El primer 'Baròmetre sobre religiositat i gestió de la seva diversitat', encarregat pel Govern, mostra que més del 71% dels catalans estan a favor d'introduir a les escoles una assignatura obligatòria que doni formació a tots els nens sobre les principals religions del món. Tot i així, un 53% dels enquestats pensa que hi ha poca relació entre confessions.

L'estudi s'ha fet a partir d'una enquesta a 1.600 catalans majors de 16 anys, que abasta un 2,5% d'immigrants comunitaris i un 16,5% d'extracomunitaris. Les 60 preguntes tractaven tot tipus de qüestions relacionades amb la religió, com les creences i pràctiques personals, la relació amb altres confessions, el respecte i tolerància religiosa o les relacions amb l'administració pública. 
 

- A favor de l'assignatura sobre les principals religions del món	71%
- En contra que s'ensenyi religió des d'un punt de vista confessional	51%
- A favor que s'ensenyi religió des d'un punt de vista confessional	44%
- Educa o ha educat els fills d'acord amb una religió	60%
- Si ara tinguessin fills, els educarien d'acord amb una religió	48%

L'estudi conclou que gairebé el 70% de la població es considera "seguidor" d'alguna religió, però aquest percentatge inclou els que es consideren d'una tradició o cultura religiosa.

Coneixement i relacions entre religions

A part de les creences personals, l'enquesta també ha preguntat pel coneixement de les altres religions. Més del 90% citen el catolicisme i l'Islam com a confessions implantades a Catalunya, el 83% cita els testimonis de Jehovà i el 73% esmenta el protestantisme.
 

- És important conèixer les diverses confessions	61%
- La diversitat religiosa enriqueix la cultura de Catalunya	53%
- La religió posa en risc l'estil de vida català	14%
- Coneix persones d'una religió diferent a la seva	82%
- Poca relació entre les comunitats religioses	53%
- Bona relació entre les comunitats religioses	35%
- Tensió o hostilitat entre persones de confessions religioses diferents	5,3%
- S'ha sentit discriminat per motius religiosos	5,8%
- El dret a la llibertat religiosa està garantit a Catalunya	78%

Llocs de culte

Preguntats sobre si els molestaria que s'ubiqués un centre de culte prop de casa seva. Els que provoquen més rebuig són els centres islàmics, amb un 44%. Els que provoquen menys rebuig són els centres catòlics, amb un 22%, seguits dels budistes, els jueus i els testimonis de Jehovà. El 55% dels catalans es mostra partidari que els grups religiosos puguin obrir nous centres de culte al país.
 

- Les administracions han d'impulsar el diàleg interreligiós	60%
- Les confessions han de cooperar entre elles	66%
- Els governs municipals s'han de reunir amb les entitats religioses	60%
- A favor de la celebració d'actes religiosos a la via pública	44%
- En contra de la celebració d'actes religiosos a la via pública	29%
- A favor que els ajuntaments cedeixin equipaments públics	71%
- En contra que els ajuntaments cedeixin equipaments públics	22%

Coincidint amb aquest primer baròmetre, també s'ha presentat una nova edició del 'Mapa religiós de Catalunya', basat en dades del 2014. El mapa es fa des del 2001 cada dos anys. El número total de centres ha crescut dels 7.958 l'any 2012 als 8.061 l'any 2014, un increment de l'1,29%.
Amb menys de 100 centres de culte hi ha el budisme, les esglésies orientals, les adventistes, les mormones, l'hinduisme, el sikhisme, el bahaisme, el taoisme i el judaisme, entre altres.

Catalunya, exemple de diversitat i tolerància

Totes les dades han estat presentades pel secretari d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, acompanyat de la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació, Joana Ortega. La vicepresidenta s'ha mostrat satisfeta amb el grau de respecte i llibertat religiosa de Catalunya i ha dit que és un dels països del món on estan millor garantits els drets religiosos. Ortega ha dit que la diversitat religiosa no és un fenomen nou, però s'ha accelerat els últims anys, cosa que fa de Catalunya una societat heterogènia.

En aquest sentit ha dit que cal mantenir l'equilibri entre la diversitat religiosa i la igualtat davant la llei i el respecte a les "arrels del país", i s'ha proposat mantenir un diàleg fluid amb totes les confessions. La diversitat religiosa contribueix a la cohesió social, ha dit.