05
d'abril
de
2021, 16:50
Actualitzat:
06
d'abril,
19:57h
La Joana és el nom fictici d'una veïna de Barcelona que lloga a turistes dues de les habitacions de casa seva. L'entrada de les cambres dona a la porta principal del pis. A cada una, un llit, una taula, un prestatge i les maletes dels clients, poca cosa més. Aquesta veïna va començar a llogar les habitacions el 2017 i explica que, ara, les reserves s'estan començant a reactivar després de l'aturada forçosa del negoci per l'esclat de la pandèmia. El de la Joana no és un cas aïllat. Segons dades de l'Ajuntament, al gener hi havia a la ciutat 7.600 anuncis d'habitacions turístiques. Una activitat que la Generalitat va regular per primera vegada l'estiu del 2020 i que la capital vol prohibir.
El 4 d'agost, el Govern aprovava el decret que regulava les anomenades "llars compartides". El lloguer d'habitacions a turistes fa molts anys que existeix, però funcionava sense cap empara legal. Ara, segons estableix el decret de la Generalitat, Barcelona podrà decidir si ratifica o no la regulació i l'Ajuntament té temps per fer-ho fins a l'agost. La norma estableix que les estades han de ser de màxim 31 dies i amb un límit de quatre usuaris. El propietari ha de viure a l'immoble que lloga.
Barcelona ja ha anunciat que el seu objectiu és prohibir l'activitat. Segons l'Ajuntament, els anuncis detectats al gener equivalen a 14.000 places, que podrien arribar a ser 670.000. El consistori considera que l'oferta turística actual és "més que suficient". L'Ajuntament regularà el veto a través del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) i la nova normativa suposa una nova batalla en la guerra entre el consistori i les plataformes turístiques, amb Aribnb al capdavant.
Ni l'esclat de la pandèmia ha rebaixat la intensitat de les trampes atribuïdes a Aribnb. El desembre passat, l'Ajuntament detectava un miler d'anuncis de pisos turístics il·legals. Molts d'aquests anunciaven habitacions, però en realitat oferien pisos sencers sense la llicència corresponent.
Ara, el govern municipal argumenta que el decret del Govern pot disparar les pràctiques irregulars i les dificultats per detectar-les. La postura compta amb el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i el Sindicat de Llogaters, i és rebutjada per representants dels propietaris, la patronal d'apartaments turístics i entitats com l'Institut Ostrom. Més enllà del debat concret, el lloguer d'habitacions turístiques posa a prova el model Barcelona.
Una "alternativa" per viure a Barcelona
El pis on viu i lloga les habitacions la Joana és propietat dels seus pares, a qui paga un lloguer per sota de preu de mercat. "Vaig tenir una caiguda d'ingressos el 2017 i vaig pensar a llogar l'habitació a estudiants", explica. No va tenir sort i va provar fortuna a Airbnb. L'endemà ja tenia la primera reserva. Des de llavors, ha llogat habitacions a un preu de 20 a 30 euros la nit, tot i que ara l'ha rebaixat per la caiguda de la demanda. "És el meu únic ingrés", assegura.
L'Associació d'Afectats pel Conflicte entre l'Ajuntament de Barcelona i Airbnb (ACABA) assegura que defensa la regulació del lloguer d'habitacions turístiques per evitar que continuïn les multes contra els usuaris. "Tenim 250 associats, la majoria dones vídues, famílies monoparentals i persones amb ingressos mínims", expliquen fonts d'ACABA. "Nosaltres també volem acabar amb el preu abusiu de l'habitatge i amb els fons voltors, però això no és contradictori amb buscar alternatives per viure a Barcelona", defensen. La prohibició de Barcelona, però no exclou la possibilitat que els propietaris de pisos lloguin habitacions durant més de 31 dies a través de la llei d'arrendaments urbans (LAU) o el Codi Civil, com passava fins ara.
L'associació demana que s'aposti per la regulació d'unes llars compartides que declarin a Hisenda els seus ingressos. El seu advocat, Dylan Tarín, demana a l'Ajuntament que no basi la seva decisió en la "por" envers les plataformes turístiques com Airbnb. "Si ho fa, estarà consolidant els pisos turístics, que són els que impedeixen fer ús residencial dels habitatges", argumenta, a banda de vaticinar que el veto contribuirà a fomentar el "mercat negre".
El mateix opina Enrique Alcántara, president de la patronal de pisos turístics Apartur. "Prohibir les habitacions turístiques portarà a la il·legalitat", diu. "Som partidaris de regular i establir topalls per districte", proposa. Segons dades del setembre d'Apartur el 62% dels pisos turístics es destina ara a lloguer residencial o temporal, amb els dubtes legals que això suposa. Part de les crítiques més bel·ligerants a la decisió de l'Ajuntament han vingut des del think tank liberal Institut Ostrom. El seu director de programes globals, Guillem València, planteja el lloguer d'habitacions turístiques com un "complement" a la renda familiar. "Tothom ha de tenir possibilitat de treure rendiment al seu patrimoni", justifica.
