El Consell d'Estat espanyol posa en entredit que la Generalitat de Catalunya hagi de fer-se càrrec de les despeses d'escolarització en centres privats d'aquells alumnes que exigeixin el castellà com a llengua vehicular, tal i com pretén la LOMQE (la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, també coneguda com a Llei Wert, pel ministre que l'ha impulsat).
De fet, segons ha avançat TV3, aquest organisme consultiu deixa en evidència el projecte de llei educativa, tot considerant que no s'ha calculat seriosament el cost de la mesura de carregar els costos d'un col·legi privat a l'erari públic, ni l'efecte crida que podria tenir, alhora que critica que no es posi límit al cost de la plaça.
Per això, immediatament després de conèixer-se aquest dictamen del Consell d'Estat, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha demanat al ministeri que retiri la disposició de la llei que desplega aquest decret, que ha assegurat que no pensa aplicar. En declaracions al Parlament, la consellera d'Ensenyament considera que el dictamen del Consell d'Estat és un "cop molt dur" per al Ministeri i que utilitza uns arguments que coincideixen amb el que va defensar la Generalitat en un informe que el departament va lliurar en una sessió de treball a Madrid i ha afegit que la mesura "només respon o a una precipitació o a una obsessió". Rigau creu que el Ministeri hauria de renunciar a desenvolupar-la perquè "queda clar que el català i castellà a Catalunya s'aprenen bé".
Segons TV3, el Consell d'Estat qüestiona en el seu dictamen que, en el projecte de decret que desplega el punt de la LOMQE que preveu que la Generalitat pagui l'escolarització en centres privats d'aquells alumnes que demanin ensenyament en castellà com a llengua vehicular, no s'hagi calculat seriosament el cost de la mesura ni l'efecte crida que podria generar. També considera que no queda regulat què passaria si als pares no els agrada l'única escola que es podria assignar al seu fill per motius ideològics i critica que no es posi límit al cost de la plaça que pagaria l'administració. A més, considera que la distància de casa a la qual es pot escolaritzar un alumne està definida amb conceptes jurídics poc sòlids.
El Consell d'Estat és un òrgan consultiu del govern espanyol però els seus dictàmens no són vinculants. Tot i això, Rigau considera que el Ministeri haurà de modificar el projecte de decret, ja que creu que el Consell d'Estat veu "vicis d'inconstitucionalitat" en alguns aspectes i ha recordat que el reglament d'aquest organisme determina que, si es detecten aquests vicis, "s'han de modificar abans de tramitar el reial decret cap al Consell de Ministres".
En qualsevol cas, la consellera ha garantit que no aplicarà aquest decret, "perquè tenim la seguretat que era inaplicable, innecessari, tècnicament no tenia qualitat i era fruit d'una obsessió". A més, ha insistit que Ensenyament ha "demostrat abastament" que el castellà també és present al sistema tant "amb el percentatge de centres que l'utilitzen com a llengua de comunicació" com amb "l'assoliment de la competència lingüística".
El ministeri tirarà endavant la llei
Per la seva banda el Ministeri d'Educació assegura que l'informe del Consell d'Estat que insta a l'executiu espanyol a "reformular en conjunt" el projecte de decret que regula l'escolarització dels alumnes en centres privats quan no existeixi oferta en castellà "no tomba" el conjunt del text, que continua cenyint-se a la legalitat després del seu pas per un òrgan "consultiu" amb caràcter no vinculant. En tot cas, el Ministeri es compromet a "estudiar" les "observacions" del Consell d'Estat per "veure" si les seves "aportacions" poden suposar "una millora" del decret. Sigui com sigui, adverteixen, el decret "seguirà el tràmit establert".
És la primera reacció del Ministeri a la filtració del dictamen 502/2014 del Consell d'Estat sobre el decret que desplegava una de les mesures més controvertides de la LOMCE, l'obligatorietat de la Generalitat de pagar les escoles privades a aquells alumnes que no trobin oferta en castellà com a llengua vehicular al sistema públic.
