Internet ha aconseguit, durant any, relegar el dret a l'oblit a un segon terme. Des de fa dècades, l'anonimat ha quedat subjugat a la curiositat de la xarxa, i la protecció de dades personals ha confrontat amb el dret a la informació i la llibertat de premsa. El concepte del dret a l'oblit s'ha difós i discutit en molts països ja des de 1970. Als Estats Units es va aprovar la Fair Credit Reporting Act, que permet en certes situacions l'eliminació de la informació antiga. A l'estat espanyol, per altra banda, el dret a l'oblit es regula per la llei de protecció de dades personals, tot i que ara el Tribunal Constitucional dona un pas més. En una sentència de la sala primera, l'alt tribunal avala el dret a l'oblit en els cercadors de mitjans digitals. 

Què significa això? Que els noms propis ja no es podran utilitzar com a criteri de recerca i localització de notícies en les hemeroteques dels mitjans de comunicació digitals. Aquest fet, segons el Constitucional, pot vulnerar el dret a l'oblit. La sentència és fruit del recurs que van presentar dues persones que consideraven que s'havien vulnerat els seus drets a l'honor, la intimitat i la protecció de dades en l'ús de tecnologies d'Internet, ja que els seus noms apareixien als cercadors d'hemeroteques digitals. 

Així doncs, reivindicaven el seu dret a l'oblit digital, després d'haver estat vinculades durant els anys vuitanta a un cas de tràfic de consum de drogues. Anteriorment, el Tribunal Suprem havia rebutjat eliminar els seus noms dels motors de cerca dels mitjans perquè considerava que era una restricció excessiva de la llibertat d'informació vinculada a l'existència d'hemeroteques digitals. El Constitucional, però, no pensa el mateix, i creu que sempre és possible localitzar una notícia "mitjançant una cerca temàtica, temporal, geogràfica o de qualsevol altre tipus", i en cas que hi hagi d'haver dades personals, amb les inicials n'hi hauria d'haver prou.  Els límits del dret a la informació

El dret a la informació té uns límits que, no obstant això, sovint confronten amb la intimitat de les persones. Ho analitza per a NacióDigital l'advocat especialista en TIC Eduard Arria, que ha portat diversos casos relacionats amb el dret a l'oblit. "Aquest és un dret conseqüència de l'evolució social", apunta Arria, que contraposa el dret a la informació amb el que fa referència a la intimitat, però que precisa que "s'ha d'analitzar en cada situació concreta". 

"Cal determinar cada cas, i com funcionen els motors de filtratge dels mitjans de comunicació", apunta. En aquest sentit, recorda que "no és el mateix" una persona que té rellevància pública, que algú desconegut i particular: "No pot ser que una persona sigui marcada de per vida perquè ha tingut un problema". 

El Constitucional també considera que la llibertat de premsa no es un dret absolut, sinó que és una qüestió que s'ha de considerar en funció del "valor del pas del temps" i "la importància de la digitalització dels documents informatius".

Destacar el tema, no el nom

El TC "posa en dubte" la prevalença del dret a la informació sobre el dret a la intimitat dels particulars, i aposta perquè, amb el pas del temps, algunes "dades i informacions que van poder tenir importància pública en el seu dia siguin oblidats". De fet, considera que moltes vegades allò important és el tema i no la persona. 

De la mateixa manera ho veu Arria. "A vegades el nom té poca incidència perquè s'hagi de filtrar pels motors de cerca", apunta, i prossegueix: "El que importa no és el nom de la persona, sinó el tema i, per tant, hi ha d'haver alguns paràmetres. Segons l'advocat, la sentència del Constitucional suposa un "pas endavant", ja que marca una nova jurisprudència sobre aquest aspecte. 
 

Sentència del TC sobre el Dret a l'Oblit by naciodigital on Scribd