Contra l'encariment de l'habitatge
L'altra cara de la moneda la representen la FAVB i el Sindicat de Llogaters, favorables a la prohibició anunciada per l'Ajuntament. "El decret aprovat per la Generalitat permet que qualsevol habitatge sigui d'ús turístic els 365 dies de l'any", interpreta el portaveu del sindicat Jaime Palomera. "Es posa una nova catifa vermella per als especuladors que es dediquen a desviar habitatges de lloguer residencial a lloguer turístic ", apunta.
Per al sindicat, les conseqüències de la regularització turístiques serien negatives, tant si el decret de la Generalitat es respectés com si no. En el cas que els propietaris se cenyissin a la normativa fil per randa, el col·lectiu assegura que les llars compartides tindrien un efecte semblant al dels pisos turístics sobre el mercat d'habitatge. El 2019, un estudi de la UB i la UAB -Les plataformes de lloguer a curt termini afecten els mercats d’habitatge? Evidència d’Airbnb a Barcelona- definia que l'activitat de la plataforma a la capital encaria un 19% la compra d'habitatges i un 7% el lloguer.
Una de les habitacions que lloga la Joana. Foto: Carlos Baglietto.
En el cas que els propietaris optessin per saltar-se el decret, Palomera considera que els ajuntaments no tindrien prou recursos per aturar els usos fraudulents dels habitatges. "Ja fa una dècada que els grans operadors i especuladors utilitzen falsos empadronaments per convertir pisos en apartaments turístics. Ni tan sols els ajuntaments amb més recursos han estat capaços de controlar-ho", lamenta. El portaveu del sindicat també considera que la regularització de l'activitat impactaria negativament en la convivència i la cohesió veïnal.
Una opinió compartida pel representant de l'àrea de turisme de la FAVB, Pere Mariné. "El lloguer d'habitacions ja està regulat per la LAU. La gran diferència és que ara es permetria l'arrendament a turistes", sosté. Mariné també assenyala l'increment de preus i els canvis d'usos dels barris com a principals amenaces i alerta que no prohibir l'activitat faria "impossible" controlar si el decret de la Generalitat es respecta.
Queden quatre mesos perquè Barcelona certifiqui el veto a les llars compartides, que els seus defensors presenten com un salvavides econòmic per a moltes famílies. Abans de la pandèmia, el 14% del PIB de Barcelona provenia del turisme i la tendència al monocultiu ha fet que molts veïns depenguin econòmicament dels visitants, habitualment en condicions precàries. Els efectes de la pandèmia serviran perquè Barcelona transformi el seu model econòmic o la ciutat continuarà aspirant a ser un destí turístic global? La decisió sobre les llars compartides permetrà conèixer part de la resposta.
El 4 d'agost, el Govern aprovava el decret que regulava les anomenades "llars compartides". El lloguer d'habitacions a turistes fa molts anys que existeix, però funcionava sense cap empara legal. Ara, segons estableix el decret de la Generalitat, Barcelona podrà decidir si ratifica o no la regulació i l'Ajuntament té temps per fer-ho fins a l'agost. La norma estableix que les estades han de ser de màxim 31 dies i amb un límit de quatre usuaris. El propietari ha de viure a l'immoble que lloga.
Barcelona ja ha anunciat que el seu objectiu és prohibir l'activitat. Segons l'Ajuntament, els anuncis detectats al gener equivalen a 14.000 places, que podrien arribar a ser 670.000. El consistori considera que l'oferta turística actual és "més que suficient". L'Ajuntament regularà el veto a través del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) i la nova normativa suposa una nova batalla en la guerra entre el consistori i les plataformes turístiques, amb Aribnb al capdavant.
Ni l'esclat de la pandèmia ha rebaixat la intensitat de les trampes atribuïdes a Aribnb. El desembre passat, l'Ajuntament detectava un miler d'anuncis de pisos turístics il·legals. Molts d'aquests anunciaven habitacions, però en realitat oferien pisos sencers sense la llicència corresponent.
Ara, el govern municipal argumenta que el decret del Govern pot disparar les pràctiques irregulars i les dificultats per detectar-les. La postura compta amb el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i el Sindicat de Llogaters, i és rebutjada per representants dels propietaris, la patronal d'apartaments turístics i entitats com l'Institut Ostrom. Més enllà del debat concret, el lloguer d'habitacions turístiques posa a prova el model Barcelona.
Una "alternativa" per viure a Barcelona
El pis on viu i lloga les habitacions la Joana és propietat dels seus pares, a qui paga un lloguer per sota de preu de mercat. "Vaig tenir una caiguda d'ingressos el 2017 i vaig pensar a llogar l'habitació a estudiants", explica. No va tenir sort i va provar fortuna a Airbnb. L'endemà ja tenia la primera reserva. Des de llavors, ha llogat habitacions a un preu de 20 a 30 euros la nit, tot i que ara l'ha rebaixat per la caiguda de la demanda. "És el meu únic ingrés", assegura.
