Com en el 1992, Barcelona s'ha tornat a quedar sense la seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA, en les seves sigles en anglès). En aquella ocasió va ser Londres l'escollida, d'on ara precisament l'EMA n'haurà de marxar a causa del Brexit, i la capital catalana va ser segona. Aquest cop, però, no ha passat ni de la primera ronda de les votacions del Consell d'Europa. La vencedora ha estat Amsterdam, que s'ha imposat a Milà i Copenhaguen.

Les reaccions no s'han fet esperar. El "bloc del 155", que dies abans de la decisió ja acusava l'independentisme de desprestigiar la candidatura de Barcelona, ha carregat durament contra el procés després de la derrota de la capital catalana. La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha valorat la decisió i assegurat que s'ha perdut "una oportunitat històrica" per culpa de l'independentisme, i ha apuntat que quan es treballa de manera conjunta l'estat espanyol "és imparable". 

Més contundents han estat el Partit Popular (PP), que ha acusat directament Puigdemont i el procés independentista de la derrota, i Xavier García Albiol, que s'ha pronunciat en el mateix sentit. 

Malas noticias: Barcelona no será la sede de la Agencia Europea del Medicamento. Un nuevo fracaso de Puigdemont y del proceso independentista 👎 #EMA

— Partido Popular (@PPopular) November 20, 2017

La Agencia Europea del Medicamento no viene a Barcelona. La mejor candidatura no ha podido vencer la imagen de una Generalitat jugando a ser una República y unos políticos insultando al resto de España y a las autoridades europeas. Una lástima.

— Xavier García Albiol (@Albiol_XG) November 20, 2017

Tener la mejor candidatura para albergar la Agencia del Medicamento y que un expresident @KRLS prófugo de la justicia se dedique a insultar a las autoridades europeas y hablar mal de nuestro país pone las cosas muy fáciles a nuestros rivales.

— Xavier García Albiol (@Albiol_XG) November 20, 2017

També el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha aprofitat l'oportunitat per culpar el procés sobiranista. "Parem aquesta ruïna", ha exclamat. 

Qué rabia que el golpe separatista nos deje a los barceloneses y a España sin esta sede europea. Paremos esta ruina. https://t.co/OraczMr6od

— Albert Rivera (@Albert_Rivera) November 20, 2017

Pedro Sánchez evita assenyalar culpables 

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha dit aquest dilluns que no volia buscar "responsables polítics" del perquè Barcelona ha estat descartada per acollir l'Agència Europea del Medicament (EMA) i ha reivindicat la mobilització conjunta i "l'exercici de responsabilitat política" de l'Ajuntament de Barcelona, Generalitat i el govern espanyol per aconseguir-ho. Sánchez ha valorat la notícia a preguntes dels mitjans en la roda de premsa posterior a la reunió que han mantingut membres de comissió permanent del PSOE i de l'executiva del PSPV-PSOE a València.

El dirigent socialista ha lamentat que la capital de Catalunya hagi estat descartada, assenyalant que és una "dolentíssima notícia" i que cadascú "traurà conclusions". Sánchez ha posat en valor la unitat de les diferents institucions, assenyalant que li agradaria que es pogués donar també en altres circumstàncies.

L'independentisme al punt de mira abans del desenllaç 

Poques hores abans del desenllaç, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ja ha apuntat cap a l'independentisme com el culpable d'una possible derrota de la capital catalana. Montserrat ha assegurat aquest dilluns que el govern espanyol té "la consciència molt tranquil·la" per la feina feta per defensar la candidatura de Barcelona i ha avisat que "potser d'altres no la poden tenir tant". També ha criticat les acusacions al govern espanyol de no haver fet prou per defensar la candidatura. "Em dol molt", ha dit, en referència als comentaris del farmacòleg Joan Ramon Laporte 

Els esforços d'última hora per intentar atreure l'EMA a Barcelona no venien només de l'executiu espanyol. A la mateixa ciutat es va aconseguir el divendres una imatge inèdita, la dels darrers tres alcaldes –Ada Colau, Xavier Trias i Jordi Hereu- mostrant unitat per defensar la candidatura de la capital catalana. Van reivindicar que la ciutat estava "preparada" i amb una "magnífica candidatura" per ser escollida i van recordar que destaca per la qualitat de vida, les bones connexions i l'ecosistema de recerca. L'apel·lació dels últims mesos a recuperar l'esperit olímpic havia tingut els seus efectes en diversos gestos.

La candidatura de la capital catalana era l'única que ja tenia l'edifici a punt per acollir l'EMA, la Torre Agbar, ara anomenada Torre Glòries. A més, tenia a favor que és la preferida pels treballadors de l'agència que s'hauran de traslladar a una nova destinació. Encara més, en l'etapa olímpica Barcelona ja va pugnar per tenir aquesta agència i va quedar segona per darrere de Londres, d'on ara l'organisme en marxarà el 2019 a conseqüència del Brexit. En l'àmbit polític, però, hi ha dos elements que li podien anar en contra: el fet que hi ha altres països que al·leguen que no acullen encara cap gran organisme europeu i el procés català.

El conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol podia influir negativament a la candidatura, i més després que dues de les tres administracions que l'han defensat s'havien quedat sense els interlocutors més visibles que l'havien treballat. Amb la repressió de l'Estat a l'1-O i la declaració d'independència, la Generalitat ja no podia tirar del conseller de Salut, Toni Comín, exiliat a Brussel·les, i l'Ajuntament tampoc del fins ara tinent d'alcalde Jaume Collboni pel trencament del pacte de govern al consistori a causa del suport socialista a l'article 155 de la Constitució per reprimir el camí cap a la independència.
Si bé és cert que en carreres com la de l'EMA hi sol haver més treball darrere les càmeres, ja no es podia repetir la imatge d'unitat que havien mostrat el govern espanyol, la Generalitat i l'Ajuntament, sobreposant-se als contínues desavinences per la qüestió nacional. El consistori va designar un nou responsable de defensar la candidatura, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, però el canvi ha arribat just cinc dies abans de fer-se l'elecció. Només ha seguit al peu del canó la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat.