“La identificació, en l’àmbit quotidià, de persones d’origen estranger al carrer, el que anomenem perfil ètnic, –adverteixen des de l’organització-, és constant i és la font principal dels conflictes. Aquestes actuacions provoquen una criminalització del col·lectiu i són producte de l’aplicació de la Llei d’Estrangeria i de les directrius policials”. Dels 442 casos que ha atès l’entitat, 310 ho feien per primer cop aquest any. D’aquests, només 137 s'ha demostrat que han patit algun tipus de discriminació racista o xenòfoba.
Amb un 30% de les queixes, els enfrontaments racistes entre particulars són la segona mena de denúncia. Després, amb un 20% del total, hi són les discriminacions dels drets socials, com ara que un col·lectiu concret se’l reprimeixi per manifestar-se o no se’l deixi accedir a drets fonamentals. De fet, hi ha hagut un augment de més de 13 punts percentuals en relació amb l’any anterior. En el 38% de les ocasions es nega l’accés al dret a la sanitat a les persones immigrades. Molt per sota s’hi troben les queixes per discriminació laboral, contra els mitjans de comunicació, els abusos en espais privats, les agressions per agents de seguretat privada o les agressions d’extrema dreta.
L'ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA DURANT EL 2015
Encara no es denuncien ni la meitat de les queixes per racisme
Tot i així, el 42% de les queixes rebudes a SOS Racisme no es denuncia formalment i, per tant, l’agressió racista queda invisibilitzada. En concret són els casos de discriminació en l’àmbit dels serveis privats els que queden amb més freqüència sense acudir a cap procediment jurídic. En un 80% dels casos les persones que han patit l’agressió no ho denuncien. Des de SOS Racisme asseguren que, en part, això és degut al fet que “la víctima no dóna prou importància a l’agressió o mostra por, per desconfiança en el sistema jurídic o en les institucions”.
Consulta el dossier 'L'Estat del racisme a Catalunya durant el 2015