17
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
19
de febrer
a les
8:20h
L'any passat, es van denunciar 7.017 ocupacions a Catalunya, tot i que, d'aquestes, només 452 (un 6,4%) van tenir lloc a immobles habitats com a domicili o segona residència. Així ho constaten les dades aconseguides per Nació a partir d'una petició d'informació que abraça fins als fets produïts el novembre de 2023. Aquestes xifres facilitades pel Departament d'Interior, amb desagregació municipal, permeten analitzar més al detall un fenomen que recentment ha generat interès mediàtic i social.
L'anterior gràfic mostra els municipis amb la quantitat més gran d'ocupacions, durant el 2023. Les dades de ciutats com Barcelona (1.002 casos), Badalona (602) o Mataró (322) han contribuït a certa alarma social i a la por que suposa perdre el domicili principal —aquesta setmana, Junts ha reclamat una unitat dels Mossos especialitzada en ocupacions—. Tanmateix, el cert és que cap d'aquests deu municipis presenta un percentatge d'entrades a immobles habitats superior al 10% del total.
A més, l'estatus de l'habitatge en qüestió en el moment de l'ocupació és, al costat d'altres factors, clau a l'hora de procedir policialment i judicialment. El desallotjament d'un immoble que ha estat ocupat de forma il·lícita dependrà de si l'acció es considera flagrant o no. Si els ocupants són enxampats in fraganti [més informació], la policia pot actuar per fer-los fora, però la llei també apunta que, en cas de domicili habitual o segona residència, això també ocorre. Independentment del temps que passi des de l'entrada. Per això, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, assegura que està garantida la protecció dels immobles que no estan buits.
El mapa municipal d'ocupacions també permet posar en perspectiva aquesta problemàtica. En aquest, s'hi pot observar quins són els municipis amb una major quantitat de casos denunciats, la majoria dels quals no fan referència a entrades a pisos habitats. Malgrat tot, cal tenir en compte que aquest 6,4% d'ocupacions a domicilis habituals i segones residències és un percentatge superior al del 2022, quan aquesta casuística afectava al 2,3% dels casos, segons dades aconseguides per SER Catalunya.
Si s'analitza l'evolució de les ocupacions a Catalunya, els darrers anys, se'n veu un augment continuat, des de la crisi del 2008, si bé hauria pogut tocar sostre el 2020. Aparentment, les xifres disminueixen més el 2023, però cal tenir en compte que aquestes abracen únicament fins a novembre. Això no obstant, s'ha d'anar amb compte amb aquestes xifres, ja que no especifica si el pis es troba habitat o la propietat d'aquest. Els Mossos d'Esquadra van començar a distingir aquesta informació estadística a finals del 2022, motiu pel qual no es pot saber com evoluciona aquesta problemàtica.
Quin percentatge d'ocupacions van ser a pisos buits i habitats, als 10 municipis amb més ocupacions del 2023?
L'anterior gràfic mostra els municipis amb la quantitat més gran d'ocupacions, durant el 2023. Les dades de ciutats com Barcelona (1.002 casos), Badalona (602) o Mataró (322) han contribuït a certa alarma social i a la por que suposa perdre el domicili principal —aquesta setmana, Junts ha reclamat una unitat dels Mossos especialitzada en ocupacions—. Tanmateix, el cert és que cap d'aquests deu municipis presenta un percentatge d'entrades a immobles habitats superior al 10% del total.
A més, l'estatus de l'habitatge en qüestió en el moment de l'ocupació és, al costat d'altres factors, clau a l'hora de procedir policialment i judicialment. El desallotjament d'un immoble que ha estat ocupat de forma il·lícita dependrà de si l'acció es considera flagrant o no. Si els ocupants són enxampats in fraganti [més informació], la policia pot actuar per fer-los fora, però la llei també apunta que, en cas de domicili habitual o segona residència, això també ocorre. Independentment del temps que passi des de l'entrada. Per això, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, assegura que està garantida la protecció dels immobles que no estan buits.
El mapa municipal d'ocupacions també permet posar en perspectiva aquesta problemàtica. En aquest, s'hi pot observar quins són els municipis amb una major quantitat de casos denunciats, la majoria dels quals no fan referència a entrades a pisos habitats. Malgrat tot, cal tenir en compte que aquest 6,4% d'ocupacions a domicilis habituals i segones residències és un percentatge superior al del 2022, quan aquesta casuística afectava al 2,3% dels casos, segons dades aconseguides per SER Catalunya.
Quantitat d'ocupacions per municipis i percentatge d'immobles habitats i segones residències que representen, el 2023
Si s'analitza l'evolució de les ocupacions a Catalunya, els darrers anys, se'n veu un augment continuat, des de la crisi del 2008, si bé hauria pogut tocar sostre el 2020. Aparentment, les xifres disminueixen més el 2023, però cal tenir en compte que aquestes abracen únicament fins a novembre. Això no obstant, s'ha d'anar amb compte amb aquestes xifres, ja que no especifica si el pis es troba habitat o la propietat d'aquest. Els Mossos d'Esquadra van començar a distingir aquesta informació estadística a finals del 2022, motiu pel qual no es pot saber com evoluciona aquesta problemàtica.
Evolució del total d'ocupacions, a Catalunya (2000-2023)