El Govern va recaptar poc més de 18 milions i mig d'euros el 2016 a través de l'impost de pisos buits, gairebé 7 milions més que el 2015. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ho ha anunciat aquest matí en una roda de premsa a la seu del Departament. Borràs ha celebrat l'augment de la recaptació i ha avançat que el Govern utilitzarà aquests 18,5 milions a comprar 350 habitatges buits provinents d'execucions hipotecàries per ampliar el parc de lloguer social. La consellera ha reconegut, però, que a Catalunya encara queden més de 44.400 domicilis desocupats.

L'impost de pisos buits, en vigor des de mitjans de 2015, grava els habitatges propietat d'una entitat financera o d'una societat immobiliària que estan buits des de fa més de dos anys. Ara bé, la taxa no s'aplica a tot Catalunya: només ha entrat en vigor a 234 municipis, els que el Departament ha identificat com a especialment "vulnerables" en matèria d'habitatge. L’augment de la recaptació s’explica, precisament, perquè s'ha ampliat el número de municipis afectats per l'impost: el 2015, quan la llei va entrar en vigor, només s’estenia a 74, però la norma es va modificar l’abril del 2016 per ampliar-la fins als 234 actuals.

Segons Borràs, l'any passat van haver d’abonar aquesta taxa 464 persones jurídiques per un total de 12.460 habitatges. La consellera ha volgut remarcar, però, que no es tracta d’un impost amb "voluntat recaptatòria", sinó d'una eina que pretén reduir el nombre de pisos buits. La titular de Governació ha recordat que la norma també contempla bonificacions per a les entitats que ofereixen contractes de lloguer social i ha celebrat que, gràcies a la llei, l'any passat se'n van signar més de 6.000, gairebé el doble que el 2015. "La llei de l'impost de pisos buits està aconseguint el que volíem: ajudar les famílies a accedir a un lloguer assequible", s’ha felicitat Borràs.

Un parc públic d’habitatge encara insuficient

En aquest sentit, la consellera ha recordat que el parc públic d’habitatge ja supera els 27.000 immobles, un 14% més que el 2012. Borràs ha reconegut que aquesta xifra "queda lluny del que necessita el país" i ha subratllat que l'objectiu del seu Departament és assolir els nivells de parc d'habitatge públic "de les societats més avançades". Ara bé, la consellera també ha remarcat que el Govern no té marge pressupostari per comprar més habitatges, tot i que sí que ha exercit com a mediador per facilitar l'accés al mercat dels ajuntaments o les entitats socials. El 2016, per exemple, va facilitar la compra de 257 pisos per part d'aquestes institucions.

Borràs ha fet una crida a col·laborar per ampliar un parc públic que ha reconegut "insuficient". Ha demanat a les administracions municipals i també a les entitats socials que treballen en aquest àmbit que sumin esforços per trobar "nous instruments que ens permetin augmentar la recaptació". L'objectiu final? Disposar de més recursos per continuar adquirint pisos buits que es puguin destinar a lloguer social. "L'habitatge és una qüestió de país que podem abordar des d’un govern, però que cal que afrontem totes les administracions", ha insistit Borràs.

Un dard per al govern espanyol

La consellera de Governació tampoc s'ha estalviat les crítiques al govern espanyol, que l'any 2015 va presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei de l'impost de pisos buits. Els magistrats van aixecar la suspensió cautelar contra la norma, però el seu futur encara continua pendent de la decisió que acabin prenent. "Si fos pel govern de l'Estat, ara no estaríem fent aquesta roda de premsa perquè no hauríem pogut recaptar res", ha denunciat Borràs, que ha acusat l'executiu del PP d'anar "contra els ciutadans de Catalunya". "L'Estat no fa res en matèria d'habitatge, però recorre les lleis catalanes. Si fos per ells, aquests 18 milions estarien en mans dels grans propietaris i no en mans de la Generalitat", ha asseverat la consellera.