El 7,4% de la població de la País Valencià viu en llars amb privació material severa, és a dir, que els falten determinats bens i serveis o que no poden satisfer necessitats financeres bàsiques, la tercera taxa major del país, segons l'últim Focus on Spanish Society, editat per Funcas.

La publicació posa de manifest les "significatives" diferències territorials si s'analitza aquesta taxa en les diferents comunitats autònomes. Així, mentre Navarra, Aragó, Castella i Lleó, Cantàbria, Galícia i La Rioja van registrar el 2017 les taxes de privació severa més baixes (inferiors al 3%), les més altes es van registrar a Múrcia (6,2%), les Illes (6,9%), País Valencià (7,4%), Melilla (9,4%) i Illes Canàries (13,6%).

La publicació recalca que el 2007 Espanya es trobava entre els països amb menors taxes de privació severa de la Unió Europea amb un 3,5% -prop de països com Suècia, Dinamarca i Finlàndia-. La taxa espanyola es va doblar (7,1% el 2014), mentre que la d'aquests països va baixar.

Des d'aleshores, aquest indicador de pobresa ha disminuït a l'estat espanyol fins a situar-se, en 2017, en el 5,1%. Encara que és inferior a les taxes de privació registrades a Grècia (21,1%), Itàlia (10,1%) i Portugal (6,9%), continua per damunt de la de països com França (4,1%), Alemanya (3,6%), Dinamarca (3,1%) i Holanda (2,6%).

Entre els ciutadans menors de 18 anys residents a l'Estat, la taxa de privació material severa (6,5%) és quatre punts percentuals més elevada que la dels que tenen 65 o més anys (2,4%). En termes absoluts, dels 2,36 milions de residents a Espanya afectats per privació severa en 2017, 541.000 (23%) tenien menys de 18 anys i 205.000 (9%) comptaven amb més de 64 anys.