"Des de la Generalitat treballem per garantir la igualtat d'oportunitats dels infants des de la més tendra infància, per sobre de barreres econòmiques, però també per davant de qualsevol impediment territorial", ha explicat Aragonès. Actualment a Catalunya existeixen 75 escoles bressol rurals que estan instal·lades en el mateix recinte escolar dels cicles superiors.
González Cambray ha recordat que a Catalunya, més del 65% de municipis tenen menys de 2.500 habitants i que hi ha més de 400 escoles rurals. "La voluntat del Govern és, també, evitar el despoblament rural a Catalunya, i per a què això sigui possible cal que als pobles també arribin els serveis", ha explicat el conseller. La implementació de les escoles bressol als municipis rurals, que el conseller ha valorat en uns 30.000 euros, "no dependrà de la disposició pressupostària, sinó de la demanda de l'Ajuntament corresponent".
El president ha encabit el pla d'implementació de les escoles bressol rural en el marc de la "continuïtat respecte de les polítiques de Prat de la Riba -també del Moianès- que va proposar-se fer arribar el telèfon, l'escola i la carretera a tots els pobles de Catalunya".

El conseller Josep González Cambray i el president Pere Aragonès davant la residència Pressegué. Foto: Pere Fontanals
[h3]Visita a l'Estany i signatura al llibre d'honor de l'Ajuntament[/h3]
El president i el conseller d'Educació han iniciat la seva visita a l'Estany a l'Escola municipal entre la curiositat d'alumnes i professors. Anaven acompanyats d'una comitiva en la que es trobava l'alcalde, Salvador Tresserra, la delegada d'Educació a la Catalunya Central, Gemma Boix, i el president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Mario Urrea, entre altres.
De camí cap a la plaça del Monestir, on s'ha fet l'anunci del pla per a les escoles rurals, la comitiva s'ha aturat a saludar els ancians de la residència Pressegué que esperaven la comitiva embolicats en estelades. Els residents es van fer famosos en el seu moment per tallar la carretera de l'Estany quan els CDR ho feien a les principals vies de comunicació del país com a protesta per la repressió que exercia l'Estat després de l'1-O. Abans de la compareixença davant la premsa, Aragonès ha pujat a l'Ajuntament de l'Estany a signar en el llibre d'honor.