El model d’urgències mèdiques implantat a Osona el 2008 continuarà igual, tot i la sentència ratificada pel Tribunal Suprem que el declara il·legal. Així ho han confirmat a Osona.com els serveis jurídics de l’Institut Català de la Salut (ICS), que consideren que la resolució judicial no té cap “transcendència pràctica”. Aquesta afirmació es basa en que l’1 de juliol de 2013 l'ICS va signar un nou conveni pel desenvolupament de l'ACUT (Atenció Continuada d’Urgències Territorial) a Osona, “de plena conformitat amb la normativa vigent i que no ha estat impugnat per ningú”. O sigui, el sistema no s'ajustava a la legalitat en el moment de la seva implantació, però ara sí, ja que la normativa s'ha canviat durant els anys que ha durat el procés judicial.

En aquest nou marc jurídic, sembla que la resolució del Tribunal Suprem, feta pública ahir, no tindrà massa recorregut. El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació que havia presentar l'ICS, i ha donat per ferma la sentència que CCOO va guanyar en primera i segona instància sobre el sistema d’urgències de primària implantat a Osona l’any 2008. Aquesta sentència considera que el conveni de col·laboració entre l’ICS, el Consorci Hospitalari de Vic i les diverses àrees bàsiques de salut, per al desenvolupament d’un servei d’atenció integrada d’atenció continuada i urgències mèdiques a la comarca d’Osona no està “conforme” a la llei.

El model actual d’urgències mèdiques a Osona es va activar l’1 d’abril de 2008, després d’una forta polèmica al territori, especialment en punts com el Bisaura o l’Alt Lluçanès. El sistema va centralitzar tots els serveis nocturns a l'Hospital Universitari de Vic (en aquells moments, Hospital General de Vic), a través del telèfon 061, i va potenciar l'assistència a domicili. També es va fixar que s'atenguessin urgències a Centelles, Torelló, Vic, Manlleu i Tona, els dissabtes a la tarda i els diumenges durant tot el dia (fins a les 9 del vespre); i als centres d'atenció primària (CAP), els dies laborables i els dissabtes al matí.

Uns mesos més tard, CCOO va presentar un recurs contenciós administratiu on denunciava el Departament de Salut per aquest sistema. El sindicat entenia que el model no complia els requisits legals d'isòcrones ni distàncies, tal com ha reconegut ara el Suprem, en una sentència ferma. Uns requisits que, en l'actualitat i segons l'ICS, ja no són obligatoris.

El sindicat sostenia que s’hauria d'haver aplicat el sistema conegut com a punt d'atenció continuada (PAC) destinat a zones urbanes i semirurals. Aquest model preveia un punt d'atenció continuada per cada sis àrees bàsiques (ABS). En el cas d'Osona, on hi ha nou ABS, hi correspondrien dos centres.

El segon punt conflictiu feia referència a les isòcrones, ja que s’incomplia la disposició que diu que no es pot trigar més de 30 minuts entre qualsevol dels punts on es dóna cobertura i el lloc on es fa l'atenció mèdica continuada, en aquest cas, l’Hospital de Vic. La sentència considera que hi ha set municipis on es triga entre 34 i 45 minuts per arribar a l’hospital vigatà: Tavertet, Rupit, Sobremunt, Vidrà, Sant Boi de Lluçanès, Alpens i Cantonigròs.