La Junta de Personal i Comitè d'Empresa de l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dimecres la presentació d'una querella contra la gerent de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), Laia Claverol. L'acusen de malversació de fons públics i prevaricació pel suposat pagament de "gratificacions arbitràries" a 123 treballadors.

La plantilla de l'IMSS és de 1.104 persones i els sindicats consideren que els pagaments denunciats s'han fet "sense criteris ni registres objectius publicitats amb anterioritat". "La major part són càrrecs directius o de gestió", asseguren.

Els denunciants consideren que l'IMSS ha actuat de manera "unilateral" i sense transparència. "Vam demanar una gratificació per a totes les professionals que han estat atenent i suportant els efectes crítics que ha generat aquesta pandèmia", diuen.

El comitè d'empresa insisteix que no vol deixar "impune" l'actuació de la gerent, a qui acusen de vulnerar drets dels treballadors. Els denunciants justifiquen la querella perquè
no torni a passar mai més, perquè es valori el conjunt de la plantilla municipal". 

La querella arriba en un context de conflicte entre la plantilla de serveis socials i l'Ajuntament. El 7 de juny els treballadors van mobilitzar-se en el marc d'una convocatòria de vaga. L'aturada posava el focus en la manca de recursos per atendre la crisi d'habitatge, però els sindicats també demanaven acabar amb "l'exagerada pressió assistencial".

També insistien a millorar el "reconeixement professional" de la plantilla i exigien que els treballadors rebin la vacuna contra la Covid-19 i siguin considerats personal essencial. La vaga també plantejava el reconeixement específic del personal de gestió administrativa de serveis socials i la millora del complement d'atenció.

L'Ajuntament ha sortit al pas de la denúncia i fonts oficials del consistori justifiquen les retribucions a 123 treballadors per les "dedicacions extraordinàries en caps de setmana per atendre necessitats derivades de la gestió de la pandèmia en l'àmbit de residències, d'equipaments per a persones sense sostre, d'atenció social bàsica, d'alimentació o d’altres".

Segons l'Ajuntament al juliol es va establir un criteri objectiu per pagar les hores extraordinàries que aquestes persones van fer. Segons assenyalen, es va tenir en compte haver realitzat hores extraordinàries en festiu i cap de setmana, fixant sempre quatre hores de feina com a mínim per poder compatibilitzar el dia. A més, explquen que els primers tres dies treballats es van compensar amb un dia de festa addicional i va ser a partir del quart dia que aquestes gratificacions es van pagar.

"Afecten a persones que, en tot un mes, van descansar com a molt quatre dies i sempre seguint el barem que estableix el conveni col·lectiu per a cada categoria professional", insisteixen. La tinença d'alcaldia de Drets Socials ha expressat el seu rebuig a la querella. "No existeix cap base que la justifiqui", valoren les fonts consultades.