Els destinataris són els alcaldes de la vuitantena d’ajuntaments que, a través de mocions als respectius plens municipals, han ajudat a difondre la seva causa. El motiu: que donin suport també al requeriment que van interposar a principis d’any contra la Generalitat perquè faciliti l'encreuament de dades de les mostres que ja té el banc amb les que apareguin de les fosses comunes.
Marc Antoni Malagarriga, del Banc d’ADN, ha explicat a NacióGranollers que “les restes que estan al banc no hi són per fer bonic, volem que es comparin amb algunes de les restes que ja s’han exhumat i les que hi hagi en un futur”. De moment unes 150 famílies ja han dipositat les seves mostres en aquesta iniciativa a l’espera de poder trobar les restes dels seus familiars.
Salut Miró, de La Garriga, germanastra del desaparegut Francisco Guardiola. Foto: Jaume Ventura
Malagarriaga, a més, ha reconegut que amb la denúncia busquen “que algú del Govern passi vergonya” per “incomplir” les decisions del Parlament de fer difusió de la seva activitat i modificar la Llei de Fosses. També ha criticat als altres partits del Parlament, de qui lamenten que tampoc els hi han donat suport. Tot i això, també ha explicat que amb l’actual Govern sembla haver-hi “millor sintonia” que amb l’anterior. Per exemple, amb la decisió de geolocalitzar totes les fosses comunes.
Diversos ajuntaments de la comarca ja han rebut la notificació de l’entitat: Granollers, Canovelles, Cànoves i Samalús, La Garriga, Les Franqueses del Vallès, Lliçà de Vall, Martorelles, Montmeló, Parets del Vallès i Santa Eulàlia, entre d’altres, a més del Consell Comarcal i les diputacions de Lleida i Tarragona. Segons Malagarriga, “els informem de la via que hem emprès i els hi demanem si es volen sumar a la Querella Argentina”.
Els jutjats que hauran de tramitar els requeriments estan situats als partits judicials de Tarragona, Barcelona, Mataró i Gandesa.
