L'aparició i ràpid ascens d'aplicacions digitals com Uber, per a les quals no hi havia cap regulació, han topat amb l'airada reacció del taxi, un sector tradicionalment molt regulat i que tem que l'afecti la seva continuïtat. No hi ha una solució única i en ciutats com Nova York, París i Londres encara segueixen buscant com encaixar els dos models. La partida es juga entre normatives, sentències judicials i protestes al carrer.
París: la porta d'entrada a Europa
Uber va néixer el 2009 a San Francisco per millorar el taxi. S'assembla a aquest servei tradicional, si bé basa el seu funcionament en una aplicació digital: a través seu es demana el vehicle i es paga el preu del desplaçament, que se sap abans fins i tot de pujar al cotxe. A la ciutat nord-americana ha acabat desplaçant el taxi a un segon pla.
Fora del país, l'empresa es va començar a expandir per París. A diferència dels Estats Units, on per norma general només cal apuntar-se a l'aplicació per ser conductor, a Europa sol funcionar amb autorització reglada, o sigui que cal un permís per cada cotxe d'Uber que es posa en marxa, si bé n'hi sol haver prou complint uns determinats requisits perquè sigui atorgada. Sobre el paper, un dels models més restrictius és l'espanyol, amb la limitació d'un VTC per cada 30 taxis. El seu incompliment és justament el que ha motivat la vaga d'aquest estiu iniciada a Barcelona.
La proliferació d'Uber a França ha motivat diverses protestes en els darrers anys dels taxistes francesos, com els tres dies de vaga que es van viure el 2016. Les mobilitzacions van acabar amb detencions, cotxes bolcats i pneumàtics cremats a les carreteres. França ha intentat aplicar una regulació estricta sobre Uber amb dues lleis, la Thévenoud i la Grandguillaume, però l'efectivitat ha estat limitada perquè diverses sentències judicials han anat aixecant diversos punts de les normatives, segons detalla el professor col·laborador de dret de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Marc Tarrés.
Tot i això, Uber opera amb alguns límits. Ha d'acreditar que els serveis han estat precontractats i els seus vehicles no poden circular gaire temps en infraestructures com els aeroports i les grans estacions de tren. A més, el govern francès ha preparat un estatut laboral específic per a plataformes com Uber o Deliveroo –de repartidors urbans- perquè ofereixin unes condicions laborals mínimes i reduir la precarietat.
[blockquote]França ha posat alguns límits a Uber i intenta combatre la precarietat, però les sentències judicials han descafeïnat les regulacions[/blockquote]
Es calcula que a França hi ha uns 60.000 taxistes i uns 26.000 conductors privats, una xifra que s'ha doblat en quatre anys per l'èxit de les aplicacions. París és una de les ciutats importants per a Uber perquè va començar-hi l'expansió internacional, i és per això que aquesta primavera la companyia va anunciar una inversió de 20 milions d'euros per instal·lar a la capital francesa un nou Centre de Tecnologies Avançades centrat en els seus vehicles voladors. Serà el primer fora dels Estats Units a desenvolupar Uber Elevate, el pla per crear una xarxa d'aeronaus d'enlairament i aterratge vertical (VTOL) 100% elèctriques. El president d'Uber, Dara Khosrowshahi, va manifestar que volen construir el negoci a França però també amb França. "No venim només a menjar gratis", va subratllar, sinó que tenen "un compromís d'inversió" amb el país.
Londres: Uber recupera la llicència
Una de les darreres victòries d'Uber en l'àmbit judicial ha estat a Londres, el principal mercat de la companyia a Europa. La justícia li ha permès aquest juny recuperar la llicència per un període de 15 mesos després que l'autoritat de transport londinenc, Transport for London (TfL), li denegués la sol·licitud d'un permís per a cinc anys. Havia conclòs que no reunia els requisits per ostentar la llicència d'operador d'un servei de lloguer privat de vehicles, però la justícia ha considerat que l'empresa ha fet els canvis necessaris i ja és "adequada" per oferir els seus serveis a la capital del Regne Unit. La peculiaritat d'aquest país és que Uber també és un fenomen recent –es va iniciar el 2012-, però abans ja existien petites empreses que feien un servei similar, explica el professor del departament d'economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Albert Banal.
El motiu que van dur TfL a retirar la llicència a Uber eren de seguretat. Va argumentar que la companyia demostrava una "falta de responsabilitat corporativa en relació a diversos assumptes que tenen potencials implicacions sobre la seguretat pública". Incloïen un deficient control dels antecedents criminals dels conductors i el fracàs a l'hora de comunicar potencials delictes a la policia. L'empresa va recórrer la decisió i, malgrat que la llicència va expirar el 30 de setembre, va poder seguir operant a la ciutat mentre va durar el procés d'apel·lació. El Tribunal de Magistrats de Westminster va dictaminar que Uber podrà seguir operant a Londres, però subjecte a unes estrictes condicions. En els darrers anys hi ha hagut pressió dels black cabs, els tradicionals taxis negres: tenen només unes 20.700 llicències que condueixen 23.600 taxistes; els VTC, 87.500 permisos i 111.200 conductors.
