Aquest pas intermedi de l'emergència s'aprovarà formalment la setmana vinent. De moment, el director de l'ACA, Samuel Reyes, no ha concretat quines restriccions suposarà. “Seran més que l'excepcionalitat i menys que l'emergència”, ha explicat en la roda de premsa posterior al consell executiu.
Unes restriccions per decidir
L'escenari de preemergència és una novetat inesperada, ja que no està contemplat al pla de sequera. En els dies vinents s'acabaran de determinar quines restriccions suposa i si seran sectorials o bé afectarà la dotació màxima dels municipis.[noticiadiari]2/237176[/noticiadiari]
El que és segur és que afectarà tres àmbits hidrològics: els embassaments del Ter-Llobregat (regió metropolitana de Barcelona), els embassaments del Ter (Girona i el sud de la Costa Brava) i els embassaments del Llobregat (Bages i Solsonès).
Mínim històric als embassaments
Una tardor molt seca -especialment a la meitat est- ha contribuït a continuar rebaixant les reserves d'aigua. Els embassaments de les conques internes van superar el 10 de novembre el mínim històric i avui ja freguen el 18,8% de la capacitat, un registre mai assolit.Després de 36 mesos, ja és la pitjor sequera contemporània -de tot el segle XX i inicis del XXI-. El Govern considera que la situació és crítica, però ha optat per no declarar l'emergència fins d'aquí a un mes o un mes i mig. "Als embassaments han entrat 300 hm3 menys en tres anys, la meitat de la capacitat dels embassaments de les conques internes", ha explica el director de l'ACA.
[noticiadiari]2/264871[/noticiadiari]
Mentrestant, un total de 37 municipis i 175.000 catalans estan en emergència, el pitjor dels cinc escenaris actuals del pla de sequera. No només suposa les restriccions sectorials més dures sinó que limita a un màxim de 200 litres per habitant i dia el consum dels diversos sectors.
[impacte]