L'Associació d'Afectats pel Conflicte entre l'Ajuntament de Barcelona i Airbnb (ACABA) assegura que defensa la regulació del lloguer d'habitacions turístiques per evitar que continuïn les multes contra els usuaris. "Tenim 250 associats, la majoria dones vídues, famílies monoparentals i persones amb ingressos mínims", expliquen fonts d'ACABA. "Nosaltres també volem acabar amb el preu abusiu de l'habitatge i amb els fons voltors, però això no és contradictori amb buscar alternatives per viure a Barcelona", defensen. La prohibició de Barcelona, però no exclou la possibilitat que els propietaris de pisos lloguin habitacions durant més de 31 dies a través de la llei d'arrendaments urbans (LAU) o el Codi Civil, com passava fins ara.
L'associació demana que s'aposti per la regulació d'unes llars compartides que declarin a Hisenda els seus ingressos. El seu advocat, Dylan Tarín, demana a l'Ajuntament que no basi la seva decisió en la "por" envers les plataformes turístiques com Airbnb. "Si ho fa, estarà consolidant els pisos turístics, que són els que impedeixen fer ús residencial dels habitatges", argumenta, a banda de vaticinar que el veto contribuirà a fomentar el "mercat negre".
El mateix opina Enrique Alcántara, president de la patronal de pisos turístics Apartur. "Prohibir les habitacions turístiques portarà a la il·legalitat", diu. "Som partidaris de regular i establir topalls per districte", proposa. Segons dades del setembre d'Apartur el 62% dels pisos turístics es destina ara a lloguer residencial o temporal, amb els dubtes legals que això suposa. Part de les crítiques més bel·ligerants a la decisió de l'Ajuntament han vingut des del think tank liberal Institut Ostrom. El seu director de programes globals, Guillem València, planteja el lloguer d'habitacions turístiques com un "complement" a la renda familiar. "Tothom ha de tenir possibilitat de treure rendiment al seu patrimoni", justifica.
Contra l'encariment de l'habitatge
L'altra cara de la moneda la representen la FAVB i el Sindicat de Llogaters, favorables a la prohibició anunciada per l'Ajuntament. "El decret aprovat per la Generalitat permet que qualsevol habitatge sigui d'ús turístic els 365 dies de l'any", interpreta el portaveu del sindicat Jaime Palomera. "Es posa una nova catifa vermella per als especuladors que es dediquen a desviar habitatges de lloguer residencial a lloguer turístic ", apunta.
Per al sindicat, les conseqüències de la regularització turístiques serien negatives, tant si el decret de la Generalitat es respectés com si no. En el cas que els propietaris se cenyissin a la normativa fil per randa, el col·lectiu assegura que les llars compartides tindrien un efecte semblant al dels pisos turístics sobre el mercat d'habitatge. El 2019, un estudi de la UB i la UAB -Les plataformes de lloguer a curt termini afecten els mercats d’habitatge? Evidència d’Airbnb a Barcelona- definia que l'activitat de la plataforma a la capital encaria un 19% la compra d'habitatges i un 7% el lloguer.
En el cas que els propietaris optessin per saltar-se el decret, Palomera considera que els ajuntaments no tindrien prou recursos per aturar els usos fraudulents dels habitatges. "Ja fa una dècada que els grans operadors i especuladors utilitzen falsos empadronaments per convertir pisos en apartaments turístics. Ni tan sols els ajuntaments amb més recursos han estat capaços de controlar-ho", lamenta. El portaveu del sindicat també considera que la regularització de l'activitat impactaria negativament en la convivència i la cohesió veïnal.
Una opinió compartida pel representant de l'àrea de turisme de la FAVB, Pere Mariné. "El lloguer d'habitacions ja està regulat per la LAU. La gran diferència és que ara es permetria l'arrendament a turistes", sosté. Mariné també assenyala l'increment de preus i els canvis d'usos dels barris com a principals amenaces i alerta que no prohibir l'activitat faria "impossible" controlar si el decret de la Generalitat es respecta.
Queden quatre mesos perquè Barcelona certifiqui el veto a les llars compartides, que els seus defensors presenten com un salvavides econòmic per a moltes famílies. Abans de la pandèmia, el 14% del PIB de Barcelona provenia del turisme i la tendència al monocultiu ha fet que molts veïns depenguin econòmicament dels visitants, habitualment en condicions precàries. Els efectes de la pandèmia serviran perquè Barcelona transformi el seu model econòmic o la ciutat continuarà aspirant a ser un destí turístic global? La decisió sobre les llars compartides permetrà conèixer part de la resposta.