En altres casos, fins i tot, afirma que és "poeta i capità dels terços espanyols". O Diego Hernando Acuña. Fins i tot Diego Hernando de Acuña.“Pensar poco..., rezar mucho...”
— Miguel Ángel Campos (@MACamposP) 8 de desembre de 2018
¿Esa es la España que quieren?. pic.twitter.com/qq8x6eUlJQ
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=x_9ZA-VrQMY[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=c1r_zOCYMC4[/youtube]
El moment sembla cèlebre, les al·lusions a "un grapat de valents espanyols" -que són els que també van al míting- són potents i la cita és enlluernadora: un heroic capità dels terços espanyols de Flandes. El problema, però, és que ni existeix aquest brindis, ni aquest capità dels terços.
Un militar inventat
Qui existeix realment és Hernando de Acuña, un militar i poeta petrarquista del segle XVI, que res té a veure amb els noms esmentats per Ortega-Smith. Aquest autor no va ser capità dels terços de Flandes, branca de l'exercit espanyol a Holanda que va començar a funcionar sota aquest nom l'any 1567, ja que ell va deixar precisament l'estament militar el 1560.
A més, Acuña -el real, no el que esmenta Ortega Smith- no feia servir un estil poètic que s'aproximés al suposat brindis que erigeix el secretari general de Vox. Si que és veritat que el poeta té sonets i poemes dedicats a Carlos I, emperador espanyol del segle XVI.
Tal com reflecteix la Biblioteca Digital Hispánica, Acuña va publicar diversos poemes però cap en referència al que esmenta Vox.
Un brindis... que no existeix
Aquestes rimes, que el secretari general de Vox fa passar per "brindis", provenen d'una obra del segle XX d'Eduardo Marquina anomenada En Flandes se ha puesto el Sol, estrenada l'any 1910. En aquest text de principis del segle passat, apareix un personatge anomenat Diego Acuña de Carvajal, capità dels terços espanyols de Flandes, qui recita una part del "brindis d'Ortega" i un altre personatge, Francisco Valdés, qui també fa ús d'un altre dels fragments dels versos que va pregonant el número dos de Vox.
Casualment, el col·lectiu d'extremadreta català, Somatemps, també fa referència a aquesta obra de Marquina de forma orgullosa.
El primer fragment del suposat brindis d'Acuña, en el llibre d'Eduardo Marquina Foto: NacióDigital
El segon fragment, separat del primer, en el llibre de Marquina Foto: NacióDigital
En declaracions al diari El Español, Ortega confessa que admet que segurament "haurà confós" el personatge del llibre d'Acuña amb el veritable poeta i militar Hernando de Acuña. "A partir d'ara em referiré al brindis d'Acuña", va sentenciar Ortega al diari espanyol, "així l'encertem segur".
Ortega evadeix si el seu brindis és verídic o no, però assegura que el primer cop que el va escoltar va ser "a la brigada paracaigudista espanyola". El secretari general de Vox assegura que aquestes rimes transmeten "els valors fraternals" que el seu partit defensa. Tot i això, Ortega Smith, tot segons el diari, "coneix l'origen dels versos però no ho explica en cada ocasió perquè no vol fer una conferència".
La diferència, però, és que ha anat canviant el nom diverses vegades (Diego de Acuña, Diego Acuña, Acuña a seques) i barreja personatges reals amb inventats, a més de dos fragments que estan separats entre si a l'obra de Marquina.
