Halhoul també ha explicat que com a comunitat religiosa que són han de vetllar per altres qüestions: “Hem fet molta feina de diàleg interreligiós, amb accions puntuals a nivell social, per la pau, per la immigració, de suport als més necessitats. Aquest és el treball que ha de prevaler. Altres qüestions, els sistemes de control i de seguretat els ha d’aportar el país, el govern.” Sobre els atacs de l'Estat Islàmic, Mohamed Halhoul subratlla que aquest grup terrorista no representa ni reflecteix la fe musulmana.
El Consell Islàmic opta per fer treball social i no de control o seguretat
Declaracions del seu portaveu, Mohamed Halhoul, a Catalunya Informació
ARA A PORTADA
-
-
-
L'Estat es compromet a complir (ara sí) els acords per donar oxigen a l'entesa Illa-Junqueras Bernat Surroca Albet
-
Els acords de la bilateral: dels diners per tenir més Mossos a l'ús del català dels funcionaris de l'Estat Bernat Surroca Albet
-
Illa i ERC situen els pressupostos com a «punt de partida» davant els retrets de Junts Lluís Girona Boffi | Bernat Surroca Albet
Publicat el
07 de març de 2015 a
les 14:00
El portaveu del Consell Islàmic, Mohamed Halhoul, ha assegurat a “L'entrevista de Catalunya Informació” que els musulmans que viuen aquí no se senten discriminats arran dels atemptats jihadistes de París i Copenhaguen: “Criminalitzar tota una comunitat que ja porta anys aquí, que ja porta una trajectòria, una cronologia, no és correcte. Criminalitzar no se’ns ha criminalitzat. Pot haver-hi de tot, però nosaltres no ens podem queixar perquè la ciutadania és prou madura".
Escull Nació com la teva font preferida de Google
Et pot interessar
-
Societat
Què canvia amb l'aprovació de la primera llei del tercer sector social a Catalunya?
-
Societat La pròrroga de les concessions de bus interurbà no inclou finalment la protecció del català
-
Societat
Mossos contra infància
-
Societat
El pessimisme d'un país vell
-
Societat Sanitat amplia el cribratge de càncer de mama a dones d’entre 45 i 74 anys
-
Societat
Reivindicar el «contínuum feminista» 50 anys després de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona
