El fiscal de delictes d'odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, admet que tot i els avenços dels últims anys encara hi ha una "xifra negra" de denúncies per agressions o discriminacions a homosexuals o transsexuals. De fet, per a Aguilar, aquest és el principal problema de la lluita contra la discriminació per raons d'orientació sexual. "En els últims anys s'ha fet un impuls important per aflorar un tema que moltes vegades desconeixíem. I és que en molts casos la víctima no denuncia, i aquest és el principal problema que ens trobem", tot i que no és un problema exclusiu de Catalunya, sinó de molts altres països europeus.

Algunes de les víctimes tenen problemes a l'hora de denunciar perquè en ciutats grans on es viu amb més condicions d'anonimat és més fàcil, però en nuclis petits o rurals hi ha més dificultats. Moltes persones no s'atreveixen a denunciar perquè comporta revelar la seva orientació sexual a la família, a la feina i en el cercle que l'envolta. També moltes no denuncien perquè el delicte s'ha produït en situacions molt íntimes.

Des del 2008 Catalunya és pionera amb un protocol que fa que els Mossos comptabilitzin tots els delictes comesos per raons d'orientació sexual, que comuniquen immediatament a la fiscalia d'odi. Tot i això, a Catalunya no hi ha ni més ni menys casos que a la resta de l'Estat.

Però, segons Aguilar, s'ha de fer encara un altre esforç per quantificar plenament els casos i cal fer estudis sociològics per tractar "d'aflorar la xifra negra de delictes". Per això, el fiscal demana que el Departament d'Interior ho inclogui a l'Enquesta de Seguretat Pública i recorda que institucions internacionals havien recriminat que no hi hagués estadístiques oficials sobre aquest tipus de delictes.

Això també serviria per descartar delictes comesos contra homosexuals però que no tenen res a veure amb la seva condició. Durant els primers mesos del protocol es van comptabilitzar més robatoris que agressions a aquest col·lectiu, però, segons Aguilar, això era perquè es comptaven alguns robatoris comesos a homosexuals sense cap motivació homòfoba en zones de 'cruising', on alguns col·lectius d'homosexuals busquen trobades sexuals esporàdiques. "Els lladres aprofitaven circumstàncies de soledat i poca llum per cometre el delicte", explica Aguilar.

Però dins del col·lectiu homosexual hi ha diferències. El sector gai està més "visibilitzat" i per tant "la reclamació per l'atropellament dels seus drets és més freqüent". Entre les lesbianes la situació és més difícil, i on la xifra negra és més elevada és entre els transexuals. "Són les víctimes més nombroses de la discriminació', diu Aguilar. Segons ell, "tot i que legalment s'han donat passos importantíssims, moltes es veuen abocades a la prostitució i l'exclusió, i una persona que està en aquesta situació és més fàcil que sigui objecte d'atacs discriminatoris i és més difícil que presenti denúncia".