El 97,1% de la població adulta resident a Catalunya més de 14 anys entén el català -respecte del 95,2% del 2011-, mentre que un 84,3% el sap parlar -73,2% el 2011-, i el 70,1% el sap escriure -55,8% el 2011-, unes dades que revelen una tendència a l'alça en els diversos àmbits de coneixement que fan del català una "llengua viva", segons es desprèn de l''Informe de política lingüística de 2012' presentat aquest dilluns al Parlament pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.

Després de lliurar l'informe a la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, i acompanyat per la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, el conseller ha assegurat que l'informe mostra un grau de cohesió social extraordinari, ja que la normalització del català i la seva coexistència amb el castellà es fa sense les dificultats que "podria pensar-se que succeerien" i consolidant una societat plurilingüe en plena cohesió, ha remarcat.

Segons aquest, el coneixement del català creix, però no ho fa a costa del castellà ni de l'anglès, el coneixement del qual també creix, ha celebrat Mascarell, ja que respecte del 97,1% de persones que entenen el català, el 100% comprèn el castellà, i el 26,5% anglès.

"Estem davant d'una llengua que es manifesta com una de les llengües vives del món amb més poder d'atracció", ha dit Mascarell, que ha constatat que ha crescut i que mai havien existit tants parlants de català com actualment.    

"El català creix en el si d'una societat plurilingüe, és el més significatiu", ha insistit el conseller, que reafirma que les dades reflecteixen que el català creix com a conseqüència de "l'encert de la vida democràtica catalana" per reafirmar un model, sense que vagi en contra d'aquesta amplitud i pluralitat de la capacitat plurilingüe del poble català, ha dit.

A nivell global, el català creix com a llengua habitual i avança en la majoria d'àmbits de la cultura, com la premsa i cinema -tot i que les xifres encara són baixes en les sales-; tot i que s'ha estancat en el consum de revistes i en el consum musical, malgrat el bon moment de la indústria musical catalana, així com a la justícia, un àmbit que "preocupa" especialment la Conselleria.

17,7% d'estrangers

Pel que fa al lloc de naixement de la població catalana, el 17,7% procedeix de països estrangers; el 19,1% d'una altra comunitat d'Espanya, i el 63,2% a Catalunya, el que té una "importància singular" perquè 1.186.000 persones han arribat a Catalunya en els últims deu anys.

Així, la primera llengua parlada a la infància és el castellà amb un 54%, seguit del català amb un 36,9%, tot i que quant a la llengua amb la qual s'identifiquen els ciutadans, el català registra una tendència a l'alça constatant la seva "capacitat d'atracció", amb un 50,7% de persones que s'identifiquen amb el castellà i un 43,2%, que ho fan en català.

En termes de llengua habitual, el 51,2% d'habitants parla normalment castellà -augmentant des del 50,7% del 2011-, i el 44,3% ho fa en català -una xifra que ha crescut en 500.000 persones respecte al 2011, quan aquest percentatge era de 43,2%-.

A casa, el 62,1% dels catalans parla castellà -baixa des del 63,1%-, i un 51,1% parla català -respecte al 49,1%-; a la feina, el castellà ha retrocedit del 80,1% al 78,6%, mentre que el català ha augmentat del 66,8% al 70,4%.

Segons Mascarell, el principal impediment del català està fora de la realitat catalana, amb les polítiques "estatals i partidistes", com l'actual llei d'educació i el decret balear en l'educació.