Des del Dona sang, dona vida fins al Donar sang sona bé, passant pel Viu i fes viure  o pel mític Amb una vegada no n'hi ha prou imprès a les furgonetes blanques i vermelles que recorren tot el territori a la recerca d'aquest preuat líquid rogenc que tothom necessita per viure i que és impossible de substituir. Qui més qui menys sap de l'existència del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, ja sigui perquè ha fet de donant o coneix gent que ho és; perquè algú del seu entorn ha hagut de sotmetre's a transfusions, o perquè ha vist anuncis, cartells i pancartes informatives i divulgatives.  Així mateix, si ens basem amb la nomenclatura d'aquest organisme públic, deduirem que a banda de sang, també recull teixits, com ara tendons, còrnies, pell, vàlvules cardíaques o ossos.

Però l'engranatge que mou el Banc de Sang i Teixits -inaugurat l'any 1995- està compost de moltes altres peces que, sovint, passen força desapercebudes. Sense anar més lluny, l'ens en qüestió és l'encarregat de gestionar, també, donacions d'òrgans, de cordó umbilical, de medul·la òssia i de llet materna. I són aquestes últimes amb les que ens volem centrar, perquè tot i tenir un paper clau en el bon desenvolupament de molts nadons prematurs extrems, un elevat percentatge de la població les desconeix profundament. Potser se n'ha fet poca difusió? Potser es considera que com que ja existeixen altres fórmules per alimentar els nounats, no cal emfatitzar-les? Potser hi té a veure el fet que les principals implicades en tot el procés són dones?

Sigui pel motiu que sigui, aquesta ignorància social pel que fa a les donacions de llet humana és quelcom que des del Banc de Sang i Teixits (BST) ja fa temps que treballen per combatre. És per això que l'any 2011 van decidir crear el Banc de Llet Materna que, tot i penjar del mateix lloc, gaudeix d'una identitat pròpia que el fa "únic i singular", assenyala Júlia Gayán Codina, tècnica de promoció del BST a Manresa i Terrassa. "Es tracta d'un tipus de donació molt específica perquè només la poden fer dones que hagin estat mares amb certa recència i que estiguin sanes", afegeix. En aquest sentit, i degut a aquestes casuístiques tan concretes, "ens trobem que el nombre de donants és tan reduït, que la provisió de llet materna que tenim és molt minsa", sobretot "si tenim en compte que les necessitats anuals volten els 2.500 litres".
 
Segons dades facilitades pel mateix BST, ja fa un temps que es va amb reserva. L'any 2019, 572 mares van aportar un total de 1.383,8 litres de llet que va ser administrada a 613 nadons prematurs. Va ser el primer cop en la història del Banc de Llet que el nombre de receptors superava el de donants. L'any següent -el 2020-, tot i que la situació va canviar (749 donants per 580 bebès), els litres recollits van ser menors (1.157), un panorama que el 2021 va millorar una mica però que aquest passat 2022 va tornar a patir una petita davallada (1.217 litres de 724 dones administrats a 578 nounats). Què significa, això? Doncs que si en els propers anys es torna a repetir l'escenari del 2019, el rebost làctic del BST quedarà pràcticament buit i, en conseqüència, les prematuritats s'hauran de tractar contemplant altres mètodes més artificials.

Per evitar que això passi, explica Gayán, "ara se'ns ha demanat a les promotores que dediquem esforços a captar noves donants i a divulgar el Banc de Llet Materna", una feina que fins ara no requeia en ningú en concret però que "mica en mica s'està incorporant dintre de les tasques de promoció". En aquesta mateixa línia, i amb la voluntat d'apropar-lo i visibilitzar-lo, ja fa un temps que van ampliar-se els centres sanitaris on tramitar possibles noves altes. Actualment n'hi ha 20 de repartits per tot el país. Un d'aquests és l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, que té com a referent la infermera Míriam Bravo Sauceda.

"Aquí el que fem nosaltres és atendre aquelles mares que volen ser donants: els demanem que omplin un formulari amb preguntes sobre la seva història clínica i els hàbits que tenen, i llavors els fem una analítica de sang per comprovar que estiguin sanes", explica Bravo. En aquest sentit, doncs, no és que les seus del Banc de Llet Materna que hi ha escampades pel territori tinguin la infraestructura per acollir o emmagatzemar les extraccions de llet de les donants, sinó que l'única funció que tenen és la de fer un primer cribratge: "Abans que marxin els donem un tirallet i uns quants potets i els diem que al cap d'una setmana les trucaran de Barcelona per dir-los com ha sortit l'analítica i si poden ser donants".

