense sirena de les seves motos i es van dirigir fins al lloc. "Moltes vegades ens avisen de persones que es troben en punts perillosos i quan arribem no hi són o simplement estan passejant", assegura l'agent Toni, "per això m'hi vaig dirigir pensant-me que seria una falsa alarma". El caporal Àlex, però, ho va viure diferent. "Vaig anar-hi amb ganes, per veure què ens trobaríem i per solucionar-ho", afirma. "Quan anem amb moto és diferent que quan anem en cotxe, cada agent ho viu diferent, a la seva manera".
Â

Viaducte de Rajadell, a l'eix diagonal, des d'on va intentar saltar l'home. Foto: Mar Martí
Quan arriben al llarg pont sobre el pla del Suanya i de la riera de Rajadell, els agents es troben un home ajupit sobre les tanques protectores, i quan s'hi acosten, en veuen un altre assegut en el petit sortint que dona al buit. Tot plegat en un dia de fort vent. "Cap dels dos homes no ens va sentir arribar", explica Toni. "Vaig baixar de la moto i m'hi vaig acostar sense fer soroll per evitar qualsevol ensurt que precipités els fets". "El caporal va arribar just darrere meu i es va quedar avisant per ràdio altres patrulles i el SEM, mentre jo el vaig agafar fort pel braç i li vaig parlar", narra.Â
Es deixa anar
Poc després de parlar-hi, l'home va demanar que el deixessin en pau, i va girar el cos fent lliscar el cul cap al buit. "Se'm va escapar del braç i el vaig agafar com vaig poder de la motxilla que duia. En aquell moment vaig entrar com en una mena de túnel i temia que la motxilla no aguantés i acabés caient des de l'alçada", relata Toni. El "túnel" va impedir-li veure que el seu caporal havia aconseguit subjectar-lo pel cinturó estirant-se a terre entre el guarda-rails.
L'home penjava al buit, mentre que l'Àlex el subjectava pel cinturó, i el Toni per la motxilla, tot i que després va assegurar la situació agafant-lo també pel pantaló. L'home no cauria, però els agents eren incapaços de remolcar-lo cap a la carretera. Va ser llavors que el conductor d'un dels cotxes que passaven per la via, va aturar-se, i va ajudar tibant l'home cap amunt, per recuperar-lo. Poc després va arribar el SEM i es va fer càrrec de l'home. Entremig, l'Àlex havia quedat adolorit perquè en el rescat, l'home li havia passat rodolant per sobre.
L'experiència tampoc va ser viscuda igual pels dos agents. Toni admet que tornant cap a comissaria "estava emocionat i tenia un nus a la gola". "No plorava, però poc se'n va faltar", explica, "quan el vaig agafar per la motxilla, vaig pensar que no aguantaria un pes de 80 quilograms, no veia que l'Àlex el tenia agafat pel cinturó". El caporal, en canvi, assegura que "em vaig sentir força bé, ho vaig viure com una victòria".
I el conductor que els va ajudar? "Va desaparèixer de l'escena sense dir res", explica Toni, "però al cap d'uns dies el vàrem trobar gràcies a que va explicar el rescat a una persona que en coneixia una altra, que a la vegada coneixia el meu germà". Malgrat que al principi, per la seva apatia semblava que l'home del pont havia begut o s'havia drogat, "després vàrem saber que no s'havia pres el medicament que li tocava". L'altre home que s'hi van trobar a l'inici, segons van saber després, era el seu pare.