[blockquote]L'empresa s'ha vist obligada a tenir un telèfon 24 hores i s'ha compromès a avisar la policia de qualsevol incident seriós[/blockquote]
Uber acumula 3,6 milions de clients a Londres, i ara haurà de demostrar a Transport for London durant aquests 15 mesos que compleix tots els requisits per operar a la ciutat. Si ho fa així, podrà sol·licitar una llicència estàndard de cinc anys. Entre les noves mesures que ha implementat en els darrers mesos figura el compromís d'informar a la policia de qualsevol "incident seriós" que succeeixi durant els trajectes, un telèfon 24 hores d'atenció al client i un "botó del pànic" que indica la localització exacta del cotxe a les autoritats. Durant el procés, l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, ha mostrat el suport a la decisió de TfL de no renovar la llicència. "Uber ha estat obligada a revisar la seva forma de funcionar no només a Londres, sinó a tot el món", ha defensat.
Nova York: busca com limitar Uber
Per norma general, l'administració dels Estats Units ha estat més laxa que Europa davant les empreses com Uber o Lyft. Ara, Nova York pot convertir-se en la primera ciutat nord-americana que en limita les llicències, amb el projecte de llei que l'ajuntament votarà el pròxim 8 d'agost i que és molt probable que tiri endavant. La regulació del consistori, que governa el demòcrata Bill de Blasio, implica paralitzar l'emissió de permisos durant un any, excepte per als vehicles accessibles per a cadira de rodes, i regular un sou mínim per als conductors. Així també es vol calmar els ànims dels taxistes, entre els quals s'han registrat diversos casos de suïcidi, i la congestió que ha generat la circulació de VTC per la ciutat encara que no portin passatge.
La intenció és crear un nou marc regulador que permeti limitar les llicències per àrea geogràfica i evitar-ne la renovació si no es justifica una necessitat. El 2013 es calcula que a la ciutat hi havia 47.000 llicències VTC, però ara s'estima que n'hi ha 130.000, mentre que hi ha uns 13.500 taxis grocs i uns 4.000 de verds. Aquesta desproporció s'ha fet notar en el cost de les llicències de taxi: el 2013 van arribar a costar 1,3 milions de dòlars, però ara oscil·len entre 160.000 i 250.000 dòlars.
[blockquote]La ciutat nord-americana votarà el 8 d'agost un paquet de mesures per frenar l'expansió de la companyia i millorar les condicions laborals[/blockquote]
Algunes veus que representen la comunitat afroamericana i els llatins han advertit els darrers dies del fet que, si es limita Uber, els serà més difícil arribar al seu destí perquè els taxis grocs sovint no els recullen al carrer. De fet, Uber ha llançat una campanya publicitària on ha invertit un milió de dòlars amb la qual considera que l'aposta de Nova York, el mercat més gran del país, deixaran a l'estacada els veïns de fora de Manhattan, especialment comunitats minoritàries i de renda baixa. A més, argumenta que no es resoldrà la congestió del trànsit ni els problemes dels taxistes. No obstant això, el gremi de conductors independents, que defensa milers de conductors VTC, considera que l'aprovació de les mesures pot implicar un augment del salari mínim del 23%.
| D'Uber a Airbnb, passant pels 'riders': una revolució pendent de regular |
|---|
| La irrupció d'Uber com un actor més en el sector del transport, que tradicionalment ha estat molt regulat, ha agafat desprevingudes les administracions de molts països, i han actuat a reacció per regular les VTC a mesura que Uber s'ha anat estenent. Els taxistes han empès perquè els serveis que ofereix aquesta companyia siguin limitats, però no sempre se n'han sortit. A San Francisco el taxi ha quedat molt tocat per l'expansió d'Uber. L'abordatge del conflicte ha estat dispar, i ha anat des de la liberalització total de les VTC a ciutats dels Estats Units com Chicago i Milwaukee fins a les limitacions en algunes ciutats europees, on les aplicacions com Uber no operen. El professor del departament de dret privat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Carles Górriz, admet que el conflicte és de "molt difícil" solució, però apunta a una possible via per resoldre'l: que el taxi i les VTC competeixin "en igualtat de condicions". Ara com ara els separa una diferència principal, i és que el taxi té preus regulats mentre que les empreses com Uber i Cabify el tenen lliure. Amb les aplicacions de les VTC se sap sempre quin preu tindrà el trajecte abans de pujar el cotxe, però no en el cas dels taxis. Una altra qüestió a abordar és com s'afronta la caiguda en picat del preu de les llicències del taxi, i que ja s'ha experimentat en ciutats com Nova York. En tot cas, tot aquest debat podria acabar superat per una nova revolució, la del cotxe autònom. Uber ha arribat a assegurar que està preparat per treure al mercat els taxis sense conductor a mitjans del 2019. D'altra banda, la controvèrsia que genera el funcionament d'Uber no és l'única oberta al voltant de les denominades noves economies col·laboratives, i hi ha dos conflictes oberts en paral·lel. La irrupció a les ciutats de plataformes digitals com Airbnb, que facilita el lloguer de pisos a turistes, ha obert una pugna entre l'empresa i ciutats com la mateixa Barcelona, on s'han trobat vies de solució. L'altre conflicte és el dels repartidors urbans de companyies com Deliveroo i Globo, els denominats riders, que reclamen deixar de ser falsos autònoms. |
