La síndica de greuges ha publicat l'informe “El suport a l'emancipació dels joves extutelats” que constata deficiències en el seguiment i acompanyament dels joves extutelats. També es remarca una gestió deficitària dels recursos públics que “ha afectat els drets i oportunitats dels joves en risc d’exclusió social i ha dificultat el seu accés a l’habitatge o la inserció en el mercat laboral”.

L’anàlisi, que respon a les queixes que la institució ha rebut durant els anys 2024 i 2025, s'encasella en el “Pla de transformació del sistema de protecció de la infància i l’adolescència” que ha impulsat el Departament de Drets Socials i Inclusió. La síndica, Esther Giménez, i Aida Rodríguez, adjunta pels drets dels infants i joves, han afirmat que “sovint, els que no reben ajuts són els més vulnerables” i han exposat els resultats de l'informe, que fa paleses les irregularitats en la gestió pública recent.

Ajuts d’emancipació insuficients

L’informe corrobora que, el de 31 de desembre del 2024, tan sols un 14,6% dels joves entre 18 i 23 anys extutelats que havien assolit la majoria d’edat durant l’any, eren receptors de la prestació econòmica corresponent. La xifra augmenta fins a un 23,3% si considerem el total de beneficiaris de l’any. Per tant, un 80% dels joves extutelats de 18 a 23 anys que van assolir la majoria d'edat dins del sistema de protecció no rebien prestacions econòmiques a finals del 2024. 

Elevada denegació de prestacions

L’anàlisi destapa que, entre el 2021 i el 2023, una tercera part de les sol·licituds presentades s’han denegat. Tot i que aquesta privació per accedir als ajuts econòmics ha anat disminuint amb els anys (un 45,4% el 2021 i un 34,9% el 2023) el percentatge de denegacions encara és elevat i, segons apunta la síndica de greuges, sovint es deu a “una burocràcia excessiva i a les barreres administratives”. 

Retards excessius

La síndica ha subratllat les demores en la concessió de les prestacions econòmiques i en la retirada d'aquestes. Si prenem com a referència les sol·licituds de prestació econòmica dels expedients actius el 31 de desembre de 2024, la mitjana de temps d’espera supera els 10 mesos. 

Els retards en la resolució d’ajuts provoquen que, si es concedeix, el beneficiari rebi en una única transacció un elevat import econòmic corresponent a l’acumulació dels mesos d’ençà que el beneficiari el va sol·licitar. L’informe estima que, de mitjana, els joves que rebien l’ajut el 31 de desembre del 2024, van percebre una primera mensualitat de 6.160 euros, i en un 10%, la primera quota va ser de 10.000 euros, provocant conseqüències fiscals entre els joves benefactors. 

La demora també existeix a l’hora de retirar els ajuts. Els receptors dels ajuts que havien de finalitzar el 2024 van perpetuar-se fins a més de 18 mesos, fet que provoca que molts joves continuen cobrant tot i tenir la prestació extingida.

Manca d'acompanyament i control

Entre els problemes detectats, la síndica destaca també una manca d'acompanyament a les situacions dels joves i una manca de personal per tramitar les prestacions econòmiques. D'altra banda, critica que no hi ha controls ni auditories específiques sobre el funcionament dels serveis externalitzats, com el Servei d'Acompanyament a la Vida Autònoma i al Reconeixement Universitari (SEVAP) o dels serveis d'habitatge. En concret, la síndica alerta d'un possible “conflicte d'interessos” perquè les mateixes entitats s'encarreguen de la gestió del SEVAP i, també, dels serveis d'habitatge. 

Recomanacions de millora

A banda de detectar mancances, l’anàlisi de la síndica també recull un seguit de recomanacions per millorar la situació i evitar que torni a repetir-se. En aquest llistat s’hi inclouen mesures com: una reducció urgent dels temps i requisits de tramitació, la condonació dels deutes originats per disfuncions administratives o la integració de les prestacions dins el sistema de la renda garantida de ciutadania.