Una florista que va presenciar l'atropellament massiu del 17 d'agost del 2017 a la Rambla ha explicat que des d'aquell dia no ha pogut tornar-hi i que després de passar mesos tancada a casa seva va decidir anar a viure fora de Barcelona. Núria Suara ha explicat que des del dia dels atemptats pateix estrès posttraumàtic crònic i s'ha de medicar.

Ha relatat com es va quedar en estat de xoc des del moment que la furgoneta va impactar a molta velocitat contra la seva parada de flors i va veure "gent que sortia disparada" i diversos ferits. En el seu testimoni ha explicat que ha estat indemnitzada pels danys materials i no va patir danys físics, però no se li ha reconegut la incapacitat permanent ni ser víctima del terrorisme.

"Jo estava a la meva feina, vaig sentir molts crits, vaig mirar amunt i de sobte vaig veure gent que sortia disparada. La furgoneta a molta velocitat va xocar contra la meva parada. Vaig començar a veure gent per terra, tota la gent tirada per terra amb ferits", ha relatat.

[noticiadiari]2/211410[/noticiadiari]
Suara ha explicat que la furgoneta es va aturar uns metres més enllà per l'impacte amb la seva parada de flors. "Vaig quedar en estat de xoc, no sabia què havia passat, vaig veure tots els ferits per terra. Van venir dos agents amb uniforme, encara no sé qui eren", ha dit.

Els agents la van agafar pels braços i la van portar a una botiga de souvenirs perquè li van dir que hi podia haver explosius a la furgoneta i gent armada. "No entenia per què em portaven allà perquè em deien que hi podia haver explosius i em posaven més a prop", ha explicat.

Van intentar sortir de la botiga en diverses ocasions perquè hi havia una noia ferida que perdia la consciència. "Teníem por, no sabíem què fer", ha indicat. "Ens deien que hi havia molts ferits, que no donaven l’abast i que no podíem sortir d’allà". Finalment van sortir i va tornar a casa seva, ha relatat.

Ha explicat que ha estat indemnitzada econòmicament amb 5.539 euros pels danys a la parada, i que no va patir danys físics. En canvi, ha dit que des de llavors pateix estrès posttraumàtic crònic, s'ha de medicar, rebre tractament psicològic i psiquiàtric, necessita pastilles per dormir i unes d'específiques per quan ha d'anar a Barcelona.

"Ara estic vivint a un poble, a Barcelona no hi podia seguir vivint, i no he pogut tornar a la Rambla per a res, la meva vida ha canviat totalment", ha relatat.