El combat contra els narcopisos, els habitatges ocupats majoritàriament al Raval de Barcelona per traficar-hi amb droga, s'ha convertit en un dels principals maldecaps del govern d'Ada Colau durant aquest mandat perquè són una font de múltiples queixes veïnals, a més d'un motiu de brega política. Més enllà de la resposta policial, una de les estratègies per fer-hi front és intentar evitar l'existència d'habitatges buits perquè no caiguin en mans dels narcotraficants. Colau ha situat el BBVA com un dels grans propietaris que pot reforçar aquesta estratègia, però el banc només ha cedit per a ús social cinc pisos del barri quan, com a mínim, n'hi té 50.

Aquesta setmana s'ha complert un mes des de la primera reunió formal entre el nou president de la Generalitat, Quim Torra, i Colau. Un dels principals resultats de la trobada va ser unir esforços per afrontar la crisi de l'habitatge, i una de les mesures concretes que l'alcaldessa va posar sobre la taula va ser que ella i Torra anessin junts a tocar la porta del BBVA, el banc propietari de la majoria de pisos buits que hi ha al Raval –segons va manifestar Colau-, perquè aquests immobles passin a la borsa de lloguer social. Seria una manera d'evitar que siguin ocupats i utilitzats pels traficants com a narcopisos i mitigar les dificultats d'accés a l'habitatge.

El juliol del 2016 el BBVA va signar un conveni amb la Generalitat amb el qual es comprometia a cedir 1.800 habitatges al Govern en tres anys per destinar-los al lloguer social. En el primer any, ho va fer amb 1.140 a tot Catalunya, dels quals 864 a la demarcació de Barcelona. Segons han indicat a NacióDigital fonts de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, aquest juliol el nombre de cedits ha ascendit fins a 1.189, per la qual cosa en el segon any de vigència del conveni només se n'han afegit una cinquantena de nous. A l'entitat bancària corroboren que ara com ara n'hi ha uns 1.200 de cedits, però no entren en més detalls.

[blockquote]El BBVA s'havia compromès a cedir al Govern paquets de 300 immobles de tot Catalunya però en un any només han estat una cinquantena[/blockquote]
De tots ells, només cinc són al Raval, però el BBVA hi té almenys 50 pisos. Són els que l'Ajuntament té en seguiment en el marc del pla de xoc dels narcopisos, si bé el consistori no ha concretat en quina situació es troben, o sigui si estan buits, si hi ha llogaters o estan ocupats. Tampoc ha aportat dades que corroborin que el banc sigui el propietari de la majoria d'habitatges buits del barri. Ni el banc ni cap de les dues administracions han detallat si es produiran noves cessions d'immobles de l'entitat bancària al Raval ni si es convocarà alguna reunió en aquesta línia. De fet, les cessions estan a l'aire perquè el BBVA s'està desprenent des de finals de l'any passat de bona part dels seus actius immobiliaris.

El BBVA ven els actius immobiliaris a un fons

El traspàs de la gestió d'aquests immobles al Govern perquè tinguin un ús social es fa per un període de cinc anys. A Habitatge han indicat que el nombre de pisos obtinguts fins ara per aquesta via està "dins de la previsió" que s'havia establert en el conveni, si bé en el document s'indica que se cediran en paquets de 300 immobles. En una part substancial del darrer any la Generalitat ha estat sota l'efecte de l'article 155 de la Constitució, aplicat per reprimir el procés català, però el que introdueix més incertesa al compliment del conveni és el fet que el BBVA s'ha venut bona part dels pisos i se'ls ha quedat el fons Cerberus.

Què passarà a partir d'ara amb el conveni és una incògnita. L'operació entre el BBVA i Cerberus encara no està tancada malgrat que es va anunciar el novembre, però a l'entitat bancària insisteixen en el fet que s'han venut el negoci immobiliari i a Cerberus defensen que encara no s'ha completat l'operació, i que per tant no tenen res a dir d'un pacte que el fons no ha signat. En el document s'explicita que, en cas d'extinció del conveni, els contractes de lloguer subscrits es mantindran vigents.