El 98% de les ocupacions són a pisos buits i les del 2% restant es desallotgen immediatament
Societat
El Departament d'Interior mostra amb dades que les irrupcions en primeres i segones residències són ínfimes i recorda que en aquests casos la policia actua ràpidament perquè es tracta d'una violació de domicili, que és diferent d'una usurpació d'immoble
ARA A PORTADA
-
Successos El xoc d’un autocar contra la Diputació de Lleida deixa 44 ferits, quatre molt greus Àlvar Llobet i Sotelo
-
-
-
Terra Els oceans mai havien estat tan calents: «Entrem en un territori desconegut» Arnau Urgell i Vidal
-
Terra Nova onada de calor a Catalunya? El Meteocat adverteix d'un llarg període de temperatures elevades Arnau Urgell i Vidal
- David Cobo
- Periodista de Societat i Barcelona a Nació
Publicat el
25 de maig de 2023 a
les 14:49
Actualitzat el
25 de maig de 2023 a les
18:02
El Departament d'Interior ha recopilat les dades sobre totes les ocupacions que es van produir l'any 2022 a Catalunya i les xifres són clarificadores: el 97,7% dels casos es tracta de pisos sense cap ús, mentre que el 2,3% restant es va donar a primeres o segones residències. Sobre aquest últim patró, des de la conselleria aclareixen que aquestes últimes intrusions es desallotgen immediatament.
La clau d'aquest contrast entre ocupar un pis totalment buit o la llar d'algú és que els delictes que s'atribueixen a qui entra a l'habitatge són diferents. En el primer cas es tracta d'una usurpació d'immoble. Algú ocupa i dona un ús no previst a un pis que el propietari no utilitza de manera habitual, el té abandonat o està esperant per donar-li un nou ús. En el segon cas, en canvi, es considera que l'entrada a una primera o segona residència és una violació de domicili. És una tipologia delictiva que preserva un dret bàsic a la intimitat i la llar. Per això, quan algú el viola, la intervenció policial es fa de manera immediata i no requereix cap intervenció judicial. La conselleria, amb aquesta informació, confirma el que les entitats socials fa temps que denuncien: que el relat dels ocupes que entren a la casa d'una família i després no els fan fora és un mite.
Les dades, que ha avançat la cadena SER Catalunya i ha confirmat Nació, concreten més aquestes situacions de llars habitades. Des les 6.704 irrupcions en pisos que es van donar l'any passat al país, tan sols 159 van afectar la casa d'algú. D'aquestes, gairebé un 40% van ser a segones residències. Són, sobretot, immobles situats a Girona i Tarragona. La resta, eren el domicili habitual d'una família. Ara bé, sigui quin sigui el cas, en tenir-ne constància, la policia pot actuar i ho fa, remarquen des de la Generalitat.
[noticiadiari]2/251332[/noticiadiari]
Aquestes xifres apuntalen les úniques pistes que s'havien donat fins ara sobre el fenomen, especialment des de l'Ajuntament de Barcelona. De manera parcial, perquè no es basava en el gruix de dades policials sinó en els expedients de famílies que tenien contacte amb el consistori, es va poder saber que el 2019 hi havia 922 famílies ateses per l'Ajuntament que havien ocupat durant aquell any i que només tres casos ho van fer al domicili d'algú, un 0,1% del total. Dos anys després, el 2021, la mateixa anàlisi municipal de la capital catalana ja no va detectar cap ocupació a cap habitatge habitual. El 100% dels casos es van donar en pisos buits. A més, es detallava que tres de cada quatre ocupacions es feien a pisos de grans tenidors.
Tot això, de moment, es dona mentre l'emergència habitacional es manté ben viva al país. Mentre el lloguer segueix batent rècords, Barcelona també va acabar l'any passat amb més famílies que mai vivint en pensions perquè havien estat expulsades de la seva llar i no podien accedir a un habitatge. Ara caldrà veure com impacta la nova llei d'habitatge estatal, que aquest dijous s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i que Barcelona va dir que seria la primera ciutat en aplicar, pel que fa a la regulació de lloguers.
Escull Nació com la teva font preferida de Google
La clau d'aquest contrast entre ocupar un pis totalment buit o la llar d'algú és que els delictes que s'atribueixen a qui entra a l'habitatge són diferents. En el primer cas es tracta d'una usurpació d'immoble. Algú ocupa i dona un ús no previst a un pis que el propietari no utilitza de manera habitual, el té abandonat o està esperant per donar-li un nou ús. En el segon cas, en canvi, es considera que l'entrada a una primera o segona residència és una violació de domicili. És una tipologia delictiva que preserva un dret bàsic a la intimitat i la llar. Per això, quan algú el viola, la intervenció policial es fa de manera immediata i no requereix cap intervenció judicial. La conselleria, amb aquesta informació, confirma el que les entitats socials fa temps que denuncien: que el relat dels ocupes que entren a la casa d'una família i després no els fan fora és un mite.
Les dades, que ha avançat la cadena SER Catalunya i ha confirmat Nació, concreten més aquestes situacions de llars habitades. Des les 6.704 irrupcions en pisos que es van donar l'any passat al país, tan sols 159 van afectar la casa d'algú. D'aquestes, gairebé un 40% van ser a segones residències. Són, sobretot, immobles situats a Girona i Tarragona. La resta, eren el domicili habitual d'una família. Ara bé, sigui quin sigui el cas, en tenir-ne constància, la policia pot actuar i ho fa, remarquen des de la Generalitat.
[noticiadiari]2/251332[/noticiadiari]
Aquestes xifres apuntalen les úniques pistes que s'havien donat fins ara sobre el fenomen, especialment des de l'Ajuntament de Barcelona. De manera parcial, perquè no es basava en el gruix de dades policials sinó en els expedients de famílies que tenien contacte amb el consistori, es va poder saber que el 2019 hi havia 922 famílies ateses per l'Ajuntament que havien ocupat durant aquell any i que només tres casos ho van fer al domicili d'algú, un 0,1% del total. Dos anys després, el 2021, la mateixa anàlisi municipal de la capital catalana ja no va detectar cap ocupació a cap habitatge habitual. El 100% dels casos es van donar en pisos buits. A més, es detallava que tres de cada quatre ocupacions es feien a pisos de grans tenidors.
Tot això, de moment, es dona mentre l'emergència habitacional es manté ben viva al país. Mentre el lloguer segueix batent rècords, Barcelona també va acabar l'any passat amb més famílies que mai vivint en pensions perquè havien estat expulsades de la seva llar i no podien accedir a un habitatge. Ara caldrà veure com impacta la nova llei d'habitatge estatal, que aquest dijous s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i que Barcelona va dir que seria la primera ciutat en aplicar, pel que fa a la regulació de lloguers.
Et pot interessar
-
Societat
Ferit un home per arma blanca al districte de Nou Barris de Barcelona
-
Societat
Un ferit crític en l'incendi d'una furgoneta en un càmping de Santa Susana
-
Societat Sents olor de cremat a l'àrea de Barcelona? Aquest és el motiu
-
Societat
Retards a l'R1 i l'R11 per una incidència en un tren al Masnou i robatori de coure
-
Societat
Si volem drets i també deures
-
Societat
El Govern replanteja l'oficina de la renda bàsica universal i en reubica el director
