'El Mundo' es refereix en portada a l'himne espanyol com a 'Lololo'. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

La portada del diari de referència del nacionalisme espanyol, El Mundo, ha atorgat dimensió oficiosa a una nova denominació de l'Himne d'Espanya: "Lololo". El diari no fa més que recollir una forma cada cop més popular del sobrenom d'un himne que té la peculiaritat de no haver disposat mai d'una lletra oficial, tot i que n'ha tingut almenys una dotzena, la més difosa de les quals va ser escrita per José María Pemán i és recordada per les generacions que van patir l'escola franquista. El Mundo no és l'únic, La Verdad de Múrcia titula de la mateixa manera (sempre amb victòria acústica sobre els xiulets dels barcelonistes), amb la diferència que hi afegeix una síl·laba: "Lolololo". En d'altres ocasions, afeccionats espanyols han aportat diverses versions del seu himne com "Lolo, lolo lolololo" o "LOLOLO LOLOLO LOLOLO". En canvi, altres mitjans utilitzen el "lololo" que sembla que s'imposa com a forma ortodoxa.

Himne monàrquic

La Marcha de Granaderos, també coneguda com a Marcha Real és, des de fa dos segles, l'himne de la monarquia espanyola i, per extensió, de la dreta política i religiosa. Ha estat gairebé sempre l'himne oficial d'Espanya, amb l'excepció del trienni liberal (1820-23), la I República (1873-74) i la II República (1931-39). En aquests tres periodes -breus- els progressistes van aconseguir la substitució d'aquesta marxa militar per l'Himne de Riego.

La Marcha Real -com la bandera bicolor o la monarquia- són l'essència de la simbologia del bàndol franquista en la Guerra Civil i la dictadura posterior. La dreta espanyola va tenir capacitat de mantenir-los quan la Transició. De resultes d'aquells pactes -i al llarg dels últims anys- l'esquerra espanyola ha fet un esforç d'adaptació emocional a aquesta simbologia, tot i que, darrerament, l'esquerra social està recuperant massivament la simbologia republicana.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=7jyMssXweX4[/youtube]