El govern municipal de Barcelona format per Barcelona en Comú i el PSC ha elaborat un projecte de pressupostos per al 2021 que creix un 6,5% fins als 3.231 milions d'euros per fer front a les conseqüències de la pandèmia. La proposta preveu 202 milions d'euros més per invertir amb relació al pressupost vigent, fins als 795,4 milions.

"Si has de gastar menys és molt difícil negociar, però quan parteixes d'un pressupost que creix en 200 milions d'euros en relació amb l'any anterior, creiem que serà possible arribar a un acord", ha dit el regidor de Pressupostos i Presidència, Jordi Martí.

Pel que fa als ingressos, destaca la nova situació macro econòmica positiva que, entre d’altres, preveu les aportacions extraordinàries de l’Estat, la suspensió de les regles fiscals que permetran utilitzar els romanents i la possibilitat d’endeutar-se. Tant el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, com Martí, ha dit que el consistori té marge per endeutar-se sense que perilli la solvència de les arques municipals.

Per contra, la congelació dels tributs municipals i la rebaixa del 75% en la taxa de terrasses que preveuen les Ordenances Fiscals en tràmit, reduirà els ingressos propis respecte al 2020, si bé és un esforç que el Govern municipal creu que s’ha de fer davant l’actual d’emergència. La proposta de pressupost preveu una despesa corrent que arriba als 2.415, 5 milions d'euros, el que suposa un increment de recursos de 29,5 milions respecte al pressupost vigent.

En l’àmbit de les inversions, que és el que creix de manera més significativa, s’ha fet una reserva extraordinària de 130 milions d’euros per donar resposta a les necessitats de la Barcelona postcovid. Martí ha explicat que aquests diners formaran part de la negociació per acostar posicions amb els altres grups municipals perquè "és un pressupost que s'ha de negociar".

En el capítol inversor destaca la construcció d’habitatge social per incrementar el parc d’habitatge públic, que passa dels 139,2 milions previstos pel 2020 als 190,9 milions. En concepte de transformació de l’espai públic es passa en canvi dels 169,5 als 158,7 milions.