29
de maig
de
2021, 13:32
Actualitzat:
13:32h
El possible aterratge d'una franquícia de l'Hermitage a Barcelona ha desencadenat un conflicte obert entre l'Ajuntament i el Port de Barcelona que ha viscut l'últim capítol aquest divendres. El consistori ha tancat la porta a la instal·lació del museu a la nova bocana, amb l'abstenció del PSC. Tot plegat després que el Consell d'Administració del Port aprovés atorgar la concessió al projecte sense tenir el vistiplau de l'Ajuntament. Amb aquesta decisió, la polèmica pel futur de l'espai que es va iniciar el 2012 s'enquista. Aquestes són les claus de la polèmica.
1. Debat sobre el model de ciutat. El serial de l'Hermitage va començar fa nou anys, quan un inversor rus va presentar el projecte al Port. Des de la seva arribada a l'Ajuntament, Barcelona en Comú s'ha oposat a executar-lo. Una oposició que, en primer lloc, es basa en el model de ciutat que el govern d'Ada Colau entén que representaria l'arribada del museu. L'executiu municipal defensa que l'espai de la nova bocana, i el front marítim de Barcelona en general, ha de ser d'ús prioritari de la ciutadania. "Volem que la relació entre la ciutat i el port estableixi futurs usos que facin que els veïns ocupin aquests espais", ha dit avui la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz.
El consistori entén que altres projectes s'adequarien millor a aquest objectiu. Per exemple l'European Urban Tech, un hipotètic centre que estaria dedicat a la recerca sobre la transformació ecològica i tecnològica de les ciutats. Una opció que l'Ajuntament veu amb més bons ulls que l'Hermitage. Els impulsors del projecte preveuen que el museu rebi 850.000 visitants a l'any, el 70% dels quals turistes.
2. Dubtes sobre la viabilitat. L'Ajuntament també ha basat la seva oposició en la viabilitat de l'Hermitage. El gener del 2020 el govern municipal feia públiques les conclusions de quatre informes encarregats per l'Ajuntament sobre el projecte. Els estudis analitzaven la proposta cultural del museu, l'impacte en l'urbanisme i la mobilitat i la seva viabilitat econòmica. Cap d'ells va resultar positiu. L'Ajuntament també alertava dels riscos de seguir el camí d'Amsterdam, on l'Ajuntament ha hagut d'injectar diners públics a l'equipament per garantir el funcionament del museu. Amb tot, el govern municipal no ha tancat la porta definitivament a l'Hermitage i va demanar temps al Port per estudiar la proposta d'aliança entre el museu i el Gran Teatre del Liceu a la nova bocana, que ara mateix veu irrealitzable.
3. La necessitat d'un acord. L'últim episodi del conflicte arriba després que a l'estiu el Port presentés modificacions al projecte i al·legacions a la negativa de l'Ajuntament. Aquest dimecres el seu Consell d'Administració ha decidit tirar endavant la concessió sense haver tancat cap acord amb l'Ajuntament. La llei de ports és clara al respecte i estableix que l'autoritat portuària ha de comptar amb l'aprovació del consistori per tirar endavant qualsevol projecte. El consistori ha respost rebutjant les al·legacions i el conveni entre les dues parts, enterrant el projecte inicial. L'Hermitage, però, avisa que defensarà els seus "interessos".
4. Els comuns, en minoria. Més enllà de la judicialització del conflicte de l'Hermitage, els comuns estan en minoria a l'Ajuntament. Al novembre, el grup d'Ada Colau va ser l'únic que va votar en contra d'una proposició de Junts per Catalunya a la Comissió d'Urbanisme que demanava desbloquejar el projecte i firmar un conveni per autoritzar-lo. El PSC -soci de govern- i ERC -aliat prioritari al ple- van abstenir-se facilitant l'aprovació de la proposta. Els socialistes van endurir la seva postura aquest divendres, abstenint-se en la votació per rebutjar el projecte a la comissió de govern i retraient "precipitació" als comuns.
Al consell d'Administració del Port l'Ajuntament també es troba en minoria. Avui, a banda del consistori, només han votat en contra d'atorgar la concessió l'Advocacia de l'Estat i l'Ajuntament del Prat de Llobregat. L'ens també està integrat per Ports de l'Estat, la delegació del govern espanyol a Catalunya i la Generalitat.
5. La postura veïnal. Colau també ha rebut pressió veïnal. L'Associació de Veïns de la Barceloneta es mostra favorable al projecte i defensa que permetria canviar el model d'oci del barri, marcat fins ara per l'oci nocturn. El debat veïnal, però, és viu i la Plataforma per un Port Ciutadà s'oposa a la iniciativa i rebutja la construcció de nous elements al front marítim que busquin atreure turistes.
