Un total de vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà, la majoria per “respecte” o “educació”, segons una enquesta de Gesop. És una de les 50 dades de la desena edició de l’InformeCAT, un recull sobre l’estat del català que Plataforma per la Llengua publica anualment.

La segona causa més citada de canviar al castellà és que potser el catalanoparlant no serà entès si es manté en català. El 16,3% dels enquestats al·lega aquest motiu per passar-se a la llengua de l'interlocutor.

L'estudi recull 50 dades sobre la situació del català arreu del domini lingüístic, a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, i inclou dades preocupants que demostren la situació d’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana.

Aquest informe també reflecteix que només un de cada tres catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el Procés. En concret, el 41,7% dels enquestats afirma que el protegia més abans del Procés, el 30,9% opina que el protegeix més ara i el 15,3% creu que el protegeix igual. 

L'entitat recorda que a Catalunya "la Generalitat incompleix la Llei del cinema des de fa deu anys i, a més, 9 de cada 10 productes incompleixen la normativa de Catalunya que obliga a etiquetar en català".

Pel que fa a l'Estat, l’1% de les pàgines web oficials tenen una versió completa en català i tan sols un dels 214 jutjats del País Valencià funciona habitualment en la llengua pròpia del territori. A França l’Assemblea Nacional va aprovar amb el 72,2% dels vots una llei que hauria garantit l’ensenyament immersiu en català a la Catalunya del Nord, però el Consell Constitucional el va tombar.

L’InformeCAT 2021 també inclou algunes dades positives, com ara el sorgiment d'iniciatives audiovisuals juvenils com Valentubers, Canal Malaia o Creadors.tv, que ja han impulsat més de 500 creadors de contingut i han generat milions de visualitzacions.

Una altra dada positiva és que a Andorra, el 72,6% dels habitants comencen les converses en català i, a la Franja, el 89,2% dels catalanoparlants transmeten la seva llengua als fills. A l’Alguer un 20,1% de la població fa servir el català amb el primer fill. A més, el 27% dels docents sards inscrits per ensenyar en una llengua minoritària volen fer classe en alguerès.

A Catalunya, la majoria dels habitants no sembla patir per la supervivència del català, com a mínim si pensen en els cent anys vinents. En concret, segons indica l'enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua, el 80,9% dels habitants de Catalunya creuen que el català encara existirà d’aquí a un segle.

L’entitat considera que per garantir la supervivència i la normalització del català, és imprescindible emprendre accions públiques i individuals. L’InformeCAT pretén que les institucions i els ciutadans prenguin consciència de la situació de fragilitat en què es troba la llengua i actuïn en conseqüència, afirmen en un comunicat.

[plantillacatala]