El 23 de febrer de 1984, just tres anys després -i no era casualitat- del cop d'estat militar a Espanya, sortia al carrer el primer número d'El Llamp, una publicació quinzenal que es declarava "al servei de la nació catalana".
La seva aparició va començar d'obrir un espai en la comunicació dels corrents independentistes que tot just es refeien de la victòria de la Transició autonòmica. La vocació d'El Llamp era la de donar veu des del periodisme i l'opinió plurals a unes posicions polítiques que en aquells moments estaven força acorralades.
La revista s'integrava dins del projecte de l'editorial del mateix nom, que ja portava funcionant des de dos anys abans. Dirigida per Joan Crexell i amb Xavier Borràs com a redactor en cap, la publicació va iniciar un camí que arribaria fins al 1987, en què va tancar per problemes econòmics després d'editar 74 números i d'haver trencat molts silencis i haver obert molts camins.
El seu editor, Enric Borràs, rememorava les motivacions de la revista El Llamp vint-i-cinc anys després de la seva desaparició en un article publicat al seu bloc.
Amb motiu dels trenta anys de la fundació de l'editorial El Llamp, Ferran Dalmau publicava una recordança històrica a Llibertat.cat en què afirmava que " les publicacions d'El Llamp són un perfecte testimoni de l’activitat política i un reflex dels termes dels debats i l’activitat d’aquest espai polític durant la dècada. De fet, alguns del seus títols han esdevingut amb els anys llibres de referència, com És molt senzill, digueu-li Catalunya de Josep Guia, Cròniques Colonials de Manuel de Pedrolo, Terra Lliure de Jaume Fernández Calvet o Batista i Roca, acusat acusador, de Víctor Castells. Tot plegat constitueix, doncs, trenta anys després, un llegat -qualitativament i quantitativament- senzillament espectacular.
NacióDigital recupera articles d'El Llamp
"Els intents per digitalitzar la col·lecció no han reeixit", ha explicat Enric Borràs a NacióDigital, de manera que el seu contingut només és accessible a través de la consulta en biblioteques o col·leccions particulars, més aviat escasses en una publicació que tirava uns 2.000 exemplars.
Atenent que molts dels temes tractats a les pàgines d'El Llamp encara són dramàticament actuals, NacióDigital oferirà durant aquest mes d'agost una tria d'un article diari extret de la col·lecció de la revista. Es tracta de materials històrics, amb més de trenta anys al damunt, però que conserven la seva vigència, cosa que diu molt sobre l'evolució del país.
Número 0 de la revista El Llamp (23 de febrer de 1984).