Amb totes les cartes sobre la taula, el conflicte sobre l'Hermitage continua obert. El Port no ha volgut esperar l'acord amb l'Ajuntament per autoritzar un projecte que genera debat sobre el model de ciutat i el consistori ja ha avisat que no abandonarà la seva postura. La polèmica s'aboca als tribunals.
1. Debat sobre el model de ciutat. El serial de l'Hermitage va començar fa nou anys, quan un inversor rus va presentar el projecte al Port. Des de la seva arribada a l'Ajuntament, Barcelona en Comú s'ha oposat a executar-lo. Una oposició que, en primer lloc, es basa en el model de ciutat que el govern d'Ada Colau entén que representaria l'arribada del museu. L'executiu municipal defensa que l'espai de la nova bocana, i el front marítim de Barcelona en general, ha de ser d'ús prioritari de la ciutadania. "Volem que la relació entre la ciutat i el port estableixi futurs usos que facin que els veïns ocupin aquests espais", ha dit avui la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz.
El consistori entén que altres projectes s'adequarien millor a aquest objectiu. Per exemple l'European Urban Tech, un hipotètic centre que estaria dedicat a la recerca sobre la transformació ecològica i tecnològica de les ciutats. Una opció que l'Ajuntament veu amb més bons ulls que l'Hermitage. Els impulsors del projecte preveuen que el museu rebi 850.000 visitants a l'any, el 70% dels quals turistes.
2. Dubtes sobre la viabilitat. L'Ajuntament també ha basat la seva oposició en la viabilitat de l'Hermitage. El gener del 2020 el govern municipal feia públiques les conclusions de quatre informes encarregats per l'Ajuntament sobre el projecte. Els estudis analitzaven la proposta cultural del museu, l'impacte en l'urbanisme i la mobilitat i la seva viabilitat econòmica. Cap d'ells va resultar positiu. L'Ajuntament també alertava dels riscos de seguir el camí d'Amsterdam, on l'Ajuntament ha hagut d'injectar diners públics a l'equipament per garantir el funcionament del museu. Amb tot, el govern municipal no ha tancat la porta definitivament a l'Hermitage i va demanar temps al Port per estudiar la proposta d'aliança entre el museu i el Gran Teatre del Liceu a la nova bocana, que ara mateix veu irrealitzable.
3. La necessitat d'un acord. L'últim episodi del conflicte arriba després que a l'estiu el Port presentés modificacions al projecte i al·legacions a la negativa de l'Ajuntament. Aquest dimecres el seu Consell d'Administració ha decidit tirar endavant la concessió sense haver tancat cap acord amb l'Ajuntament. La llei de ports és clara al respecte i estableix que l'autoritat portuària ha de comptar amb l'aprovació del consistori per tirar endavant qualsevol projecte. El consistori ha respost rebutjant les al·legacions i el conveni entre les dues parts, enterrant el projecte inicial. L'Hermitage, però, avisa que defensarà els seus "interessos".
4. Els comuns, en minoria. Més enllà de la judicialització del conflicte de l'Hermitage, els comuns estan en minoria a l'Ajuntament. Al novembre, el grup d'Ada Colau va ser l'únic que va votar en contra d'una proposició de Junts per Catalunya a la Comissió d'Urbanisme que demanava desbloquejar el projecte i firmar un conveni per autoritzar-lo. El PSC -soci de govern- i ERC -aliat prioritari al ple- van abstenir-se facilitant l'aprovació de la proposta. Els socialistes van endurir la seva postura aquest divendres, abstenint-se en la votació per rebutjar el projecte a la comissió de govern i retraient "precipitació" als comuns.
Al consell d'Administració del Port l'Ajuntament també es troba en minoria. Avui, a banda del consistori, només han votat en contra d'atorgar la concessió l'Advocacia de l'Estat i l'Ajuntament del Prat de Llobregat. L'ens també està integrat per Ports de l'Estat, la delegació del govern espanyol a Catalunya i la Generalitat.
5. La postura veïnal. Colau també ha rebut pressió veïnal. L'Associació de Veïns de la Barceloneta es mostra favorable al projecte i defensa que permetria canviar el model d'oci del barri, marcat fins ara per l'oci nocturn. El debat veïnal, però, és viu i la Plataforma per un Port Ciutadà s'oposa a la iniciativa i rebutja la construcció de nous elements al front marítim que busquin atreure turistes.
Amb totes les cartes sobre la taula, el conflicte sobre l'Hermitage continua obert. El Port no ha volgut esperar l'acord amb l'Ajuntament per autoritzar un projecte que genera debat sobre el model de ciutat i el consistori ja ha avisat que no abandonarà la seva postura. La polèmica s'aboca als tribunals.