Per tant, doncs, "nosaltres desconeixem quantes dones de les que han vingut aquí a fer-se l'analítica acaben entrant dintre de la base de dades perquè un cop fet aquest primer pas, tot ho passen a gestionar des de la seu central del Banc de Llet", especifica la infermera. Les úniques dades que tenen a Manresa són les de les mares interessades que han atès. Des del gener i fins al maig, "n'han vingut nou", una xifra a les antípodes del nombre de donants de sang (que al llarg dels cinc primers mesos d'aquest 2023 ha arribat als 1.264) o de plasma (375). "No podem comparar la llet materna amb la sang i el plasma, però sí que aquest biaix entre unes donacions i les altres ens indica que el Banc de Llet és el gran desconegut dintre del BST", manifesta Júlia Gayán.
   

La panacea dels prematurs

L'especialista en infermeria pediàtrica i experta en alimentació neonatal Carmen Mendoza destacava, en un article publicat al web del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona, la importància cabdal de l'alletament per a un prematur. En paraules seves, "per a aquest tipus de nadons, la llet materna és fins i tot un fàrmac; un estimulador de cèl·lules de creixement i de maduració de sistemes com el cerebral, el gastrointestinal o la vista". I és que s'ha de tenir en compte que la prematuritat és la primera causa de mortalitat infantil als països desenvolupats i la responsable de moltes futures discapacitats.

Segons explica Marisol León Lozano, doctora adjunta de la unitat de Pediatria i Neonatologia d'Althaia, la llet materna "és essencial, perquè protegeix els infants -sobretot els més vulnerables- de malalties intestinals molt greus i d'infeccions durant l'ingrés hospitalari". En aquest sentit, destaca la importància del calostre, el primer líquid que segrega el pit i el primer que la criatura ingereix: "Proporciona tots els nutrients que el bebè necessita durant els primers dies de vida i el resguarda de possibles contagis".

El que passa és, però, que en el cas dels nadons que neixen abans d'hora, l'alletament pot arribar a complicar-se molt per diversos motius. Un dels més comuns és el fet que, neurològicament, els prematurs no tenen prou desenvolupat el patró de succió-deglució-respiració que sí que tenen la resta d'infants que neixen quan toca. Això fa que s'hagin d'emprar altres mètodes d'administració de l'aliment, que en el millor dels casos és la llet de la mateixa mare però que a vegades ha de provenir d'altres dones perquè a aquesta primera, encara no li ha pujat. "En casos de prematuritats extremes (nascuts abans de la setmana vint-i-vuit de gestació) és habitual que la mare no produeixi llet, i per això recorrem a la que se'ns proporciona des del Banc", subratlla León.
 

"Va ser un regal"

També pot passar que, pel motiu que sigui, hi hagi mares que decideixin no donar pit tot i tenir un fill prematur. Dintre d'aquest grup hi trobem Lídia Montes Gómez, una sallentina de 32 anys que el 2 de maig va donar a llum a la Candela i a l'Eneko: "Estava de trenta-dues setmanes i van decidir avançar el part perquè la nena no estava creixent bé", explica.

Els bessons van néixer a la Vall d'Hebron i van estar-s'hi ingressats durant dues setmanes, a la incubadora. "Després ens van traslladar a Sant Joan de Déu de Manresa i no en vam sortir fins al cap de tres setmanes", recorda Montes, que ja estant embarassada va decidir que no donaria el pit: "Vaig pensar que alletar dues criatures a la vegada seria una bogeria, i més encara tenint en compte com vaig patir tant amb l'Aitana -la nostra segona filla, de 3 anys- com amb una primera criatura que vaig tenir fa vuit anys i que es va morir quan només tenia un mes de vida: en tots dos casos em va sortir molt poca llet", comparteix.
 
Veient el baix pes de la Candela i l'Eneko i la seva prematuritat, des de la Vall d'Hebron van suggerir a Montes i la seva parella la possibilitat d'alimentar els recent-nascuts amb llet d'altres mares: "Per a nosaltres va ser un regal, perquè som molt conscients de les propietats que té i de com de bé els ha anat als bessons", somriu, des del sofà de casa seva, acompanyada del seu company, l'Aitana i els dos bessons, que van rebre l'alta hospitalària el 8 de juny.
 

"Quan explicava que era donant de llet, la gent em cosia a preguntes"

Pràcticament la totalitat de dones que s'apropen al BST de Manresa per fer-se donants, "és perquè tenen excedent de llet", comenta Míriam Bravo. Si bé és cert que cada cas és un món i que hi poden haver mil raons per les quals a una mare li sobri llet, hi ha un escenari concret que en molts casos és el que acaba provocant que s'interessin per acabar-la donant: el retorn a la rutina laboral. "Unes quantes setmanes abans de reincorporar-me a la feina, vaig decidir començar a treure'm llet perquè, mentre jo no hi fos, el meu fill pogués seguir-ne prenent amb el biberó", explica Anna Cura Subirana, veïna de Navàs. Però com sol passar, el que es projecta no sempre acaba sortint com ens esperem: "No hi va haver manera que acceptés el biberó, i mira que ho vam provar amb tetines de tots els tipus i mides!".

