Fent memòria, recordo dos moments força intensos. Estàvem fent-nos un petó amb una exparella a la Plaça del Petó de Barcelona, però la poesia va durar poc. De cop i volta, un grup de joves va començar a córrer cap a nosaltres cridant-nos allò que sempre ens criden. Es veu que els petons no són petons si són entre nosaltres. Vam córrer cap a Portal de l'Àngel, deixeu-me ser cursi, on la llum ens va salvar. Per sort, en algun moment van decidir parar això que ara anomenen cacera.
El segon moment que recordo massa vivament va acabar amb una altra parella i jo corrents fugint d'una colla de joves que ens estaven tirant pedres, us parlo de fa uns cinc anys. Érem a Granollers. Aquells joves no anaven de cacera, estaven menjant pipes al banc. I des de la seva tribuna els ofenia el que veien. En una mateixa tarda vam viure tres episodis seguits d'homofòbia. Tot en menys de dues hores. Després d'allò, ell ja no volia donar-me la mà pel carrer. Aquell estiu vam anar a Roma, i davant d'una església li vaig menjar els morros insistentment, volia provocar la ira dels qui la protegien del pecat, ho vam aconseguir.
Dilluns a la nit, des d'un cotxe ens van cridar "bastards" a mi i a un noi. Barcelona cada cop és més internacional. Ni 20 hores abans m'havien dit per primer cop això de "et rebentarem". El NitBus em va deixar a un quart d'hora de casa. Eren les tres de la matinada. Venia directe de l'aeroport, de passar uns dies a Berlín. L'inici de la síndrome postvacacional va ser contundent. Davant de La Salle, l'escola en la qual vaig viure els meus apreciats anys d'infantesa com a nen amb molta ploma i zero gràcia per jugar a futbol, una colla de nois i noies em van començar a seguir. Com si tornés l'època en la qual havia d'aguantar a les persones de merda.
Anava amb auriculars, per prevenció me'n vaig treure un i vaig afluixar la música. El que semblava un murmuri es va anar convertint en insults directes. Tinc el record difús. Algunes frases, però, se'm van quedar clavades. Van començar a cridar en veu alta que m'agafarien: "Vosaltres aneu per la dreta i nosaltres per l'esquerra". El tema de rebentar-me "per maricón" el van utilitzar molts cops. Quan ja no sabien què dir van recórrer a aquell, "a aquest avui l'han donat pel cul". Ho van dir molts cops. No sé què els passa a la gent de merda amb el cul. Permeteu-me un consell, exploreu-lo.
PD: Les frases me les van dir en castellà, però les he escrit en català perquè ningú caigui en la temptació d'expressar idees identitàries o racistes per defensar el col·lectiu LGTBI. El senyor Novell parla català i va votar al referèndum de l'1-O, no ho oblidem».
