De cognoms n'hi ha de tota mena. De més i menys comuns i de més i menys originals. És complicat trobar-ne un d'únic, però ara ha sortit a la llum el cas d'un que està en perill d'extinció. Només el tenen 64 persones i només està viu a la demarcació de Barcelona.

El cognom en qüestió és Droguet. Un cognom català que avui en dia tenen 30 persones com a primer cognom i 34 com a segon. Tot i que està present a França, a Espanya tan sols hi ha constància que es mantingui a la demarcació de Barcelona.

Aquest cognom prové d'antics oficis vinculats amb les herbes i les espècies, les "drogues" de fa molts anys. Els estudis també apunten que pot provenir de persones que treballaven en aquests àmbits a l'Edat Mitjana.

Els cognoms més comuns a Catalunya

Els tres cognoms més comuns a Catalunya —Garcia, Martínez i López— comparteixen una característica clau: són cognoms patronímics, és a dir, provenen del nom d'un avantpassat. Aquest tipus de cognom va ser molt comú a l'Edat Mitjana, quan els fills eren identificats amb el nom del pare o algun altre membre destacat de la família. Això explica l’extensió de cognoms que acaben en "-ez", com és el cas de Martínez i López, que significa literalment "fill de". Pel que fa al cognom Garcia, encara que el seu origen és menys clar que els altres dos, molts experts en lingüística coincideixen en que prové de l'euskera.

Tot i que Garcia, Martínez i López lideren el rànquing de cognoms a Catalunya a nivell general, la distribució de cognoms no és homogènia a tot el territori català. En comarques com l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Selva trobem una major presència de cognoms locals com Vila, Sans i Solé, els quals es remunten a antigues famílies d'aquestes regions. Aquest fenomen destaca la importància dels moviments migratoris interns i externs a Catalunya, així com la forta arrelament dels cognoms propis de cada zona.

A més, en algunes comarques del sud de Catalunya, com al Baix Ebre i la Ribera d’Ebre és comú trobar altres cognoms com Rodríguez i Sánchez, originaris de migracions provinents de diferents parts d’Espanya durant el segle XX. Aquesta diversitat reflecteix l'evolució demogràfica de Catalunya, on l'arribada de població de fora ha enriquit el teixit social i cultural.