És per això que amb la seva parella van decidir que mentre ella treballés, i veient la negativa del fill a succionar res que no fos el mugró de la seva mare, li donarien fruita. Quan tornés de la feina, ja farien pit. "Però, amb què em trobava? Doncs que tenia no sé quants pots de llet congelats que no faria servir i que em sabia molt greu llençar", recorda. A més, afegeix, "com que durant el temps de baixa el meu fill demanava pit cada hora, la meva producció de llet era exagerada, i a la feina m'havia d'anar fent extraccions perquè, si no, els pits m'explotaven". Unes extraccions que guardava en pots que s'acumulaven al congelador.

Va ser arran de la conversa amb una companya de feina, que Cura va descobrir l'existència del Banc de Llet Materna: "Conèixer-lo va ser un alliberament: no només perquè es pot aprofitar tota la que nosaltres no fem servir sinó també perquè em sento útil", somriu. 

Un testimoni semblant al de Cura és el d'Ariadna Ravetllat Serradell, resident a la Cerdanya. A diferència de la primera, aquesta segona sí que sabia què era el Banc de Llet abans de donar a llum: "M'ho va explicar la llevadora en una de les visites prepart i em va interessar molt", diu. De fet, va decidir fer-se donant molt poc temps després d'haver parit. No obstant, "el volum més gran de llet vaig començar-lo a aportar un cop reincorporada a la feina". Igual que Cura,  Ravetllat es feia extraccions perquè mentre ella estigués treballant, la seva filla pogués prendre biberó -que en aquest cas sí que va tolerar.

Una de les coses que més va sorprendre aquesta cerdanyenca va ser la reacció de la gent: "Quan explicava que era donant, es quedaven parats i em cosien a preguntes". Li demanaven, per exemple, que com s'ho feia; que si ja li quedava llet per alimentar l'Aina; que com la guardava; que on la duia... "Jo els responia que per a mi no em suposava cap esforç, i que de la mateixa manera que em treia llet per a la meva filla, aprofitava i me'n treia de més". Així mateix, "també els intentava fer entendre que no era que jo fos una vaca lletera que va munyint-se tot el dia, sinó que, simplement, com que tenia els pits estimulats, produïa llet de sobres".
 

Del tirallets al nounat: "Les mares només som una peça més de l'engranatge"

Un cop les dones s'extreuen la llet que volen donar, el primer que fan és congelar-la. "I aquí s'acaba la nostra contribució", assenyala la santfruitosenca Íngrid Castro Creus, que va fer-se donant després de passar uns mesos complicats amb la seva filla, l'Arlet: "Al començament costava molt que guanyés pes, i viure aquella situació tan angoixant em va fer empatitzar amb totes aquelles mares que tenen bebès prematurs". Així doncs, un cop superat el sotrac, va decidir formar part del Banc de Llet. "Vaig al·lucinar amb com ho tenen organitzat: la feina de logística que hi ha al darrere de tot això és impressionant! Les mares només som una peça més d'un gran engranatge que funciona gràcies molts actors diferents", exclama.

El pas següent després de l'extracció i congelació de la llet, és la recollida. "Des del BST ens donen un calendari amb els dies en què els transportistes seran al nostre territori (a la Catalunya Central, en aquest cas), i llavors l'únic que hem de fer nosaltres és quadrar una hora concreta perquè vinguin a casa i s'emportin els pots", explica Castro. Tot i així, especifica, les mares també tenen l'opció d'anar a un dels vint-i-vuit centres territorials del Banc de Llet i entregar la donació elles mateixes, sempre i quan el líquid s'hagi mantingut a temperatura de congelador.

Després que els transportistes hagin traslladat la llet fins a la seu central del Banc, aquest preuat líquid se sotmetrà a un exhaustiu procés d'anàlisi abans de ser administrat als prematurs que el necessitin; un procés anomenat pasteurització que consistirà en un escalfament a +62,5Cº durant mitja hora amb l'objectiu d'eliminar els microbis que hi puguin haver, especialment el Bacillus cereus, un bacteri present en molts aliments i que tothom ha ingerit alguna vegada, però que seria perjudicial per a un nadó acabat de néixer. Un cop culminada la pasteurització, es torna a congelar la llet, aquesta vegada a -80Cº, que és la temperatura d'emmagatzematge i que permet conservar-la durant un any.

En el moment que un bebè prematur pren llet materna del Banc, la donant en qüestió rep un SMS informant-la de l'hospital on es troba la criatura que s'ha beneficiat del seu aliment: "És tan il·lusionant, rebre'ls! El retorn és tan gratificant que si tornéssim a ser mares, tornaríem a fer-nos donants", asseguren Cura, Ravetllat i Castro.