Del POEM a la subhasta
El 28 de febrer l'Estat va confirmar el golf de Roses com un dels 19 polígons de la península i de les illes Canàries que poden acollir parcs eòlics. Des d'aleshores, pràcticament no s'ha mogut res: queda pendent aprovar un marc regulador en forma de reial decret i decidir quines zones es posen a concurs en una primera fase.Tanmateix, l'element clau és quines condicions tenen les subhastes o cosa que és el mateix: com es valoraran les diverses propostes que es presentaran a cada zona. Cal recordar que a la Costa Brava, fins ara, sis grups d'empreses han manifestat la voluntat de construir un parc eòlic marí.
La competència és 100% de l'Estat. Això no obstant, la Generalitat des del primer dia ha assegurat que volia influir al concurs. Després de diverses reunions amb els alcaldes de l'Alt Empordà, el conseller David Mascort ha aprofitat una visita a Portugal -el temporal ha evitat que pogués anar fins a la zona d'aerogenadors- per oficialitzar en quines condicions hauria de ser la implantació d'aerogeneradors al litoral català.
Limitar al 50% el pes dels criteris econòmics
El Departament d'Acció Climàtica pretén limitar a un màxim del 50% el pes dels criteris econòmics a l'hora d'adjudicar quin projecte tira endavant a la Costa Brava. En canvi, reclama tenir en compte elements de conservació dels hàbitats, de seguiment de l'impacte ambiental, de compensacions als municipis i d'inserció laboral, entre altres.[noticia]263500[/noticia]
"Volem que es doni el pes més gran possible a aquells criteris qualitatius que poden contribuir a generar valor per al territori i els sectors que hi hauran de conviure", ha assegurat el conseller David Mascort des de Portugal. Les condicions s'han establert a partir d'un informe de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) a partir d'analitzar experiències d'Anglaterra, Gal·les, Escòcia, Països Baixos, França, Estats Units i el Japó.
El conseller David Mascort, a les oficines del parc eòlic marí de Portugal. Foto: Gemma Tubert / ACN
Aquestes són les condicions que reclama Acció Climàtica per al concurs d'eòlica marina:
- Limitar a un màxim del 50% els criteris econòmics el pes total de la valoració.
- Valorar l'experiència demostrable dels promotors en projectes eòlics marins.
- Promoure efectes positius sobre la conservació de l'hàbitat marí amb propostes innovadores.
- Promoure mesures dedicades al seguiment ambiental durant l'operació del parc.
- Crear fons comunitaris entre promotors i comunitats local per tal de generar beneficis indirectes en l'economia local.
- Establir propostes de formació professional, beques o centres de formació en eòlica marina.
- Establir compromisos en favor de la inserció laboral de persones desocupades.
- Pactar mesures de socialització del coneixement i d'informació a partir de dades del projecte.
A banda dels criteris, el conseller d'Acció Climàtica ha instat a la creació d'un grup de treball entre els promotors del projecte, les administracions locals, la Generalitat i els sectors econòmics que, a banda de controlar totes les fases del projecte, faci seguiment dels projectes finançats amb el fons comunitari.
Un parc flotant en funcionament des del 2020
El conseller David Mascort -juntament amb Marta Morera, directora de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN)- han visitat aquest divendres les oficines del parc eòlic WindFloat Atlantic a Viana do Castelo, a tocar de la frontera amb Galícia. Situat a 18 km de la costa, està format per tres molins de 8,4 MW i suma una potència de 25 MW.[noticia]264169[/noticia]
Va entrar en funcionament el 2020 i anticipa l'aposta de Portugal per l'eòlica marina. De fet, l'estat lusità preveu fer una primera subhasta de 3,5 GW abans d'acabar l'any i fins a 10 GW a final de la dècada. El parc de Viana de Castelo va ser un dels primers flotants del món, la mateixa tecnologia que s'hauria d'aplicar a la Costa Brava i que es diferencia dels parcs del nord d'Europa, que majoritàriament s'ancoren a terra.
Només en aquesta zona es preveu instal·lar fins a 2 GW d'eòlica marina. Cal tenir en compte que l'estat espanyol preveu arribar al 2030 amb una potència conjunta entre 1,5 i 3 GW, unes previsions que cada vegada són més difícils de complir.
[impacte]
