Els cossos policials estan al darrere del 31% de les denúncies interposades per agressions i discriminacions racistes el 2016 a Catalunya. SOS Racisme ha fet públic aquest matí l'informe anual de l'estat del racisme al Principat, coincidint amb el Dia Internacional contra la Discriminació Racial. L'entitat alerta que, tot i que el número total d'atacs amb motivació xenòfoba es manté respecte els anys anteriors, la "invisibilitat" de les víctimes augmenta perquè tres de cada deu no s'atreveixen a denunciar.

L'ONG va atendre al llarg del 2016 121 persones que havien patit algun tipus d'agressió -física o verbal- de caràcter racista. El 76% de les víctimes va fer el pas de denunciar formalment la situació a les autoritats, però un 34% va decidir no fer-ho. Entre els que prefereixen no denunciar, el sentiment que el sistema judicial i polític no els protegeix és molt gran: un 62% reconeixen que han preferit no anar més enllà per "desconfiança" en les autoritats.

Les actuacions policials, en el punt de mira

Dels 80 casos denunciats el 2016, un terç van ser provocats per la policia, segons l'informe de SOS Racisme. És el vuitè any consecutiu que l'actuació dels cossos policials representa la part més gran de les agressions, per davant d'altres tipologies, com ara les relacionades amb el món laboral, els conflictes de convivència amb els veïns o la informació publicada als mitjans de comunicació.

L'informe desgrana els incidents i detalla quins cossos policials s'han vist implicats en cadascun d'ells. L'entitat apunta que la Guàrdia Urbana protagonitza la majoria de les situacions discriminatòries amb una connotació xenòfoba (concentra un 44% d'aquests casos), seguida dels Mossos d'Esquadra (32%) i els agents de la Policia Nacional espanyola que es fan càrrec de la vigilància dels Centres d'Internament d'Estrangers (16%).

SOS Racisme denuncia que la majoria de les agressions comeses, suposadament, pels cossos policials "resten impunes" i alerta que els agents que investiguen aquests casos "duen a terme investigacions molt poc diligents". L'ONG creu que aquesta situació "encén les alarmes de l'estat de dret i democràtic", i recorda que la jurisprudència defensa les víctimes. Fonts de l'entitat avisen que és la tipologia amb més casos registrats "tot i que la gent té por". De fet, més un 26% de les víctimes no s'atreveixen a denunciar.

L'informe assenyala dues grans situacions discriminatòries. Per una banda, algunes de les actuacions de la Guàrdia Urbana de Barcelona contra els venedors de venda ambulant, que representen gairebé la meitat de les denúncies presentades, i, per l'altra, la identificació "arbitrària de persones pel seu origen o color de pell", en paraules dels responsables de l'ONG.

En aquest sentit, SOS Racisme demana que s'ampliïn els supòsits penals que es consideren pròpiament un delicte d'odi. Per l'entitat, aquest concepte de caràcter penal "ha quedat limitat, ja que no inclou totes les situacions de racisme i discriminació". Des de l'ONG creuen que en queden excloses "accions com el racisme institucional o institucionalitzat", entre les quals hi situen les "agressions i vulneracions de drets de la policia".

El racisme es normalitza

SOS Racisme avisa que la xenofòbia s'està "diversificant i normalitzant". En el document, l'entitat cita diversos casos d'agressions o situacions discriminatòries que es van registrar l'any passat en diverses esferes de la vida quotidiana. Una part important es produeixen en el marc en conflictes veïnals o de convivència, però l'entitat denuncia que, alhora, creix la discriminació en l'accés a equipaments privats: en concret, alerta que alguns locals, sobretot d'oci i restauració, veten l'entrada a persones en funció del seu origen.

Els responsables de l'informe, que porta per títol Invisibles, també han detectat un repunt del 16% en els conflictes racistes en l'àmbit laboral (han identificat, especialment, situacions de mobbing amb motivacions xenòfobes) i en l'ús dels serveis socials, ja que un 14% dels casos denunciants responen a privacions de drets fonamentals, com l'accés a la sanitat pública o a un habitatge.