La tomba ì les restes del fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, seran exhumats del Valle de los Caídos. El seu nínxol, que es trobava al costat del dictador Francisco Franco -ja exhumat-, deixarà d'estar en un lloc prominent a la basílica encara que no s'ha especificat on es dipositaran les restes. El moviment de la tomba de Primo de Rivera es produirà gràcies a l'aprovació de la nova llei de memòria democràtica.

El ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, ha assegurat que l'exhumació es farà "amb una prèvia conversa i consens amb la família, de la manera més normal possible i dins la nova llei". Ha recordat que el Valle de los Caídos és considerat "un cementiri civil" i per tant no pot haver-hi cap nínxol ni tomba que destaqui per sobre les altres.

Bolaños ha explicat les línies principals que defineixen la llei, subratllant que vol "reconèixer totes les víctimes del cop d'estat i de la dictadura". Bolaños ha destacat que és la primera llei en què es condemna explícitament el cop militar i el règim franquista i és "una llei homologable als països del nostre entorn".

[h3]La nova llei de memòria democràtica, en vigor[/h3]
El govern espanyol amplia el concepte de víctima del franquisme en l'avantprojecte de la nova llei de memòria democràtica, que el consell de ministres aprovarà aquest dimarts, catorze anys després de la llei de Memòria Històrica elaborada per l'executiu de Rodríguez Zapatero. A partir d'ara, a més dels qui van ser afusellats, torturats i empresonats es consideraran víctimes del franquisme els membres de les centrals sindicals que van combatre la dictadura, els qui van formar part de la Unió Militar Democràtica i tots aquells que van patir alguna represàlia pel fet d'ajudar a les víctimes. 

La llei posa les víctimes en "el centre de l'acció política", ha explicat Bolaños, que ha afegit que en el text es declaren "injustes" totes les violacions dels drets humans i es consideren "il·legítimes" les sentències repressives, que es declaren "nul·les". Es declaren dos dies oficials adreçats a les víctimes del franquisme: el 31 d'octubre serà el dia de totes les víctimes i el 8 de maig serà el dia de les persones exiliades. 

[noticia]221005[/noticia]
Els principis fonamentals de la llei són la veritat, la justícia, la reparació i el deure de memòria. Sobre la veritat, és l'Estat el que tindrà la responsabilitat de buscar les persones desaparegudes, es crea un banc d'ADN i es facilitarà l'accés als arxius sobre aquells anys. Pel que fa a la justícia, la llei garanteix que s'investigaran totes les violacions dels drets humans des del cop d'estat a la promulgació de la Constitució, per la qual cosa es crea una fiscalia. Bolaños ha destacat que les reparacions seran tan sols morals i de reconeixement, sense indemnitzacions.

[h3]No afectarà la Fundació Francisco Franco[/h3]
Un dels focus d'atenció entorn la nova llei estava en com afectaria la Fundació Francisco Franco. El text de l'esborrany apuntava clarament cap a ella quan establia que serien il·legalitzades totes les entitats que fessin "apologia del franquisme" o incitessin directament o indirecta a l'odi i a la violència.

Però recentment, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va fixar el criteri que la simple apologia de la dictadura quedava emparada per la llibertat d'expressió. D'aquesta manera, el nou text matisa i deixa clar que per il·legalitzar una entitat cal que aquesta actuï amb "menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes del cop d'estat, la guerra i el franquisme".

D'aprovar-se, la llei inclou també que la memòria democràtica formi part dels plans d'ensenyament de la formació professional, a banda dels estudis d'ESO i Batxillerat en els quals ja està inclosa.